Antibiotic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
Antibiograma amb Staphylococcus aureus

Un antibiotic (del grèc anti : contra, et bios : vida) es una substància quimica capabla, a bassa concentracion, d'enebir lo creissement de microorganismes o de los eliminar.

Generalament, los antibiotics agisson sus las bacterias, e qualqu'uns tanben sus cèrts virus de granda dimension, o sus de cellulas d'individús pluricellulars, animals o vegetals, en provocant d'alteracions o de la paret cellulara, o de la membrana protoplasmatica, o de la sintèsi proteïca, o del metabolisme dels acids nucleïcs... Los antibiotics son mai o mens tòxics per las cellulas umanas o las dels organismes superiors. Aquela toxicitat oscilla entre de valors força elevadas (actinomicina) e de valors infimas (penicillina).

Los antibiotics de toxicitat bassa e mejana se pòdon emplegar en terapeutica per fòrça malautiás causadas per de microorganismes (bacterias mai que mai). Dins cada cas, cal pas delembrar lo marge de toxicitat, e veire fins a quin ponch los avantatges obtenguts amb lo tractament a basa d'antibiotics compensan o supèran las alteracions produsidas per aqueles. Normalament, e dins unes limits rasonables, lo balanç es positiu en favor dels antibiotics. Se parla d'antibiotics amb accion bacteriostatica se se limitan a inibir lo creissement de las bacterias, o bactericida, se arriban a las destruire.

En realitat, lo fach que l'accion siá bacteriostatica o bactericida depend sovent mai de la dòsi que non pas de l'antibiotic emplegat. Segon l'eficacitat d'un antibiotic davant divèrses microorganismes, se li pòt atribuir un espèctre d'accion mai o mens larg. Los antibiotics, evidentament, an revolucionat la terapeutica d'un grand nombre de malautiás. Se pòt dire que totas las malautiás d'etiologia bacteriana rèstan compresas dins las possibilitats terapeuticas d'un antibiotic o d'autre, e solament qualques unas d'origina virala o fongica ne son del tot indiferents. La medecina umana e veterinària consoman la màger part dels antibiotics que son produsits a l'ora d'ara.

Los primièrs antibiotics utilizats èran produches per de microorganismes o resultavan d'una biosintèsi especifica. A l'ora d'ara, la majoritat dels antibiotics son de produches de sintèsi e, constantament, se n'obten de nòus amb la fin d'aténher un efièch antiinfecciós mai eficaça e per tal d'eliminar al maximum los efièches segondaris e toxics. Es, a l'ora d'ara, abituala la sintèsi d'analògs de moleculas bioquimicas coma los aminoacids que los microorganismes confondon a l'ora de sintetizar, de sòrta que genèran solament de proteïnas que son pas viablas que los menan cap a la mòrt.

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo primièr antibiotic descobèrt foguèt la penicillina per Alexander Fleming.

Familhas d'antibiotics[modificar | modificar la font]