Balena (constellacion)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Constellacion de la Balena.

La Balena (nom astronomic : Cetus) es una constellacion de l'emisfèri sud.

Istòria[modificar | modificar la font]

Representacion anciana de la Balena coma un monstre dich lo « Drac dei Mars » (sègle XVII).

La constellacion de la Balena representa lo monstre Cetus de la legenda d'Andromèda. Es una constellacion fòrça anciana, benlèu d'origina mesopotamiana, que fasiá partida dei 48 ensems d'estelas identificats au sègle I ap. JC per Claudi Ptolemèu. La figura de la balena, ja presenta dins lei tèxtes de certaneis astronòms antics, s'impausèt pauc a pauc dins lo corrent dei sègles seguents.

Descripcion e localizacion[modificar | modificar la font]

La Balena se tròba dins la region dei constellacions « aquaticas » lòng d'un alinhament que va d'Aldebaran a Fomahlhaut. Es una constellacion que son observacion es malaisada en causa de l'abséncia d'estelas lusentas e d'una talha fòrça estenduda[1]. A l'origina, α Ceti representava la bòca dau monstre e β Ceti sei tentaculs. Cetus semblava alora a una tautena giganta. Pasmens, ambé l'adopcion de la forma de la balena, aquela representacion s'es pauc a pauc inversada. Uei, α Ceti fòrma la coa de la balena e β Ceti la bòca, leis estelas α, λ, μ, ξ2 e γ Ceti representan leis aletas dau cetacèu e lo rèsta deis estelas lo còrs de l'animau.

Estelas principalas[modificar | modificar la font]

Objèctes celèsts principaus[modificar | modificar la font]

Observacion de M77 per lo telescòpi Hubble.

Constellacion alunchada dau disc de la Via Lactèa, la Balena presenta de condicions propícias per l'observacion de galaxias. Pasmens, i pauc d'objèctes celèsts lusents dins la constellacion. Lo pus important es probablament la galaxia M77 de magnitud aparenta 8,9. Certanei planetas ò asteroïdes pòdon en revènge passar dins la constellacion. En particular, Vesta i foguèt descubèrt en 1807.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Es la quatren constellacion pus estenduda.


Las 88 constellacions modèrnas
AglaAltarAndromèdaAqüariAretAusèl de paradísBalançaBalenaBoièrBossòlaBurinCabeladura de BerenitzCameleonCàncerCans de caçaCapricòrneCarenaCassiopèaCefèaCentaureCigneCochièrColombaCompàsCopaCòrbCorona australaCorona borealaCrotz del SudDalfinDauradaDracErculesEridanEscorpionEscultorEscut de SobieskiFènixFlèchaFornGeminisGirafaGrand CanGranda OrsaGruaIdraIdra mascleIndianLausèrtLèbreLeonLinxLiraLopMaquina pneumaticaMicroscòpiMoscaOctantOphiuchusOrionPavonPegàsPeis australPeis volantPeissesPersèuPichon CanPichon CavalPichon LeonPichon RainalPichona OrsaPintrePopaRèglaRelòtgeReticulSagitariSèrpSextantTaulaTaureTelescòpiTocanTriangleTriangle australUnicòrnVelasVerge