Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/decembre de 2009

Novembre de 2009

Genièr de 2010

Aquesta pagina e sas sospaginas mesadièras son consacradas a l’organizacion e a la mantenença del quadre Lutz sus... de la pagina d’acuèlh.

Aquesta es emplena per l'apèl de {{Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/{{CURRENTDAY}} de {{CURRENTMONTHNAME}}}} (çò que significa que son contengut es lo del Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/jorn, ont jorn es lo jorn e lo mes del jorn corrent (ora UTC)). La frequéncia de renovelament dels quadres es quotidiana.

• Los articles presentats dins los diferents quadres son unicament los promouguts als labèls « Articles de qualitat » e « Bon article ».
• Evitatz de metre mai de 500 caractèrs/100 mots dins los quadres per fin de manténer l'equilibri de las colomnas sus la pagina d'acuèlh ont aquestes quadres son transcluses.

Calendièr per decembre de 2009

Articles « Lutz sus... » ja pareguts sus l’acuèlh del mes de decembre de 2009 :

1èr de decembre de 2009 veire/modificar Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/1 de decembre de 2009	2 de decembre de 2009 veire/modificar Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/2 de decembre de 2009
3 de decembre de 2009 veire/modificar Brasil o oficialament la Republica Federala de Brasil (en portugués: República Federativa do Brasil) es lo país mai grand e mai poblat d'America Latina e lo cinquen tant en populacion coma en superfícia del mond. S'espandís sus 8 514 876,599 km² e es localizat dins la part centreorientala de l'America del Sud. Al nòrd tòca a Veneçuèla, Guyana, Surinam e la Guaiana Francesa. Al nòrd-oèst tòca a Colómbia, a l'oèst tòca a Bolívia e Peró. Al sud tòca a Uruguai e al sud-oèst a Argentina e Paraguai. Los sols païses d'America del Sud que Brasil a pas de frontièra amb eles son Chile e l'Eqüator. En defòra del continent, Brasil possedís qualques pichòtas illas de l'ocean Atlantic: Penedos de São Pedro e São Paulo, Fernando de Noronha, e Trindade e Martim Vaz e las pichòtas illas coralianas sonadas Atol das Rocas. Lo gentilici es brasilièr -ièra (-èir -èira, -èr -èra, -ier -iera).	4 de decembre de 2009 veire/modificar Dunas d'arena dins la Val de la Mòrt en Califòrnia Un desèrt es una region que reçaup pauc de pluèja. Coma consequéncia, los desèrts an la reputacion d'albergar pauc d'èssers vius. En los comparar amb de regions mai umidas aquò pòt èsser verai, pasmens, en l'examinar d'un biais pus detalhat, los desèrts albèrgan sovent una riquesa de vida que normalament demòra esconduda (especialament durant lo jorn) per tal de conservar l'umiditat. Aperaquí dos novens de la superfícia continentala de la Tèrra son desertics. Los païsatges desertics an d'unes elements en comun. Lo sòl del desèrt es principalament compausat d'arena, e de dunas pòdon èsser presentas. Los païsatges de sòl rocós son tipics, e rebaton las ressorsas redusidas del sòl e la manca de vegetacion. Las tèrras bassas pòdon èsser de planas cobèrtas de sal. Los procèssus d'erosion eoliana (provocadas pel vent) son de factors importants per la formacion de païsatges desertics.
5 de decembre de 2009 veire/modificar Vision artistica del Solelh, de las planetas del Sistèma Solar e sas orbitas, la cencha d'Asteroïdes e una cometa. Lo Sistèma Solar es l'ensems de totes los astres qu'orbitan a l'entorn del Solelh e que i son ligats gravitatòriament. Es format de uèch planetas, d'almens 162 satellits naturals o lunas e de centenats de milierats de planetas menoras o planetoïdes, d'asteroïdes, de meteorits e de cometas. A mai, i a tanben çò que se sona lo mitan interplanetari, format per de gases e de polsa. Aquel ensems tot es situat dins un dels braces de la galaxia de la Via Lactèa, que vira a l'entorn del sieu centre a 26 000 ans lutz de distància e a una velocitat de 220 km/s.	6 de decembre de 2009 veire/modificar Lei clastras de l'abadiá dau Toronet Lei clastras son una partida d'un monastèri, d'una catedrala o d'una collegiada, que consistís en un espaci centrau a cèu dubèrt envoutat per de galariás cubèrtas d'onte s'accedís ai «luòcs regulars» (sala capitulara, refectòri, dormitòri...). Lei premiers exemples se tròban dins d'edificis dependent de l'Òrdre de Sant Beneset. Se lei clastras son de facto dempuei l'Edat Mejana un element important de l'arquitectura monastica en Occident, fau notar qu'existís ges de nòrma de jure que lei pertòque: contrariament a la majoritat deis edificis que compausan un monastèri, se mencionan pas dins lei Règlas deis Òrdres.
