Guit
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
 Guit |
|||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Règne | Animal | ||||||||
| Embrancament | Chordata | ||||||||
| Sosembr. | Vertebrata | ||||||||
| Classa | Aves | ||||||||
| Òrdre | Anseriformes | ||||||||
| Familha | Anatidae | ||||||||
| Taxons de reng inferior | |||||||||
| Las tres sosfamilhas de guit: | |||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
Los guits tanben sonats rits o anets son d'ausèls de la sosclassa dels neornites, de l'òrdre dels anserifòrmes e de la familha dels anatidats. Se repartisson en tres sos-familhas :
- los anatinats, ont se tròba los guits de superfícia (genre Anas) e los guits cabussaires (genres Aythya, Netta, etc.)
- los merginats, o guits piscivòrs
- los oxiurinats
Demest los guits, se pòt destriar :
- lo guit colverd (Anas platyrhynchos), guit de superfícia ;
- lo fuligula morilhon (Aythya fuligula), guit cabussaire ;
- la neta rossa (Netta rufina), guit cabussaire ;
- le guit mandarin (Aix galericulata), guit forestièr ;
- lo bèc de rassèga tufat (Mergus serrator), guit piscivòr.
[modificar] Guit domestic
Lo guit es estat domesticat coma polalha, o espècia de polassariá. Òm l'eleva per sa carn. Cal destriar las divèrsas raças de guits domestics de l'espècia Anas platyrhynchos interfecondas amb lo guit colverd e lo guit de Barbariá, espècia domesticada en America del Sud. Aquestas doas espècias essent correntament ibridadas per produire lo guit mulard (ibrid esteril).
Lo guit pòt èsser aprestat de mantun biais. Citem en particular :
- en cosina francesa, lo guit amb l'irange, lo magret de guit
- en cosina chinesa, lo guit pequinés, lo guit lacat
- Vejatz tanben : Recèptas de guit
[modificar] Fòtos
 Guit de Barbariá mascle |
 Guit de Barbariá femèla |
 Guit colverd (un mascle e una femèla - en marron) |
|
 Guit colverd mascle se brofant |
 |
 Guits mandarins |
