Guit
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Règne | Animal | |||||||||||
| Embrancament | Chordata | |||||||||||
| Sosembr. | Vertebrata | |||||||||||
| Classa | Aves | |||||||||||
| Òrdre | Anseriformes | |||||||||||
| Familha | Anatidae | |||||||||||
| Las tres sosfamilhas de guit: | ||||||||||||
| BNFC | 40177 | |||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Guit. | |||||||||||
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
|
||||||||||||
Los guits tanben sonats rits o anets son d'ausèls de la sosclassa dels neornites, de l'òrdre dels anserifòrmes e de la familha dels anatidats. Se repartisson en tres sosfamilhas :
- los anatinats, ont se tròba los guits de superfícia (genre Anas) e los guits cabussaires (genres Aythya, Netta, etc.)
- los merginats, o guits piscivòrs
- los oxiurinats
Demest los guits, se pòt destriar :
- lo guit colverd (Anas platyrhynchos), guit de superfícia ;
- lo fuligula morilhon (Aythya fuligula), guit cabussaire ;
- la neta rossa (Netta rufina), guit cabussaire ;
- le guit mandarin (Aix galericulata), guit forestièr ;
- lo bèc de rassèga tufat (Mergus serrator), guit piscivòr.
Guit domestic[modificar]
Lo guit es estat domesticat coma polalha, o espècia de polassariá. Òm l'elèva per sa carn. Cal destriar las divèrsas raças de guits domestics de l'espècia Anas platyrhynchos interfecondas amb lo guit colverd e lo guit de Barbariá, espècia domesticada en America del Sud. Aquestas doas espècias essent correntament ibridadas per produire lo guit mulard (ibrid esteril).
Lo guit se pòt aprestar de mantun biais. Citem en particular :
- en cosina francesa, lo guit amb l'irange, lo magret de guit
- en cosina chinesa, lo guit pequinés, lo guit lacat
- Vejatz tanben : Recèptas de guit
Fòtos[modificar]
-
Guit de Barbariá mascle
-
Guit de Barbariá femèla
-
Guit colverd (un mascle e una femèla - en marron)
-
Guit colverd mascle se brofant
-
-
Guits mandarins
