Pargue Natural d'Urkiola

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Mugarra
Lozalizacion del Pargue Natural d'Urkiola dins la Comunautat Autonòma Basca
Vista d'Untzillaitz, d'Aitz Txiki e d'Alluitz
Pòrt d'Urkiola
Santuari d'Urkiola.
Vista parciala del pargue. Santuari dels Sants Antònis d'Urkiola, lo còr del pargue, situat subre l'aigavèrs Mediterranèa / Atlantic

Urkiola (Urkixola dins lo parlar local del dialècte biscaïn) es un pargue natural del País Basc. Lo nom vòl dire « farga del beç » en basc.

Descripcion e accès[modificar | modificar la font]

Son aira es de {{NaU|5768|[[ha]}}], repartidas entre Abadiño (1 213 ha), Amorebieta-Etxano (120 ha), Aramaio (850 ha), Atxondo (636 ha), Dima (1 500 ha), Durango (100 ha), Izurtza (56 ha) e Mañaria (1 293 ha). L'altitud varia entre 280 m (Mendiola) e 1 331 m (Anboto). La via comarcala BI-623 dins la partida biscaïna, A-623 dins la partida alabesa, entre Vitòria e Durango, trauca lo pargue pel pòrt d'Urkiola (700 m d'altitud) ont se quilha lo Santuari de Sant Antòni e lo centre d'interpretacion de la natura Toki Alai.

Composicion geologica[modificar | modificar la font]

Urkiola es format de grandas mòlas de ròca calcària recifala en mai d'elevacions pichonas de gres. La cadena d'Aramotz compta de tucs nombroses, que lo principal es Mugarra, ròc que son balç immens de la fàcia sud aculhís una granda varietat de voltors.

De sites naturals o preïstorics i son ligats a la mitologia del País Basc, atal la Cauna de Baltzola e lo Pònt dels Gentils a Dima. Una cauna a Anboto es la residéncia de Mari, la divessa maire de la mitologia basca, tanben apelada la « Dòna d'Anboto ».

La calcària recifala es rica en fossils de conquilhas marinas. Fa 120 000 000 ans d'ans aqueles terrens èran ocupats per la mar. Es possible de trapar una granda varietat fossils bivalves.

Lo calcari e las pluèjas frequentas an donat luòc a un relèu karstic fòrça ric, amb de caunas embarrant de rèstas d'ocupacion umana preïstorica.

Idrografía[modificar | modificar la font]

D'esquèrra a drecha: Kanpantorreta, Mugarra, Untzillatx, Axtxiki, Alluitz e Anboto

Lo pargue es devesit per l'aigavèrs Mediterranèa / Atlantic.

Flòra[modificar | modificar la font]

La vegetacion i es influenciada per l'esplecha umana a travèrs los sègles d'ocupacion. L'altitud e la geologia determinan lo tipe de vegetacion.