Union de las Republicas Socialistas Sovieticas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Союз Советских
Социалистических Республик

Union de las Republicas Socialistas Sovieticas
Drapeau de l'Union Blason
(Bandièra) (Sagèl de l'Estat)
Devisa nacionala (en rus) :
Пролетарии всех стран, соединяйтесь!
(Traduccion : Proletaris de totes los païses, unissètz-vos !)
Capitala Moscòu
Lenga oficiala Cap, lo rus aviá un estatut de la « lenga de comunicacion entre los pòbles »
Regim politic Federacion de republicas sovieticas
Govèrn Conselh dels Ministres de l'URSS (lo Partit Comunista de l'Union Sovietica assegurant la realitat del poder)
President de l'Union Sovietica (lo primièr e lo darrièr) Mikhaïl Gorbachov
Superfícia
 - Total
 - % aiga
1èr abans sa casuda
22 402 200 km²
Aprox. 0,5
Populacion
 - Total
 - densitat
3en abans sa casuda
293 047 571 (julhet de 1991)
13,08 ab./km² (julhet de 1991)
Creacion
 - Declarat
 - Reconegut

30 de decembre de 1922
11 de febrièr de 1924
Dissolucion 26 de decembre de 1991
Moneda Robla sovietica
Fuses oraris UTC +2 a +13
Imne nacional
L'Internacionala (1922−1944)
Imne de l'Union Sovietica (1944-1991) Escotar
Domeni internet .ru (encara en usatge)

L’Union de las Republicas Socialistas Sovieticas , abreujat en URSS, o en Union sovietica (en rus : Союз Советских Социалистических Республик, abreujat en : СССР ; transcripcion : Soiuz Sovietskikh Sotsialistitcheskikh Riespoblik, SSSR ; literalament « Union de las republicas socialistas dels Conselhs »), foguèt un Estat federal comunista, format de quinze Republicas socialistas sovieticas qu'existiguèt del 30 de decembre de 1922 fins al 26 de decembre de 1991.

L'Union Sovietica aguèt un sistèma politic de partit unic dominat pel Partit Comunista fins a 1990 e e mai se èra una union federala de 15 republicas sovieticas subnacionalas, l'Estat sovietic foguèt estructurat jos un Govèrn nacional e una economia extrèmament centralizats.[1]

La Revolucion de Febrièr de 1917, provoquèt la casuda de l'Empèri rus, un Govèrn Provisòri li succediguèt, que demorèt fins a la Revolucion d'Octòbre ont los bolcheviques prenguèron lo poder. Comencèt la Guèrra Civila Russa que foguèt ganhada pel nòu regim sovietic. En decembre de 1922 foguèt creada l'Union Sovietica amb la fusion de la Republica Socialista Federala Sovietica de Russia, la Republica Federala Socialista Sovietica de Transcaucasia, la Republica Socialista Sovietica d'Ucraïna e la Republica Socialista Sovietica de Bielorussia.

Après lo decès del primièr cap sovietic, Vladímir Lenin, en 1924, Iósif Stalin acabèt en ganhant la lucha pel poder e dirigiguèt lo país a travèrs d'una industrializacion a granda escala, amb una economia centralizada e una extrèma repression politica.[2][2][3] En junh de 1941, pendent la Segonda Guèrra Mondiala, Alemanha ocupèt l'Union Sovietica, un país qu'aviá signat amb el un pacte de non agression. Al cap de quatre ans d'una guèrra brutala, l'Union Sovietica sortiguèt victoriosa coma una de las doas superpotencias del mond, amb los Estats Units.

L'Union Sovietica e sos aliats d'Euròpa orientala, apelat Blòc de l'Èst, foguèron implicats dins la Guèrra Freda, que foguèt una esperlongada lucha ideologica e politica mondiala contra los Estats Units e los sieus aliats del Blòc occidental; fin finala l'URSS cediguèt davant los problèmas economics e los trebols politics intèrnes e extèrnes.[4][5] Pendent aqueste periòde, l'Union Sovietica arribèt a èsser lo modèl de referéncia per de futurs Estats socialistas. De 1945 fins a 1991, l'Union Sovietica e los Estats Units dominèron l'agenda globala de la politica economica, d'afars exteriors, d'operacions militaras, escambis culturals, de progrèsses scientifics e del començament de l'exploracion espaciala, e d'espòrts (incluses los Jòcs Olimpics). A la fin del decenni de 1980, lo darrièr cap sovietic Mijaíl Gorbachov reformèt l'Estat amb las politicas de la perestroika e glásnost, mas l'Union Sovietica s'abausonèt e foguèt dissolguda formalament en decembre de 1991 après lo còp d'Estat mancat d'agost.[6] Après aquò, la Federacion de Russia assumiguèt los sieus dreches e d'obligacions.[7]

Los limits geografics de l'Union Sovietica cambièron amb lo temps, mas après las darrièras anexions territorialas principalas e l'ocupacion dels païses Baltics (Lituània, Letònia, e Estònia), de l'èst de Polònia, Bessaràbia, e qualques autres territòris pendent la Segonda Guèrra Mondiala, dempuèi 1945 fins a la dissolucion, los limits correspondèron aperaquí a los de l'anciana Russia Imperiala, amb las exclusions notablas de Polònia, de la màger part de Finlàndia, e d'Alaska.

Esquèma generau de la Guèrra Civila Russa dins lei regions occidentalas de Russia.
Debanament de la Segonda Guèrra Mondiala sus lo continent europèu de 1942 a 1945.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Bridget O'Laughlin (1975) Marxist Approaches in Anthropology Annual Review of Anthropology Vol. 4: pp. 341–70 (October 1975) (doi:10.1146/annurev.an.04.100175.002013).
  2. 2,0 et 2,1 Robert Service.
  3. Crile, George (2003).
  4. Mr. David Holloway (1996).
  5. Turner, 1987, p. 23
  6. Byrd, Peter (2003).
  7. «Rusia es ahora la parte de todo tratado en los que la antigua Unión Soviética fue una de las partes, y tiene los mismos derechos y obligaciones que la antigua Unión Soviética, excepto en la medida que los ajustes se requieran necesariamente, por ejemplo, para tener en cuenta el cambio en la extensión territorial.