7 de decembre de 2009 veire/modificar Brasil o oficialament la Republica Federala de Brasil (en portugués: República Federativa do Brasil) es lo país mai grand e mai poblat d'America Latina e lo cinquen tant en populacion coma en superfícia del mond. S'espandís sus 8 514 876,599 km² e es localizat dins la part centreorientala de l'America del Sud. Al nòrd tòca a Veneçuèla, Guyana, Surinam e la Guaiana Francesa. Al nòrd-oèst tòca a Colómbia, a l'oèst tòca a Bolívia e Peró. Al sud tòca a Uruguai e al sud-oèst a Argentina e Paraguai. Los sols païses d'America del Sud que Brasil a pas de frontièra amb eles son Chile e l'Eqüator. En defòra del continent, Brasil possedís qualques pichòtas illas de l'ocean Atlantic: Penedos de São Pedro e São Paulo, Fernando de Noronha, e Trindade e Martim Vaz e las pichòtas illas coralianas sonadas Atol das Rocas. Lo gentilici es brasilièr -ièra (-èir -èira, -èr -èra, -ier -iera).	8 de decembre de 2009 veire/modificar Lei clastras de l'abadiá dau Toronet Lei clastras son una partida d'un monastèri, d'una catedrala o d'una collegiada, que consistís en un espaci centrau a cèu dubèrt envoutat per de galariás cubèrtas d'onte s'accedís ai «luòcs regulars» (sala capitulara, refectòri, dormitòri...). Lei premiers exemples se tròban dins d'edificis dependent de l'Òrdre de Sant Beneset. Se lei clastras son de facto dempuei l'Edat Mejana un element important de l'arquitectura monastica en Occident, fau notar qu'existís ges de nòrma de jure que lei pertòque: contrariament a la majoritat deis edificis que compausan un monastèri, se mencionan pas dins lei Règlas deis Òrdres.
9 de decembre de 2009 veire/modificar Brasil o oficialament la Republica Federala de Brasil (en portugués: República Federativa do Brasil) es lo país mai grand e mai poblat d'America Latina e lo cinquen tant en populacion coma en superfícia del mond. S'espandís sus 8 514 876,599 km² e es localizat dins la part centreorientala de l'America del Sud. Al nòrd tòca a Veneçuèla, Guyana, Surinam e la Guaiana Francesa. Al nòrd-oèst tòca a Colómbia, a l'oèst tòca a Bolívia e Peró. Al sud tòca a Uruguai e al sud-oèst a Argentina e Paraguai. Los sols païses d'America del Sud que Brasil a pas de frontièra amb eles son Chile e l'Eqüator. En defòra del continent, Brasil possedís qualques pichòtas illas de l'ocean Atlantic: Penedos de São Pedro e São Paulo, Fernando de Noronha, e Trindade e Martim Vaz e las pichòtas illas coralianas sonadas Atol das Rocas. Lo gentilici es brasilièr -ièra (-èir -èira, -èr -èra, -ier -iera).	10 de decembre de 2009 veire/modificar Lei clastras de l'abadiá dau Toronet Lei clastras son una partida d'un monastèri, d'una catedrala o d'una collegiada, que consistís en un espaci centrau a cèu dubèrt envoutat per de galariás cubèrtas d'onte s'accedís ai «luòcs regulars» (sala capitulara, refectòri, dormitòri...). Lei premiers exemples se tròban dins d'edificis dependent de l'Òrdre de Sant Beneset. Se lei clastras son de facto dempuei l'Edat Mejana un element important de l'arquitectura monastica en Occident, fau notar qu'existís ges de nòrma de jure que lei pertòque: contrariament a la majoritat deis edificis que compausan un monastèri, se mencionan pas dins lei Règlas deis Òrdres.
11 de decembre de 2009 veire/modificar Tetradracma atenenca tala coma ne manejava en grand nombre Pasion coma trapesit. Pasion (en grèc ancian Πασίων / Pasíôn) es un celèbre banquièr atenenc de l'epòca classica (cap a 430-370 abC.). Sa trajectòria e la de sa familha son caracteristicas d'una ascension sociala capitada, de l'estatut d'esclau a lo de ciutadan e liturg. Las fonts disponiblas a son prepaus, essencialament judiciàrias, dessenhan lo retrach d'un personatge talentuós de còps mesclat a d'afars complèxes al limit de la legalitat. Legir l’article	12 de decembre de 2009 veire/modificar Eraclit, òli sus tela d'Hendrick ter Brugghen, 1628, Rijksmuseum (Amsterdam) Eraclit d'Efès (en grèc ancian Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος / Hêrákleitos ho Ephésios) es un filosòf grèc de la fin del sègle VI ab. J.-C.
