Pedro Guerra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pedro Guerra durant un concèrt a Puerto del Rosario, Fuerteventura en 2003

Pedro Manuel Guerra Mansito (Güímar, Tenerife, 2 de junh de 1966) es un cantautor espanhòl de las islas Canàrias.

Biografia[modificar | modificar la font]

Nasquèt a Güímar, sus l'isla de Tenerife. Es lo filh de Pedro Guerra Cabrera, primièr president del Parlament de Canàrias, e de Lourdes Mansito Pérez, lo 2 de junh de 1966.

Faguèt simultanèament sos estudis al collègi e al licèu amb d'estudis de musica dins la filiala d'Arafo del Conservatòri Superior de Musica de Tenerife per i estudiar la guitarra.

Debuta a Tenerife[modificar | modificar la font]

Tre que faguèt setze ans comencèt sas representacions en public dins divèrsas fèstas popularas de l'isla. Son primièr espectacle important se debanèt pendent las fèstas patronalas de Güímar amb d'autres grops canaris importants coma Taburiente e Los Sabandeños, e lo cantautor Luis Eduardo Aute. Ja tre aquela epòca contèt sus la collaboracion ocasionala del musician Luis Fernández (clavièrs).

Quand ne faguèt dètz-e-uèch mudèt dins la vila universitària de La Laguna, ont dintra dins la vida musicala. Lai coneguèt fòrça autres cantautors coma Andrés Molina, Rogelio Botanz e Marisa Delgado. Es precisament amassa amb aquestes tres musicians que Pedro Guerra formèt lo Taller Canario de Canción en 1985.

La primièra experiéncia discografica de Pedro Guerra se realizèt en 1985, gràcias a una iniciativa del Govèrn de Canàrias e del Centro de la Cultura Popular Canaria. Participèt dins los tèmas Entre nieblas, Acuérdate de mí, Cathaysa e Endecha de l'album Nueva Canción Canaria editat per ambedoas institucions. Pedro Guerra, d'aquel temps conegut coma Pedro Manuel, venguèt lèu un dels referents mai vesedors de la novèla generacion de Nueva Canción Canaria, caracterizada per una bèla reivindicacion tant sociala coma nacionalista e internacionalista, e per son emplec de las sonoritats del folclòre canari, fusionadas amb la musica modèrna, la musica latina e la musica nòrdafricana.

Discografia amb Taller[modificar | modificar la font]

Taller Canario de Canción (conegut mai abans jol nom "Taller" solet) venguèt un dels grops fondamentals de la Nueva Canción Canaria, que renasquèt a la mitat de las annadas 80 aprèp la "crisi" entamenada e patida a la debuta d'aquela decada.

Lo primièr enregistrament de Taller apareguèt editat dins lo disc Nueva Canción Canaria (en 1985), èra lo tèma Endecha.

Amb Taller enregistrèt los disques Trapera (1987), Identidad (1988) (que tot bèl just aprèp lo grop partiguèt far una virada amb Marisa a Cuba, Venezuela, Nicaragua, Madrid e al País Basc), A por todas (1989, en contar amb la collaboracion de Silvio Rodríguez sus la cançon Encubrimiento de América), Rap a duras penas (1991, amb las collaboracions de Joaquín Sabina dins Con pinta de tipo que busca heroína, Luis Morera de Taburiente dins Berlín 90, Natxo de Felipe de Oskorri en Garaldea, Luis Eduardo Aute dins Sobre la luna e Cecilia Todd dins A que cantar).

Pendent aquela epòca tanben collaborèt a de disques e compausèt per d'autres artistas coma Lito, Marisa o Mestisay.

Aprèp sa partida del grop, Taller editèt dos autres disques: Y ahora qué (1994), que compren un tèma compausat per Pedro Guerra (Nadie sabe); e Castillos de arena (1999), que lo quite Pedro Guerra tornèt a i collaborar en cantar sus un tèma e far los còrs sus dos autres.

Sa carrièra en solista[modificar | modificar la font]

En 1993 se mudèt a Madrid per entamenar una carrièra en solista. Dins la capitala espanhòla apareis frequentament dins de salas coma Libertad 8, Teatro Alfil e farà d'espectacles dins fòrça locals d'Espanha tota.

Simultanèament collaborèt amb d'autres artistas coma musician e compositor, que i cal contar Ana Belén, Víctor Manuel, Joaquín Sabina, Javier Álvarez, Paloma San Basilio, Amistades Peligrosas e lo grop Cómplices.

En 1995 publiquèt son primièr disc en solitari, Golosinas, enregistrat en dirècte que s'i inclusiriá la cançon Contamíname.

Amb son segond disc capitèt de s'installar a la cima de las listas de succèsses de las ràdios. Foguèt en 1997 gràcias a Tan cerca de mí (tant pròche de ieu).

Es un autor dels mai prolifics e aital los disques se succediguèron. Per son disc Mararía (en 1998) foguèt nomenat per l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España e prèmi a la Melhora Benda Sonora d'Òbra Cinematografica dels Prèmis de la Musica annadièrament decernits per la Sociedad General de Autores y Editores (S.G.A.E.) e la Sociedad de Artistas, Intérpretes o Ejecutantes (A.I.E.).

En (1999) espeliguèt Raíz, disc ont i recuperava de sonoritats tipicas de la musica canària, coma tanben de tèmas de tipe social (coma un poèma del subcomandante Marcos). Comptèt a mai sus la collaboracion per las percussions canàrias de l'ancian membre de Taller, Rogelio Botanz (que tanben participèt al disc Mararía)

Ofrenda (2001) es un cant al mestissatge, en fusionar d'elements musicals d'originas plan divèrsas.

En (2001) l'Auditòri Alfredo Krauss de Las Palmas de Granda Canària li demandèt una òbra que se deviá estrenar a la fin d'aquela annada. Pedro Guerra realizèt un trabalh que virava a l'entorn de la tematica de la femna e de la discriminacion qu'aquesta patís dins tot lo mond; dins aquel trabalh fusionèt un còp mai lo folclòre canari amb de sons actuals (rock, rap, etc.) e d'arranjaments orquestrals. En (2002) publiquèt un disc amb lo resultat d'aquel trabalh, e qu'aviá coma títol Hijas de Eva, en comptar sus la collaboracion de Silvio Rodríguez e Fito Páez.

En 2003 realizèt una virada amb lo poèta Ángel González que ne sortiguèt lo disc La palabra en el aire, ont lo poèta recita, e Pedro Guerra canta de poèmas meses en musica.

Bolsillos (2004) es una òbra de sons mai simples, sens tròp d'estridéncias, e de tèmas compromeses. A mai es un disc ont l'artista lança un agach enrè, cap a sa joventut.

Per las eleccions al Parlament Europèu de 2005 faguèt campanha per Izquierda Unida.

Discografia[modificar | modificar la font]

Recopilacions[modificar | modificar la font]

  • Nueva Canción Canaria (1985)

Taller Canario[modificar | modificar la font]

En solitari[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]