Pier Paolo Pasolini

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Pier Paolo Pasolini
Pieri Pauli Pasolini
director de cinèmaescrivanactorpoètascenarista e  jornalista




Picto infobox character.png


Naissença 5 de març de 1922
N. a Bolonha
Decès 2 de novembre de 1975
D. a Q11171297
Causa de decès assassinat
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral

.

Pier Paolo Pasolini signature.svg
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala Omosexualitat
Profession director de cinèmaescrivanactorpoètascenarista e  jornalista
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nacionalitat Flag of Italy.svg Itàlia
Profession(s) Cineasta Jornalista Escrivan
Filmes notables Accattone

Mamma Roma

L'Evangèli segon Matieu

Aucelasses e aucelons

Edip rei

Teorèma

Nauc

Medèa

Lo Decameron

Los Contes de Canterbury

Las mila e una nuèches

Salò o los 120 jorns de Sodòma
Sit web Centre d'estudis en PPP a Casarsa Friol
Recompensa(s) Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1962 per Mamma Roma

Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1964 per L'Evangèli segon Matieu

Prèmi OCIC a la Mòstra de Venècia 1964 per L'Evangèli segon Matieu

Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1967 per Edip re

Leon d'argent del melhor filme a la Mòstra de Venècia 1968 per Teorèma

Os d'argent del melhor filme a la Berlinale 1971 per Lo Decameron

Os d'argent del melhor filme a la Berlinale 1972 per Los Contes de Canterbury...
Identificants
Picto infobox character.png
BNF 119187049


GND 118591908
VIAF 54152375
ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz 878668a4-7483-4604-b3c7-d0b172b3d026
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
IMDb nm0001596
Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Pier Paolo Pasolini.

Pier Paolo Pasolini (en Pieri Pauli Pasolini dins la siá lenga mairala e de creacion poetica, la siá merilenghe furlana, nascut a Bolonha, Itàlia, lo 5 de març de 1922, mòrt assassinat sus una plaja d'Ostia, ran Roma, lo 2 de novembre de 1975) es un escrivan remirable (romancièr, poèta, ensagista, traductor multilingüe), intellectual, lingüista, critic, jornalista mas subretot un òme de cinèma, un cineasta (realizator, scenarista, actor) màger de l'istòria vertadièra del VIIen Art, artista total del sègle XX, friolan, italian, e de verai universal.


L'òbra siá, portada per una immensa cultura universala e la coneissença de mantuna lenga, multipla e variada, polifacetica que non sai (per emplegar un tèrme eissit d'al castelhan amor de çò se ne designar d'òbras inclassificablas e diversificadas, gigantalas aital), se questionegèt la societat italiana mas tot parièr l'europèa e quitament l' occidentala tota, sul ròtle e la plaça de l'intellectual, autoreivindicat e autoproclamat marxista, comunista, omosexual e crestian, fòra glèisas e capèlas de tota mena, de tot escantilh.La siá plaça subre l'empont cultural planetari de las annadas 1960 & 1970 es immensa e gaireben illimitada.


Trobador màger de lenga friolana ( La gnove zoventût 1941 - 1974), ne cita en Pèire Vidal, lo trobador mondin, en exèrg de l'òbra siá tota furlana:


    • Ab l'alen tir vas me l'aire

Q'eu sent venir de Proensa:

Tot quant es de lai m'agensa.


Grand coneissedor de la literatura nòstra d'a l'Edat d'Aur del Trobar, e tan nòstra que la nos panèron, usurpèron, n'acostumava el de signar molta correspondéncia siá amb las paraulas Ab joi.

Escrivan de lenga italiana totun, romancièr bèl primièr (Ragazzi di vita, Una vita violenta e ca), cineasta ancorat e plond dintre la siá cultura immensa, classica, medievala e renaissentista mas tanben contemporanèa que non sai ( Accattone - Mamma Roma - Il Vangelo secondo Matteo - Uccellacci e uccellini - Edipo re - Teorema - Medea - Il Decameron e ca), tot parièr se questionegèt el e interpellèt lo cinèma e la societat subre las lors plaças respectivas dins l'anament cultural del mond, cultural òc-ben-òc mas tanben ideologic, istoric e uman, en tot se n' encaminar en per las milanta dralhas e dralhòls de la pus divèrsa umanitat.

