Lenga d'oïl - lengas d'oïl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Distribucion de las lengas d'oïl (a part del francés).

Lo tèrme de lenga(s) d'oïl pòt prene dos senses diferents:

  • Segon la classificacion de la lingüistica romanica tradicionala, la lenga d'oïl —al singular— es un sinonim de la lenga francesa, qu'es una de las lengas romanicas. Aital se considèra que las varietats regionalas de la lenga d'oïl (o de la lenga francesa) son de dialèctes del francés. Lo francés estandard, en aquel cas, es una varietat de la lenga d'oïl (o de la lenga francesa) entre d'autras varietats.
  • Segon una concepcion apareguda dempuèi los ans 1970, d'unes pensan que i a de lengas d'oïl —al plural— que son independentas e que forman un sosgrop (la "familha d'oïl") dintre la familha de las lengas romanicas. Lo francés seriá solament una "lenga d'oïl" entre d'autras. Aquela concepcion es defenduda per certans lingüistas (pas per totes) e tanben per los movements culturals que promòvon las "lengas d'oïl".

Las lengas d'oïl, lengas regionalas de França, talas coma son revendicadas segon la segonda concepcion, e segon la lista establida sus la basa del document d'abril de 1999 del professor Bernard Cerquiglini, son aquelas: [1]

Qualques varietats del normand (jerseyés, guerneseyés e sercqués) son parladas a las Illas Normandas e reconegudas coma lengas regionalas pels govèrns de las illas (jerseyés e guerneseyés son reconeguts coma lengas regionalas al Reialme Unit).

Doas lengas son objècte d'un ensenhament public en França, lo galò dempuèi 2006 e lo picard dempuèi 2021.

Lo valon, lo picard, lo lorenc (parlar gaumais) e lo champanhòl son reconeguts en Valonia (Belgica) coma lengas endogènas.

Referéncias[Modificar lo còdi]

  1. Abalain, Hervé : 2007. Le français et les langues historiques de la France. Éditions Jean-paul Gisserot. 317 pages.