Pedro Calderón de la Barca

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Pedro Calderón de la Barca

200px|center

Naissença 17 de genièr de 1600
Madrid
N. a
Decès 25 de mai de 1681
Madrid
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Activitat(s) Militar, Poèta, dramaturg
Lenga d'escritura Castelhan
Monument a Calderón, Plaça de Santa Anna de Madrid, per Joan Figueras i Vila (1878).

Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de genièr de 1600Madrid, 25 de mai de 1681) es un autor de la literatura espanhòla del Sègle d'aur espanhòl, concretament al Barròc. Èra capelan e autor d'òbras de teatre, inclutz de tragèdia, comèdia e dramas liturgics.

Se faguèt remarcar coma a soldat al servici del Duc del Infantado a la Guèrra de Trenta Ans pendent lo sèti d'Hont Arràbia de 1638 e a la Guèrra dels Segaires. Ferit pendent la Batalha de Lhèida 1642, obtenguèt la licéncia absoluda en 1642 e una pension a vida.


òbras famosas[modificar | modificar la font]

  • La vida es sueño
  • El alcalde de Zalamea
  • El médico de su honra
  • La dama duende
  • El gran teatro del mundo

Tèmas[modificar | modificar la font]

Los tèmas de Calderón son aqueles tipics del barròc e dins un ambiant de pessimisme existencial. Se demanda çò qu'es la realitat, sobretot pren en compte las desillusions de la societat, perque tota la vida sembla un sòmi. L'individú es asfixiat pels convencionalismes e las envejas, que lo daissan èsser liure nimai mantenir sos principis, entre aqueles se destaca l'onor. La religion ocupa un ròtle central: defend una pietat autentica e respectuosa amb los dògmes del catolicisme. L'amor apareis coma lo motor de l'accion pels personatges, caracterizat per un de trachs de son personnatge que s'apròcha de l'arquetipe.

Estil[modificar | modificar la font]

Calderón centra tota l'òbra a l'entorn d'un dilèma existencial que patís un personatge. Escriu en vèrs e amb fòrça monològs simbòlics. Sa recèrca formala lo plaça dins lo cultisme, amb una lengua plena de metafòras, referéncias literàrias e musicalitat. S'inspira de Lope de Vega dins la concepcion de l'accion dramatica e l'escenografia (a que dona importància).

Lo compositor alemand Carl Schadewitz (1887-1947), metèt en musica qualques òbra de Calderón de la Barca.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Pedro Calderón de la Barca.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]