Sàlvia
| Règne | Plantae |
|---|---|
| Division | Magnoliophyta |
| Classa | Magnoliopsida |
| Òrdre | Lamiales |
| Familha | Lamiaceae |
| Òrdre | Lamiales |
|---|---|
| Familha | Lamiaceae |
Las sàlvias forman lo genre Salvia. Son de plantas de la familha de las Lamiacèas que compren mai de 900 espècias, annalas, bisanalas, vivaças o arbustivas. Una desena de sàlvias son indigènas en Euròpa, per exemple Salvia pratensis.
Las sàlvias èran consideradas a l' Edat Mejana coma una panacèa, unas espècias tenon en efièch fòrça vertuts medicinalas. Doas espècias èran fòrça utilizadas per los fuèlhas e lo sommitat floridas, la salvia romana (Salvia sclarea) e la comuna (Salvia officinalis), amb que se fasiá d'infusions e de decoccions.
Espandiment e abitat
[modificar | Modificar lo còdi]Se trapa dins totas las zonas temperadas, sus de sòls plan drenats e de sites plan solelhats.
Utilizacions
[modificar | Modificar lo còdi]
Unas espècias de sàlvias, subretot Salvia divinorum, possedisson de proprietats allucinogènas, e son encara utilizadas dins los rites chamanics de purificacion contra las noisenças ocultas dins unas tribús amerindianas o coma psicotròp[1].
La sàlvia es tanben utilizada coma èrba aromatica dins de preparacions coma l'aiga bolhida per exemple. Son gost es marcat, leugièrament amar e camfrat. S'aòrda plan amb lo pòrc, lo vedèl e los plats a basa de polalha - pol, piòt, guit - mas tanben amb de trufas e autres feculents. S'utiliza tanben en naturopatia per sas proprietats medicinalas, per exemple sul sistèma ormonal femenin. Apasimariá los mals ligats al sindròma premenstrual e permetriá un desmamatge sens dolor per las maires alachantas apasiment las pujadas de lach. Unas espècias son purament ornamentalas. Es citada a l'Edat Mejana dins lo capitulari De Villis, que foguèt a l'onor fins al sègle XVII.
Proprietats medicinalas
[modificar | Modificar lo còdi]Antiseptic, antispasmodic, antisudorific, aperitiu, bactericid, calmant, cefalic, coronarian, digestiu, energetic, arrèsta la pujada de lach, diuretic leugièr, emenagòg, febrifug, laxatiu, fluidificant sanguin, estimula la memòria, tonic.
La sàlvia possedís una accion estrogenica, es un regulator ormonal qu'agís sus l'esfèra urogenitala femna.
Istòria
[modificar | Modificar lo còdi]
La sàlvia èra una de las plantas salvatriças de l'Edat Mejana. Coneguda pels Chineses, aquestes podavan cambiar contra de fuèlhas de tè mai preciosas contra de fuèlhas de sàlvia. Los Grècs, los Romans e los Arabs l'utilizavan sovent coma tonic e en compressa contra las mordaduras de la sèrp. Al sègle XVI, lo botanista Jacob Tabernae-Montanus conta que las femnas egipcianas avián l'abitud de beure de chuc de sàlvia per far créisser lor fertilitat.
A l'epòca preïspanica, los Aztècas (e abans eles, los Maias) se cultivèt una varietat locala de sàlvia, lo « chia » (Salvia hispanica), que donèt son nom a l'Estat mexican del Chiapas; las granas de chia constituissiá alara la tresena font alimentària vegetala après las varietats de milh e de blat. La cultura de chia gaireben desapareguèt per demorar pas qu'a l'estat salvatge, per de rasons politicas e religiosas (que la grana servissiá tanben de moneda d'escambi e dins las ofrendas ritualas). Torna al vam uèi sas vertuts en matèria de nutricion, que sa grana pichona ovala o redonda (gaireben 1 mm de diamètre), mai sovent grisa, mesclada de tascas negras o blancas, e que se pòt consomar al biais del ris o la semola de blat, fòrça rica en acids grasses poliinsaturats cis (que mai de 60 % d'omega-3) e gaireben sens compausat toxic (per exemple, sens Ricine e produchs similars) o fitoormonal.
Uèi de nòu cultivada en America Centrala e dins lo sud dels EUA, la grana de chia es una font alternativa d’omega-3, melhor que lo sòja o quitament que la grana de lin que fan l’objècte de vigiléncia de las autoritats sanitàrias a causa de lor tròp fòrt apòrt en flavonoïds actius (proprietats ormonalas comparable als estrogèns) o als òlis de peis (que la pèsca es uèi limitada e que los sosproduchs son pas pus sens compausats polluants). Aquesta semèn fa partit de las «novèlas» espècias alimentàrias que l’usatge deuriá se desvelopar e far l’objècte de recomandacions, mai que sa cultura es plan mens exigenta en fonts naturalas qu'aquesta del sòja e demanda fòrça mens d’engrais azotats (polluants de sisas aquifèras e de l’atmosfèra).
Confusion
[modificar | Modificar lo còdi]
Lo Phlomis fruticosa es sovent nomenat "sàlvia de Jerusalèm", mas fa pas partit del genre Salvia, malgrat son aspècte visual comparable, subretot al nivèl de las fuèlhas. Es simplament membre de las Lamiacèas..
Composicion
[modificar | Modificar lo còdi]Diterpèns e triterpèns, salvèn, flavonoïds, òli essencial de tujòna, tanins.
Espècias màger
[modificar | Modificar lo còdi]- Salvia aegyptiaca L.