13 de decembre de 2009 veire/modificar Vision artistica del Solelh, de las planetas del Sistèma Solar e sas orbitas, la cencha d'Asteroïdes e una cometa. Lo Sistèma Solar es l'ensems de totes los astres qu'orbitan a l'entorn del Solelh e que i son ligats gravitatòriament. Es format de uèch planetas, d'almens 162 satellits naturals o lunas e de centenats de milierats de planetas menoras o planetoïdes, d'asteroïdes, de meteorits e de cometas. A mai, i a tanben çò que se sona lo mitan interplanetari, format per de gases e de polsa. Aquel ensems tot es situat dins un dels braces de la galaxia de la Via Lactèa, que vira a l'entorn del sieu centre a 26 000 ans lutz de distància e a una velocitat de 220 km/s.	14 de decembre de 2009 veire/modificar Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/14 de decembre de 2009
15 de decembre de 2009 veire/modificar Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/15 de decembre de 2009	16 de decembre de 2009 veire/modificar Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/16 de decembre de 2009
17 de decembre de 2009 veire/modificar Lei clastras de l'abadiá dau Toronet Lei clastras son una partida d'un monastèri, d'una catedrala o d'una collegiada, que consistís en un espaci centrau a cèu dubèrt envoutat per de galariás cubèrtas d'onte s'accedís ai «luòcs regulars» (sala capitulara, refectòri, dormitòri...). Lei premiers exemples se tròban dins d'edificis dependent de l'Òrdre de Sant Beneset. Se lei clastras son de facto dempuei l'Edat Mejana un element important de l'arquitectura monastica en Occident, fau notar qu'existís ges de nòrma de jure que lei pertòque: contrariament a la majoritat deis edificis que compausan un monastèri, se mencionan pas dins lei Règlas deis Òrdres.	18 de decembre de 2009 veire/modificar La trufa o patana o tartifla o poma de tèrra es un tubercul produch per l'espècia Solanum tuberosum; aparten a la familha de las Solanacèas. S'agís d'un dels legums mai consomits en Euròpa, America del Nòrd e America del Sud. Introducha en Euròpa al sègle XVI, sas qualitats alimentàrias son, d'en primièr estadas malconegudas. En defòra de sas vertuts alimentàrias, la trufa es largament utilizada dins l'industria, sa fecula a de destinacions multiplas.
19 de decembre de 2009 veire/modificar Dunas d'arena dins la Val de la Mòrt en Califòrnia Un desèrt es una region que reçaup pauc de pluèja. Coma consequéncia, los desèrts an la reputacion d'albergar pauc d'èssers vius. En los comparar amb de regions mai umidas aquò pòt èsser verai, pasmens, en l'examinar d'un biais pus detalhat, los desèrts albèrgan sovent una riquesa de vida que normalament demòra esconduda (especialament durant lo jorn) per tal de conservar l'umiditat. Aperaquí dos novens de la superfícia continentala de la Tèrra son desertics. Los païsatges desertics an d'unes elements en comun. Lo sòl del desèrt es principalament compausat d'arena, e de dunas pòdon èsser presentas. Los païsatges de sòl rocós son tipics, e rebaton las ressorsas redusidas del sòl e la manca de vegetacion. Las tèrras bassas pòdon èsser de planas cobèrtas de sal. Los procèssus d'erosion eoliana (provocadas pel vent) son de factors importants per la formacion de païsatges desertics.	20 de decembre de 2009 veire/modificar Vision artistica del Solelh, de las planetas del Sistèma Solar e sas orbitas, la cencha d'Asteroïdes e una cometa. Lo Sistèma Solar es l'ensems de totes los astres qu'orbitan a l'entorn del Solelh e que i son ligats gravitatòriament. Es format de uèch planetas, d'almens 162 satellits naturals o lunas e de centenats de milierats de planetas menoras o planetoïdes, d'asteroïdes, de meteorits e de cometas. A mai, i a tanben çò que se sona lo mitan interplanetari, format per de gases e de polsa. Aquel ensems tot es situat dins un dels braces de la galaxia de la Via Lactèa, que vira a l'entorn del sieu centre a 26 000 ans lutz de distància e a una velocitat de 220 km/s.