La siá fin tragica, crusèla e brutala, mas saique encara misteriosa assatz, el l' omosexual (mas grand aimador e respiechós de la femna, de las femnas, tota femna amai totas femnas, de totas tracas e originas o condicions...), ne foguèt coma lo sagèl de la malastrada (... aquela commare secca, aquela faramauca, del sieu scenari qu'en Bernardo Bertolucci realizèt coma primièr filme en 1962...), estampat e prigond dintre la siá carn d'òme uman, la carn viva e matrassada de la siá umanitat.

E tan fort e tan fonsala n'es que se ne ten de cridada, uèi encara entrò a... que non n'acabarà jamai

Citacions[modificar | modificar la font]

...

La Vida[modificar | modificar la font]

l'Escrivan[modificar | modificar la font]

l'Òbra literària[modificar | modificar la font]

los Caps d'òbra[modificar | modificar la font]

Citacions[modificar | modificar la font]

l'Òbra cinematografica[modificar | modificar la font]

los Caps d'òbra[modificar | modificar la font]

Accattone 1961[modificar | modificar la font]

Mamma Roma 1962[modificar | modificar la font]

L'Evangèli segon Matieu 1964[modificar | modificar la font]

Aucelasses e aucelons 1967[modificar | modificar la font]

Edip rei 1967[modificar | modificar la font]

Teorèma 1968[modificar | modificar la font]

Nauc 1969[modificar | modificar la font]

  • veire l'article Nauc

Medèa 1969[modificar | modificar la font]

Lo Decameron 1971[modificar | modificar la font]

Los Contes de Canterbury 1972[modificar | modificar la font]

Las Mila e una nuèches 1974[modificar | modificar la font]

Salò o los 120 jorns de Sodòma 1975[modificar | modificar la font]

l'Eiretatge pasolinian[modificar | modificar la font]

Citacions[modificar | modificar la font]

Filmografia[modificar | modificar la font]

Prèmis e guerdons[modificar | modificar la font]

victòrias[modificar | modificar la font]

Documents audiovisuals[modificar | modificar la font]

Bibliografia generala (cinèma)[modificar | modificar la font]

    • Accessories-text-editor.png Wikisource logo suggestion - curved books.png

Òbras d'en PPP[modificar | modificar la font]

Bibliografia generala (fòra cinèma)[modificar | modificar la font]

Òbras d'en PPP[modificar | modificar la font]

Poesia[modificar | modificar la font]

Antologias poeticas[modificar | modificar la font]

  • PPP: Poesia dialettale del Novecento... editat per en Pier Paolo Pasolini e'n Mario Dell'Arco amb introduccion d'en PPP Guanda Parma 1952
  • PPP: Canzionere italiano.Antologia della poesia popolare... editat per en Pier Paolo Pasolini Guanda Parma 1955

Pròsa narrativa[modificar | modificar la font]

Ensages[modificar | modificar la font]

òbras d'en Giuseppe Zigaina[modificar | modificar la font]

Pintor, escrivan, amic e collaborator de sempre d'en PPP, en Giuseppe Zigaina (nascut a Cervignano del Friuli lo 2 d'abril de 1924...) li dediquèt fòrça òbras picturalas o libres d'art mas tanben mantun libre de reflexion estetica e filosofica que çai-jos ne prepausam la tièra gaireben complèta:

... Pasolini tra enigma e profezia 1989
... Pasolini e l'abiura 1994
... Hostia.Trilogia della morte di Pier Paolo Pasolini 1995
... Pasolini.Un'idea di stile: uno stilo 1999
... Pasolini e il suo nuovo teatro, "senza anteprime né prime né repliche" 2003
... Pasolini e la morte.Un giallo puramente intelettuale 2005

autras òbras a l'entorn de l'òbra e de l'artista[modificar | modificar la font]

amai

    • numèro especial de la revista Europe num. 947 2008 (en francés)

e ca

etc

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

... idem...
    • Www.gif

Ligams videografics[modificar | modificar la font]

  • Video.jpg
    • sus YouTube... mai de 4650 documents subre en Pier Paolo Pasolini en picar coma clau Pier Paolo Pasolini

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. d'a Poesie a Casarsa'' - 1942 ...
  2. 'idem
  3. ... dins Saggi sulla politica e sulla società...
  4. ... dins Scritti corsari...
  5. ... filme d'en Mauro Bolognini... prèmi partejat amb lo realizator e'n Pasquale Festa Campanile...
  6. ... filme d'en Federico Fellini...
  7. ... o Nastro d'argento... prèmi decernit pel Sindacato Nazionale Giornalisti Cinema Italiani...
  8. ... filme d'en Mauro Bolognini...
  9. ...decernit per la critica cinematografica finesa...
  10. 65' dins una novèla version...