Acantita
L’acantita es un minerau gris plomb ò negrós. D'una duretat situada entre 2 e 2,5 e d'una densitat compresa entre 7,2 e 7,4, es compausat de sulfur d'argent Ag2S que forma de cristaus cubics ò octaedrics. Pasmens, dins la natura, lei cristaus son rars e l'acantita se presenta puslèu sota la forma d'agregats filamentós, d'arboreséncias ò de massas granularas. Son esclat es metallic, es solubla dins leis acids e es pas fluorescent. Una autra caracteristica es son ponch de fusion bas, mai son caufratge libèra de vapors sofradas.
Geologicament, l'acantita se forma dins lei venas pegmatitas e dins lei venas idrotermalas de temperatura auta. Es ansin generalament associada amb la pirargirita, la galena, la cerusita e l'argent natiu. Lei jaciments principaus se situan ais Estats Units, en Mexic, en Onduras, en Peró, en Bolívia, en Norvègia e en Alemanha. En Occitània, lei venas pus importantas se troban a Briude e a La Bastida de Seron[1]. Es un minerau d'argent qu'es esplechat per extraire aqueu metau.
Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]
Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]
- (fr) Nicola Cipriani (trad. Marie-Hélène Alfonsi e Catherine Sobecki), Minéraux et Roches, París, Gründ, 1996.