Sequéncia principala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La sequéncia principala es un tèrme que designa un periòde de l'existéncia d'una estèla que se situa entre la fin de sei fasas de formacion e lo començament de son mecanismes de disparicion. Per exemple, es lo cas dau Soleu.

Aqueu periòde representa la màger part de la vida d'una estèla. Es caracterizat per una produccion d'èli a partir d'idrogèn per de reaccions de fusion nuclearas au sen dei jaç interiors. Coma lei jaç exteriors son pas tocats per aqueu fenomèn, sa temperatura demora limitada e lo diamètre de l'estèla demora donc relativament feble a respèct dei gigantas ò supergigantas caracteristicas dei darriereis etapas de la vida d'una estèla. La durada passada dins la sequéncia principala varia principalament en foncion de la quantitat iniciala d'idrogèn e de la velocitat de reaccions de fusion dau nuclèu. Es fòrça importanta per leis estèlas de luminositat febla coma lei nanetas rojas e feble per leis estèlas blavas de luminositat auta.

La fin de la fasa de la sequéncia principala a luòc après l'agotament dei quantitats d'idrogèn situadas dins lo còr de l'estèla. Aquò entraïna sa dilatacion e son aumentacion de temperatura per entraïnar la fusion deis atòms d'idrogèn dei jaç pus exteriors. L'estèla se transforma alora en giganta ò en supergiganta e quita la sequéncia principala.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]