Pirargirita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia de cristaus de pirargirita.

La pirargirita es un minerau de color negre ambé de rebats roges sorns. A una duretat de 2,0 e una densitat de 5,77-5,87. Es format de sulfo-antimòniüre d'argent (simbòl quimic : Ag3SbS3) cristallizat segon un sistèma trigonau de classa ditrigonala piramidala. Dins la natua, aquelei cristaus son sovent estriats e forman d'agregats massís. Son esclat es submetallic ò adamantin.

La pirargirita se troba generalament dins de venas idrotermalas de temperatura bassa. De còps, se forma a partir de l'alteracion de l'argentita ò de galenas argentifèras. Es associat ambé l'argentita, d'autrei sulfurs e de mineraus de ganga. Es un minerau argentifèr que son esplecha es limitada en causa de sa raretat.

En Occitània, dos jaciments de pirargirita existisson a Motomet e a Ussèl.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]