Cerusita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia d'un cristau de cerusita.

La cerusita es un minerau incolòr ò gris en preséncia d'inclusions de galena. A una duretat de 3,0-3,5 e a una densitat de 6,55. Es formada de carbonat de plomb (simbòl quimic : PbCO3) cristallizat segon un sistèma ortorombic de classa bipiramidala. Lei cristaus naturaus son prismatics ò bipiramidaus e pòdon agantar una longor importanta. Pòdon de còps presentar una simetria pseudoexagonala, formar d'agregats compactas ò fibrosas ò formar de concrecions estalagmiticas. Son esclat es adamantin.

La cerusita se troba coma mineraus segondaris dins lei zònas d'oxidacion dei jaciments de plomb. Pòu èsser associat ambé la galena, l'esfalerita, l'anglesita, la smithsonita ò la malaquita. Pòu èsser utilizada coma minerau de plomb.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]