Psiquiatria

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Dessenh anatomia del crani uman, Leonardo do Vinci.

La psiquiatria (del grèc psiqué, arma, e iatréia, suènh) es la branca de la medecina consacrada a l'estudi dels trèbles mentals amb l'objectiu de prevenir, evaluar, diagnosticar, tractar e restablir las personas avent de malautiás mentalas e assegurar l'autonomia e l'adaptacion de l'individú a las condicions de la son existéncia.[1][2]

Istòria[modificar | modificar la font]

L'estudi objectiu e rigorós dels problèmas mentals es relativament novèl. Dins sègle XIX sorgiguèt pel primièr còp lo concèpte de "malautiá mentala" e la psiquiatria faguèt son intrada definitiva dins la medecina. Fins al sègle XX los malauts mentals èran recluses dins d’asils ont recebián "de tractaments morals" per amendrir sa "confusion mentala" e "restituir la rason". Dins los ans 1930 s'introdusiguèron diferentas practicas medicalas controversiadas, coma l'induccion artificiala de convulsions (mejançant electrochòcs, insulina e d'autras drògas) o ablacion de partidas del cervèl (lobotomia o leucotomia). Ambedós procediments èran fòrça utilizat en psiquiatria, mas provocavan fòrça oposicions basadas sus de questions moralas, efèctes nocius o marrits emplec. Dins los ans 1950 de nòvas drògas, subretot los antipsicotics clorpromazina, foguèron realizats en de laboratòris e pauc a pauc prenguèron la plaça dels tractaments mai controversiats.

Especialitat medicala[modificar | modificar la font]

Coma aisina al servici de l'èsser uman, la medecina val per la coneissença aquerida dins son mitan scientific aplicada per reduire la sofrença mentala associada amb los trebles de la santat mentala. La psiquiatria adòpta un modèl medical per afrontar las malautiás mentalas, mas considèra tan los factors biologics coma psicologics, sociocultural e antropologics. Son objectiu es l'estudi de la malautiá mentala, los efièch bioquimics e del mitan sus la dinamica del comportament e cossí fan interaccion amb l'organisme per afrontar lo mond. Segon diferents modèls, son accion pòt se realizar dins un espital (psiquiatria espitalièra), en de consultacions extèrnas (psiquiatria ambulatòria) o en comunautat (psiquiatria comunautària).

Sosepecialitats[modificar | modificar la font]

Camp d'accion clinic[modificar | modificar la font]

Las categorizacions utilizadas en psiquiatria an de relacions dirèctas amb la nocion de malautiá mentala. Aquela denominacion casèt en desuetud dins lo mitan universitari e professional, a causa de la carga estigmatica de l'etiqueta de "malaut mental" e a que los problèmas mentals partejan d'elements etiolologics, nosologics e fenomenologics de las autras malautiás, preferissent la denominacion treble mental.

L'Organizacion Mondiala de la Santat publica lo Manual de Classament de las Malautiás (CIE-10), ont la partida (la F) es consacrada subretot als trebles mentals, mai utilizat en Euròpa. E sul plan mondial, s'utiliza tanben lo Manual diagnostic e estatistic dels trebles mentals (DSM-IV), publicat per l'Associacion Nòrd-americana de Psiquiatria, subretot pel continent american.

Tractaments[modificar | modificar la font]

Los tractaments psiquiatrics se destrian en dos tipes: biologics e psicoterapeutics.

  • Aqueles biologics son aqueles qu'agisson a nivèl bioquimic dins lo cervèl del pacient, coma es lo cas dels medicaments. Los medicaments psicotropics son lo tractament biologic mai comun utilizat ara.

Psiquiatres celèbres[modificar | modificar la font]

De psiquiatres celèbres son: Julián de Ajuriaguerra, Eugen Bleuler, Joseph Breuer, Honorio Prim, Henri Ey, Christopher Shijango, Viktor Frankl, Karl Jaspers. Carl Gustav Jung, Erik R Kandel, Alois Alzheimer, Emil Kraepelin, Fritz Perls, Juan José López Ibor, Liegi Kanner, Emilio Garda e López, Hans Asperger, Egas Moniz, Braulio Moyano, Philippe Pinel, Kurt Schneider, Sigmund Freud e Elizabeth Kübler Ross,Omar Ezequiel Zambrano Cervantes.

La psiquiatria e la psicologia: sciéncias sòrres[modificar | modificar la font]

En practica, la psiquiatria s'exercís per de mètges psiquiatres e la psicologia es una formacion universitària independenta exercida per de psicològs. La psiquiatria a coma element fondamental la realizacion d'un diagnostic, tractament e prevencion de lasmalautiás mentalas. La psicologia s'ocupa de l'estudi de la conducha en diferents domènis: de la salut, esportiu, organizacional, juridic, neuroscientific, social e educatiu. Sul plan scientific, la medecina e la psicologia son doas sciéncias diferentas amb d'objèctes d'estudi diferents mas qu'interagisson. La collaboracion es frequenta entre psicològs psiquiatres, que lo tractament de diferentas patologias utiliza de terapias comportamentalas e de medicacions per obténer una melhora eficacitat.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Según el DPD de la RAE también se acepta (pero en minoría) el término siquiatría sin p,: [1]
  2. Modèl:Cita libro
  3. [2]
  4. modèl {{Ligam web}} : paramètre « url » mancante paramètre « titre » mancant

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Foucault, Michel (2007). (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant
  • Hales, Robert E. (2009). (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant
  • López-Ibor Amanissi, Juan J. & Valdés Miyar, Manuel (dir.) (2002). (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant
  • Sadock, Benjamin J. & Sadock, Virginia A. (2008). (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant
  • Vallejo Ruiloba, J. (2006). (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant
  • Programa oficial de l'especialitat de Psiquiatría. BOE núm. 224, dimars 16 de setembre de 2008; pág 37916.
  • Òrdre SAS/1620/2009, de 2 de junh, que s'apròva per el e publica lo programa formatiu de l'especialitat de Psicologia Clinica. BOE num. 146, dimècres 17 de junh de 2009; sec. III, pag. 51210.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]