- Salvia aethiopis L.
- Salvia africana L.
- Salvia albocaerulea Linden
- Salvia algeriensis Desf.
- Salvia amarissima Ortega
- Salvia amplexicaulis Lam.
- Salvia apiana Jeps.
- Salvia argentea L.
- Salvia aurea L.
- Salvia austriaca Jacq.
- Salvia axillaris Moc. & Sessé ex Benth.
- Salvia azurea Lam.
- Salvia bertolonii Vis.
- Salvia biflora Ruiz & Pav.
- Salvia bowleyana Dunn
- Salvia broussonetii Benth.
- Salvia buchananii Hedge
- Salvia bulleyana Diels
- Salvia campanulata Wall. ex Benth.
- Salvia canariensis L.
- Salvia candelabrum Boiss.
- Salvia carduacea Benth.
- Salvia chionantha Boiss.
- Salvia clevelandii (A. Gray) Greene
- Salvia coccinea Buc'hoz ex Etl.
- Salvia columbariae Benth.
- Salvia darcyi J.Compton
- Salvia deserta Schangin
- Salvia dichroa Hook. f.
- Salvia discolor Kunth
- Salvia divinorum Epling & Játiva
- Salvia dolicantha E. Peter
- Salvia dombeyi Epling
- Salvia dominica L.
- Salvia dorrii (Kellogg) Abrams
- Salvia dumetorum Andrz. ex Besser
- Salvia earlei Wooton & Standl.
- Salvia eigii Zohary
- Salvia elegans origine mexique
- Salvia farinacea Benth.
- Salvia florida Benth.
- Salvia forskahlii L.
- Salvia fruticosa Mill.
- Salvia funerea M. E. Jones
- Salvia gesneriflora Lindl.
- Salvia glutinosa L.
- Salvia grandiflora Etl.
- Salvia greggii A. Gray
- Salvia guaranitica A. St.-Hil. ex Benth.
- Salvia hempsteadiana S. F. Blake
- Salvia henryi A. Gray
- Salvia hians Royle ex Benth.
- Salvia hierosolymitana Boiss.
- Salvia hispanica L. o « chia »
- Salvia indica L.
- Salvia judaica Boiss.
- Salvia jurisicii Kosanin
- Salvia lanigera Poir.
- Salvia lavandulifolia Vahl
- Salvia leonuroides Gloxin
- Salvia leucophylla
- Salvia limbata C. A. Mey.
- Salvia lindenii Benth.
- Salvia lupulina Fernald
- Salvia lyrata L.
- Salvia mellifera Greene
- Salvia mexicana L.
- Salvia microphylla Kunth
- Salvia microstegia Boiss. & Balansa
- Salvia miltiorrhiza Bunge
- Salvia miniata Fernald
- Salvia mocinoi Benth.
- Salvia moorcroftiana Benth.
- Salvia napifolia Jacq.
- Salvia occidentalis Sw.
- Salvia officinalis L., la sàlvia comuna
- Salvia oppositiflora Ruiz & Pav.
- Salvia pachyphylla Epling
- Salvia palaestina Benth.
- Salvia patens Cav.
- Salvia pentstemonoides Kunth & C. D. Bouché
- Salvia phlomoides Asso
- Salvia pinnata L.
- Salvia plebeia R. Br.
- Salvia polystachya M. Martens & Galeotti
- Salvia pomifera L.
- Salvia popenoei S. F. Blake
- Salvia potus Epling
- Salvia pratensis L.
- Salvia przewalskii Maxim.
- Salvia reflexa Hornem.
- Salvia regeliana Trautv.
- Salvia regla Cav.
- Salvia rhombifolia Ruiz & Pav.
- Salvia ringens Sm.
- Salvia roborowskii Maxim.
- Salvia roemeriana Scheele
- Salvia sagittata Ruiz & Pav.
- Salvia samuelssonii Rech. f.
- Salvia sclarea L.
- Salvia sinaloensis Fernald
- Salvia sonomensis
- Salvia spinosa L.
- Salvia splendens Sellow ex Schult.
- Salvia squalens Kunth
- Salvia stenophylla Burch. ex Benth.
- Salvia ×superba Stapf
- Salvia sylvestris L.
- Salvia syriaca L.
- Salvia tesquicola Klokov & Pobed.
- Salvia texana (Scheele) Torr.
- Salvia tiliifolia Vahl
- Salvia transsilvanica Schur
- Salvia tubiflora Sm.
- Salvia urica Epling
- Salvia verbenaca L.
- Salvia verticillata L.
- Salvia virgata Jacq.
- Salvia viridis L.
- Salvia whitehousei Alziar
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]Vejatz tanben
[modificar | Modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- La Connaissance des Sauges de Christian Froissart, 320 p., Avril 2008, Edisud - ISBN: 978-2-7449-0735-7
- Au pays des sauges. Bernard Bertrand, Annie-Jeanne Bertrand, 01/01/2002 Terran (Éditions de) - ISBN: 2-913288-24-3
- La sauge, saveurs et vertus. Canitrot Elisabeth 14/04/2010, Éditions Grancher - ISBN: 978-2-7339-1106-8
Articles connèxes
[modificar | Modificar lo còdi]Ligams extèrnes
[modificar | Modificar lo còdi]- Referéncia BioLib : Salvia L. (en)Referéncia BioLib : Salvia L. (en)
- Referéncia Tela Botanica (France métro) : Salvia L. (fr)Referéncia Tela Botanica (França metropolitana) : Salvia L. (fr)