Òli

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Òli d'oliva

Òli es un tèrme generic per designar un grand nombre de liquids d'originas divèrsas e idròfobs (que se dissòlvon pas dins l'aiga).

Los òlis comestibles son de lipids generalament d'origina vegetala o animala o minerala.

Òlis alimentaris[modificar | Modificar lo còdi]

L'òli mai comun istoricament dins lo regim mediterranèu es l'òli d'oliva e, dins la gastronomia mediterranèa, se se precisa pas lo tipe d'òli dins una recèpta o un plat, comprenèm generalament òli d'oliva.

La majoritat dels autres òlis vegetals utilizats en alimentacion son d'òlis de granas, coma l'òli de virasolelh.

Lista d'òlis alimentaris[modificar | Modificar lo còdi]

Òlis combustibles[modificar | Modificar lo còdi]

Los òlis combustibles son una varietat de mesclas liquida de color jaune a marron clar eissits del petròli brut, o de substàncias vegetalas (biodiesel e biocombustibles).

Son produsits amb diferents procediments de rafinatge, segon los usatges que s'i destinan. Pòdon servir de combustibles per motors, lampas, radiators e tanben de solvents.

Òlis minerals[modificar | Modificar lo còdi]

Los òlis minerals son eissits per destillacion del carbon, del petròli brut o d'unes sistres bituminals. Servisson essencialament per oliar las pèças mecanicas e pendent longtemps foguèron utilizats per far de lutz (amb lampas).

Una taca d'òli mineral sus de papièr pòt partir si calfam pro, es pas la meteissa causa per una taca d'òli vegetal o d'òli animal.

Suls autres projèctes Wikimèdia :