21 de decembre de 2009 veire/modificar Sigmund Freud, nascut Sigismund Schlomo Freud (en ebrieu: זיגיסמונד שלמה פרויד), a Freiberg, actual Příbor (Moràvia, Chequia), lo 6 de mai de 1856 e mòrt a Londres lo 23 de setembre de 1939, foguèt un psiquiatre austriac. Es considerat lo paire de la psicanalisi. Comencèt de s'interessar a l'ipnòsi e a son utilizacion per tal d'ajudar los malauts mentals. Posteriorament abandonèt l'ipnòsi en favor de l'associacion liura e l'analisi dels sòmis per desvolopar la «terapia del parlar». Aqueles elements venguèron lo punt de partença de la psicoanalisi. Freud s'interessèt especialament a l'isteria (apelada actualament tresvirament de conversion, segon lo DSM-IV) e dins la neuròsi (reclassificada actualament en afeccions psicosomaticas, neuròsi e psicòsi, segon la nosologia psicoanalitica).	22 de decembre de 2009 veire/modificar Vision artistica del Solelh, de las planetas del Sistèma Solar e sas orbitas, la cencha d'Asteroïdes e una cometa. Lo Sistèma Solar es l'ensems de totes los astres qu'orbitan a l'entorn del Solelh e que i son ligats gravitatòriament. Es format de uèch planetas, d'almens 162 satellits naturals o lunas e de centenats de milierats de planetas menoras o planetoïdes, d'asteroïdes, de meteorits e de cometas. A mai, i a tanben çò que se sona lo mitan interplanetari, format per de gases e de polsa. Aquel ensems tot es situat dins un dels braces de la galaxia de la Via Lactèa, que vira a l'entorn del sieu centre a 26 000 ans lutz de distància e a una velocitat de 220 km/s.
23 de decembre de 2009 veire/modificar Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/23 de decembre de 2009	24 de decembre de 2009 veire/modificar Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/24 de decembre de 2009
25 de decembre de 2009 veire/modificar Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/25 de decembre de 2009	26 de decembre de 2009 veire/modificar Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/26 de decembre de 2009
27 de decembre de 2009 veire/modificar Dunas d'arena dins la Val de la Mòrt en Califòrnia Un desèrt es una region que reçaup pauc de pluèja. Coma consequéncia, los desèrts an la reputacion d'albergar pauc d'èssers vius. En los comparar amb de regions mai umidas aquò pòt èsser verai, pasmens, en l'examinar d'un biais pus detalhat, los desèrts albèrgan sovent una riquesa de vida que normalament demòra esconduda (especialament durant lo jorn) per tal de conservar l'umiditat. Aperaquí dos novens de la superfícia continentala de la Tèrra son desertics. Los païsatges desertics an d'unes elements en comun. Lo sòl del desèrt es principalament compausat d'arena, e de dunas pòdon èsser presentas. Los païsatges de sòl rocós son tipics, e rebaton las ressorsas redusidas del sòl e la manca de vegetacion. Las tèrras bassas pòdon èsser de planas cobèrtas de sal. Los procèssus d'erosion eoliana (provocadas pel vent) son de factors importants per la formacion de païsatges desertics.	28 de decembre de 2009 veire/modificar Brasil o oficialament la Republica Federala de Brasil (en portugués: República Federativa do Brasil) es lo país mai grand e mai poblat d'America Latina e lo cinquen tant en populacion coma en superfícia del mond. S'espandís sus 8 514 876,599 km² e es localizat dins la part centreorientala de l'America del Sud. Al nòrd tòca a Veneçuèla, Guyana, Surinam e la Guaiana Francesa. Al nòrd-oèst tòca a Colómbia, a l'oèst tòca a Bolívia e Peró. Al sud tòca a Uruguai e al sud-oèst a Argentina e Paraguai. Los sols païses d'America del Sud que Brasil a pas de frontièra amb eles son Chile e l'Eqüator. En defòra del continent, Brasil possedís qualques pichòtas illas de l'ocean Atlantic: Penedos de São Pedro e São Paulo, Fernando de Noronha, e Trindade e Martim Vaz e las pichòtas illas coralianas sonadas Atol das Rocas. Lo gentilici es brasilièr -ièra (-èir -èira, -èr -èra, -ier -iera).
29 de decembre de 2009 veire/modificar Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/29 de decembre de 2009	30 de decembre de 2009 veire/modificar Tetradracma atenenca tala coma ne manejava en grand nombre Pasion coma trapesit. Pasion (en grèc ancian Πασίων / Pasíôn) es un celèbre banquièr atenenc de l'epòca classica (cap a 430-370 abC.). Sa trajectòria e la de sa familha son caracteristicas d'una ascension sociala capitada, de l'estatut d'esclau a lo de ciutadan e liturg. Las fonts disponiblas a son prepaus, essencialament judiciàrias, dessenhan lo retrach d'un personatge talentuós de còps mesclat a d'afars complèxes al limit de la legalitat. Legir l’article
31 de decembre de 2009 veire/modificar Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/31 de decembre de 2009