Pròche Orient

Lo Pròche Orient (en arabi: شرق أدنى?; en ebrèu: המזרח הקרוב; en aramèu: ܡܕܢܚܐ ܩܪܒ; en turc: Yakın Doğu) es un tèrme que servís per designar una region que –segon de geografs, arqueològs e istorians–, una part d'Asia e d'Africa del sud-èst del bacin Levantin (part orientala de la mar Mediterranèa), fins al plans iranians. Aquela denominacion compòrta una connotacion implicita.[1] Se constituís d'Arabia Saudita, Armenia, Azerbaitjan, Bahrayn, Qatar, Chipre, Egipte, los Emirats Arabis Units, Georgia, Irac, Iran, Israèl, Jordania, Kowait, Liban, Oman, Palestina, Siria, Turquia e Iemèn. Las apellacions analogicas «Orient Mejan» e «Asia Occidentala» concurrencian emai aquel tèrme.
Territòri
[modificar | modificar lo còdi]
La region del Pròche Orient a pas de delimitacion oficiala. Correspond mai o mens a las frontièras de l'ex-Empèri Otoman[2].
Òm i enclau generalement los païses seguents :
Òm i apond sovent[3] per extension :
Arabia Saudita ;
Bahrayn ;
Chipre ;
Emirats Arabis Units ;
Iran ;
Kowait ;
Oman ;
Qatar ;
Iemèn.
Referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Beltrán Antolín, Joaquín; San Ginés Aguilar, Pedro (ed.) (2008). «capítulo 2. Orientalismo, autoorientalismo e interculturalidad de Asia oriental». A: Nuevas perspectivas de investigación sobre Asia Pacífico. Espanha: Universidad de Granada. ISBN 978-84-338-4870-3.
- ↑ « Proche-Occident » ? La Tunisie, « ce Moghreb-el-Adna ou Couchant le plus rapproché » (O. Reclus, 1902 in : Touring Club de France - « Sites et monuments »)
- ↑ . Encyclopædia Universalis..