Smithsonita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia d'una massa botrioida de smithsonita ròsa.

La smithsonita es un minerau de color fòrça variada (incolòr, blanc, blau, verd, ròsa, brun ò jaune) qu'a una duretat de 4,5-5,0 e una densitat de 4,0-4,5. Son nom vèn dau quimista britanic James Smithson (1765-1829) qu'es a l'origina dau Smithsonian Institution. Es formada de carbonat de zinc (simbòl quimic : ZnCO3) cristallizat segon un sistèma trigonau de classa ditrigonala escalenoedrica. Lei cristaus naturaus son rars, escalenoedrics ò romboedrics, e aqueu minerau forma generalament de massas fibrosas ò botrioidas. Son esclat es veirenc.

La smithsonita se troba dins lei zònas d'alteracion dei jaciments de zinc generalament associada ambé la cerusita, l'hemimorfita, la malaquita, l'anglesita e la piromorfita. Es utilizada coma minerau de zinc e de còps per l'ornamentacion.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]