Canal (via navegabla)

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Canau)

Lo Canal de las Doas Mars prèp de Tolosa

Un canal (var. canau, chanau) es un riu artificial navegable o pas. Los canals son generalament d'aiga doça, mas lo Canal de Corint o lo Canal de Suèz, que passsan pas lo nivèl de la mar, son salats.

Pòt èsser una estructura totalament artificiala, o un flume o un riu canalizat tot o en partida del sieu cors. L'òme modifica las caracteristicas geometricas e idraulicas d'un fluvi, per de curatges, de cavaments, de correccions e/o d'alargaments. Las canalizacions dels principals rius (Ren, Ròse) foguèron acompanhadas per lo claufiment de las vòutas o "cabeluts" per canalizar l'aiga dins un riu principal constrench. S'es agit de lo far mai drech per facilitar la navegacion al prejudici de la natura e riquesa ecologica e foncionala de las zònas umidas presentas anteriorament.

Dempuèi l'Antiquitat, puèi a l'Edat Mejana, las ribas se son bastidas per evitar las inondacions dins lo cas d'aigats, per fin de facilitar la traccion (alage) e l'arrambatge, per lo bastiment d'embarcadors, cais e camins d'alage, puèi per la creacion d'enclusas, ascensors e quitament de vaissèls, ponts canals o passatges de tunèls qu'an facilitat la circulacion e, fin finala, per las "estacions d'aiga", ponches de virament de vaissèls e pòrts fluvials.

Amb l'invencion del motor, e per luchar contra la desgradacion de las ribas per las ondadas causadas per la velocitat de las gabarras e dels batèls de motor, fòrça canals an uèi de ribas de beton o de "palplacas"" d'acièr.

Ligams intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]