Oliva

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Olivas sus una branca d'oliu

L'oliva es lo fruch de l'olivièr. Botanicament es una drupa de pèl lisa, d'envolopa carnuda rica en matèria grassa contenent un clòsc força dur, ossós que dedins i a una grana, rarament doas. La seuna color d'en primièr es verda, puèi ven negra quand es madura.

Olivada[modificar | modificar la font]

La culhida de l'oliva se fa en espandir un ret jos l'arbre e en fasent tombar los fruchs dedins amb de pèrgas o de maquinas. La sason de l'olivada va de novembre fins a genièr, per las olivas destinadas a l'extraccion d'òli. La trolhada se fa al pus lèu, lo meteis jorn per tal d'evitar la fermentacion.

Utilizacion de l'oliva[modificar | modificar la font]

Oliva de taula[modificar | modificar la font]

Mantuna varietats d'olivas al mercat de Tolon

A l'excepcion de qualques varietats coma la Thrubolea grèga, se pòt pas consomar las olivas de taula sens tractament per ne levar l'amargor. Se pòt far sonque en las botant dins l'aiga e en cambiar l'aiga mantun còp o en las sometre a l'accion de l'idroxid de sòdi amb una fermentacion finala (sistèma espanhòl o sevilhan) o sens fermentacion (sistèma californian o occitan). Se manja sola o coma ingredient dins de recèptas nombrosas (taperada o guit amb olivas...)

Òli d'oliva[modificar | modificar la font]

L'utilizacion màger de l'oliva es per l'extraccion de l'òli considerat coma lo melhor dels òlis alimentaris.

Produccion mondiala[modificar | modificar la font]

Wiktionary-logo.svg

Vejatz « oliva » sul Wikiccionari.

País Produccion
(tonas)
Percentatge
Espanha 1 179 100 43,3 %
Itàlia 550 000 20,2 %
Grècia 367 000 13,5 %
Marròc 280 000 10,6 %
Turquia 180 000 6,6 %
Tunisia 120 000 4,4 %
Siria 60 000 2,2 %
Argeria 45 000 1,7 %
Portugal 29 000 1,1 %
Jordania 27 977 1,0 %
Argentina 10 000 0,37 %
Libia 6 800 0,25 %
Liban 5 300 0,19 %
Croàcia 4 500 0,17 %
França 4 000 0,15 %