Idra (constellacion)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Constellacion de l'Idra.

La constellacion de l’Idra (Hydra en latin) es la constellacion pus estenduda e pus lònga. Pasmens, en despiech de sa talha, a pauc d'estèlas lusentas e es una constellacion relativament malaisada d'observar. Representa l'idra, sèrp de nòu tèstas, que foguèt combatut e tuat per Ercules dins la mitologia grèga. Es un ensems ancian qu'èra ja definit au sègle III avC per Aratos.

Tèn quauqueis objèctes astronomics interessants per d'astronòms amators coma leis estèlas variablas R Hydrae e V Hydrae. La premiera es una variable de tipe Mira que sa magnitud varia entre 3,5 e 10,9. La segonda es un exemple rar d'estèla carbonada. De color sorn, a una temperatura de superficia fòrça bassa e presenta de variacions de luminositat irregularas entre lei magnituds 6 e 12. L'Idra assosta tanben un amàs dubèrt de remarca (M48) e una galaxia espirala (M83) que son aisats d'observar amb un pòrtavista.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]



Las 88 constellacions modèrnas
AglaAltarAndromèdaAqüariAretAusèl de paradísBalançaBalenaBoièrBossòlaBurinCabeladura de BerenitzCameleonCàncerCans de caçaCapricòrneCarenaCassiopèaCefèaCentaureCigneCochièrColombaCompàsCopaCòrbCorona australaCorona borealaCrotz del SudDalfinDauradaDracErculesEridanEscorpionEscultorEscut de SobieskiFènixFlèchaFornGeminisGirafaGrand CanGranda OrsaGruaIdraIdra mascleIndianLausèrtLèbreLeonLinxLiraLopMaquina pneumaticaMicroscòpiMoscaOctantOphiuchusOrionPavonPegàsPeis australPeis volantPeissesPersèuPichon CanPichon CavalPichon LeonPichon RainalPichona OrsaPintrePopaRèglaRelòtgeReticulSagitariSèrpSextantTaulaTaureTelescòpiTocanTriangleTriangle australUnicòrnVelasVerge