Sargon II

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Representacion de Sargon II sus un bas-relèu de Dur-Sharrukin.

Sargon II es un sobeiran de l'Empèri Assirian que reinèt de 722 a 705 avC. Succediguèt a Salmanazar V (727-722 avC) e foguèt remplaçat per Sennacherib (705-681 avC). Rèi usurpator, son rèine veguèt lo mantenement de la dominacion assiriana en Mesopotamia gràcias a plusors victòrias militaras. Construguèt tanben una capitala novèla, Dur-Sharrukin. Pasmens, a sa mòrt, Sargon II foguèt considerat coma maudit e la vila foguèt rapidament abandonada per son successor.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Sargon II es generalament considerat coma un rèi usurpator, generau de l'armada assiriana que reversèt Salmanazar V durant lo sètge de Samaria en 722 avC. Pasmens, la màger part deis istorians pensan que fasiá partida de la familha reiala siá (fraire de Salmanazar V, cosin pus alunchat ?). Sa presa dau poder foguèt contestada mai Sargon II s'impausèt sensa dificultat. Son rèine es marcat per una importanta activitat militara qu'es relativament ben documentada.

Au començament de son rèine, esquichèt la revòuta dei províncias sirianas (Arpad, Damasc...) e, en 717 avC, conquistèt la vila itita de Karkemish e l'annexèt. En 714 avC, ataquèt Urartu que foguèt durament batut. Se lei fortalesas foguèron pas presas per leis Assirians, lo territòri foguèt pilhat e l'armada de Sargon II se retirèt amb un butin considerable. L'annada seguenta, menèt una campanha en Anatolia que li permetèt d'avançar la frontiera assiriana fins au fluvi Halys. Puei, en 711 avC, reprimiguèt una insureccion en Siria qu'èra sostenguda per Egipte. La repression foguèt saunosa e plusors vilas foguèron annexadas a l'Empèri. En revènge, d'un biais paradoxau, Sargon II foguèt ben acceptat per lei Babilonians. La fin de son rèine se concentrèt sus lo renforçament dei frontieras orientalas amb plusors combats còntra Elam e lei Medes.

En parallèl, Sargon II melhorèt l'eficacitat de l'administracion e deis institucions dau reiaume fondadas per Teglath-Phalasar III (745-727 avC). Per assaiar d'estabilizar lo territòri assirian, organizèt lo desplaçament deis enemics venguts e lor remplaçament per de colons assirians. Au nivèu economic, construguèt d'infrastructuras agricòlas (aigatge, canaus...) e favorizèt lo desvolopament dau comèrci. Politicament, fondèt una capitala novèla, Dur-Sharrukin, e construguèt la bibliotèca de Niniva.

Sargon foguèt tuat durant una batalha dins lei Monts Taurus en 705 avC. Batuda, l'armada assiriana foguèt pas capabla de recuperar sa despolha. Sargon II foguèt donc enterrat. En consequéncia, foguèt considerat coma maudit e Dur-Sharrukin foguèt rapidament abandonada per son successor[1].

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Josette Elayi, L'Empire assyrien : Histoire d'une grande civilisation de l'Antiquité, Perrin, 2021, pp. 152-171.
  • (de) Andreas Fuchs, « Sargon II », dins Reallexikon der Assyriologie und Vorderasiatischen Archäologie, vol. XII/1-2, 2009, pp. 51-61.
  • (fr) Pierre Villard, « Sargon II », dins Francis Joannès (dir.), Dictionnaire de la civilisation mésopotamienne, 2001, pp. 756-758.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Aquel abandon foguèt favorizat per la volontat de Sennacherib de fondar la sieuna capitala per renforçar sa legitimitat.