Altar (constellacion)

Ara qu'ei ua constellacion plaçada enter Scorpius e Triangulum Australe. Eth sòn nom ei latin tà "altar". Ara, que siguec ua des 48 constellacions descriches pendent eth 2au sègle peth astronòm Ptolomèu e aué ei ua des 88 constellacions modernes definides pera Union d' Astronomia Internacional.

Estèles

Ara conten part dera Via Lactèa en eth sud d'Escorpion e ai atau qu'a plan d'estèles.

Alpha Ara ei ua estèla blau-blanca de categoria 2.8, a 242 annades lutz dera Tèrra (1).

Beta Ara ei ua estèla supergiganta iranja matissat de categoria 2.8 a 600 milions d'anades dera Tèrra (1).

Delta Ara ei ua supergiganta de tipe blau matissat e de categoria 3.3 plaçada a 1140 milions d'annades dera Tèrra (1).

Zeta Ara qu'ei ua giganta iranja-matisada de categoria 3.1 plaçada a 1574 annades dera Tèrra (1).

Es sues estèles non an pas de nom ena cultura occidental més en chinés Alpha Ara ei aperada "Choo" e Eta Arare (guàrdia quèrra) "Tso Kang".

Objectes en eth cèu prigond

Eth cornèr deth nòrd-oèst ei crossat per Via Lactèa e conten quauqu'es constellacions dubertes (NGC 6200) e nebuloses difuses (includint es dus nebuloses NGC 6188 e NGC 6193). Era constellacion que més ludeish, de Sieisau categoria, NGC 6397, demora a ua distancia de 6500 annades lutz e açò hé que sia era constellacion més proche ath Sistema Solar (2).

Maugrat qu'Ara demora proche deth cor dera Via Lactèa, dus galaxies d'espiral (NGC 6215 e NGC 6221) se poden véder proches dera estèla Deta Arae (2).

Constellacions dubertes

• NGC 6193 ei ua constellacion duberta que conten d'aperaquí 30 estèles dab ua categoria maxima de 5.0 e un tamanh de 0,25 grads carrats, açò ei era meitat dera Lua. Ei plaçada d'aperaquí 4200 annades luts dera Tèrra. Ei un membre ludent, ua estèla doble dab un blau-blanc matisat e de categoria 5.6 e tamben ua auta de categoria 6.9, NGC 6193, e ath sòn cant, NGC 6188, ua nebulosa que se pode véder normauments en fotografies de longa exposicion (1).
• NGC 6200
• NGC 6204
• NGC 6208
• NGC 6250
• NGC 6253
• IC 4651

Constellacions

• NGC 6352
• NGC 6362
• NGC 6397 ei ua constellacion dab ua categoria de 6.0 e se pode véder dab es uelhs sos cèus excepcionauments hosqui e tamben visible dab binoculars. Ei ua constellacion en distancia de 10.5000 annades lutz dera Tèrra.

Era Nebulosa d'Stingray (Hen 3-1357) ei era nebulosa planetaria més joena discurberta en 2010 que se formec en Ara: Era sua lutz se vedec per prumèr cop en 1987.

Illustracions

Enes illustracions Ara ei diboishada normauments coma un altar dab eth hum que vola entath sud (3). Totun, d'autes illustracions tamben ensenhen d'autes detalhs soent. Johann Bayer, en 1603, diboishéc Ara coma un altar dab encens que crema, e es ahlames volen entath sud en plan d'atles. Hyginus tamben diboishéc Ara coma un altar dab ensems que crema e tamben dab dimonis en es cornèrs des ahlames. Willem Blaeu, un uranograf olandés actiu pendent es sègles XVI e XVII diboishéc Ara coma un altar tath sacrifici dab un animal que crema coma sacrifici. En aguest diboish eth hum vola entath nòrd, representat per Alpha Arare. Un diboish més estranh d'Ara ei aguest d'Aratus, un uranograf grec, héc en 270 auans de Crist. Diboishéc Ara coma un far on Beta, Epsilon e Zeta Arae representen era base e Eta Arare es ahlames dera lutz deth far (4).

Mitologia

Ena mitologia grega anciana, Ara siguec identificat coma eth altar on es déus héien sacrificis e héren ua alliança auans de lutar e ganhar as Titans (1). Era proche Via Lactèa representa eth hum que puja des deth altar (5).

Equivalents

Ena astronomia chinesa, es estèles dera constellacion Ara son eth Drac Blau der Est o Dong Fang Qing Long (6).

Susnoms

USS Ara (AK-136) siguec un batèu de carga dera classe Nay Crater des Estats Units aperats per aguesta constellacion.

Referéncies

1. Random House Dictionary
2. Jump up to: a b c d e f g h i j k l m Ridpath & Tirion 2001, pp. 82–83.
3. Jump up to: a b Dunlop 2005.
4. Ridpath, Star Tales Ara.
5. Staal 1988, p. 230.
6. Staal 1988, p. 229.
7. AEEA 2006.

Bibliografia

• Dunlop, Storm (2005). Atlas of the Night Sky. Collins. ISBN 978-0-00-717223-8.
• Ridpath, Ian; Tirion, Wil (2001). Stars and Planets Guide. Princeton University Press. ISBN 978-0-691-08913-3.
• Ridpath, Ian; Tirion, Wil (2007). Stars and Planets Guide (4th ed.). Princeton University Press. ISBN 978-0-691-13556-4.
• Staal, Julius D.W. (1988). The New Patterns in the Sky. McDonald and Woodward Publishing Company. ISBN 978-0-939923-04-5.