Regim mediterranèu
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Subclasse de | q474191 | |||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Regim mediterranèu. | |||||||||||
Lo regim mediterranèu es tradicional dins divèrses païses de la riba de la mar Mediterranèa, dont Grècia, amb l'illa de Creta e l'Itàlia del sud.
D'estudis mòstran que lo regim alimentari dels Cretians mermariá la mortalitat e la mortilitat per malautiás cardiavasculàrias.
Qualques particularitats d'aquel regim se tròban tanben dins d'unas regions d'Occitània, e explicarián la paradòxa de la cosina francesa, mai son dos concèptes de diferénciar.
Lo regim mediterranèu assòcia :
- un apòrt caloric relativament paure comparat a l’activitat fisica utilizada.
- una abondància de legums e fruches frescs e secs, pan, cerealas.
- produches d'origina animala en pichona quantitat : pauc de carn roja, levat un pauc de carn oelhièra, mai fòrça peisses ;
- lipids ajustats, en gaireben exclusivitat d’òli d'oliva, que la màger qualitat es la seuna tenor en acids gras monoinsaturats, coma l'acid oleïc (omèga-9).
- pichona quantitat d'acids gras saturats : pauc de lach e de burre, mai de formatge fresc o de iaorts ;
- de vin roge, begut rasonablament e pendent los repaisses.
Un autre profièch probable d'aquel regim es ligat al biais de manjar, al plaser de manjar, a la convivéncia dels repaisses, moments importants de socializacion.
