Drac (constellacion)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Constellacion dau Drac.

Draco (lo Drac en occitan) es una constellacion de l'emisfèri nòrd situada entre lo Boièr, Cefèa, lo Cigne, la Girafa, la Granda Orsa, la Lira, Ercules e la Pichona Orsa. Es formada d'una tiera lònga d'estelas pauc lusentas. Fa partida dei constellacions identificadas per Ptolemèu dins lo corrent dau sègle I.

Istòria[modificar | modificar la font]

Aquela constellacion foguèt identificada tre l'Antiquitat per unei pòbles d'Euròpa e d'Asia. Son aspèct sinuós evoquèt la divessa Tiamat per leis astronòms de la Mesopotomia antica. Puei, lei Babilonians, lei Grècs e lei Romans i veguèron un drac. Fins au sègle VI avC, la constellacion de la Pichona Orsa formava leis alas dau drac. Leis Iranians observèron una forma similara que foguèt considerada coma un sèrp manjaire d'òmes. Enfin, en Índia, la constellacion foguèt identificada a un aligator.

Estelas principalas[modificar | modificar la font]

Lo traçat principau de la constellacion es lòng e pauc luminós amb uneis estelas que son de quatrena magnitud. La tèsta dau drac es l'ensems pus caracteristic. Forma un asterisme dich lo Lausange que representa leis uèlhs (β e γ Draconis) e la boca (ξ Draconis) de la creatura. L'estela η Draconis forma representa son còr. Seis estèlas principalas son :

  • α Draconis (dicha Thuban) es una estela dobla giganta cauda situada a 300 annadas lutz de la Tèrra. Es pas l'estela pus lusenta de la constellacion. Pasmens, es la pus coneguda car indicava la direccion dau Pòl Nòrd i a 4 700 ans. Unei tèxtes ò bastiments antics i fan donc referéncia. A l'ora d'ara, se tropa a mai de 25° dau Pòl.
  • γ Draconis (dicha Eltanin ò Etamin) es l'estela pus lusenta de la constellacion amb una magnitud aparenta de 2,24. Es una estela giganta aranja situada a 150 annadas lutz. En 1725, una temptativa de mesura de son parallaxi permetèt a l'astronòm James Bradley de descubrir l'aberaccion de la lutz.

Autreis estelas de remarca[modificar | modificar la font]

  • β Draconis (dicha Alwaid ò Rastaban) es una supergiganta poderosa situada a aperaquí 400 annadas lutz de la Tèrra. Sa magnitud aparenta es solament de 2,79 mai sa magnitud absoluda es de -2,43. Es una estela dobla.
  • δ Draconis (dicha Nodus Secondus) es una estela de magnitud aparenta 3,07 situada a 99 annadas lutz. A una magnitud absoluda auta egala a 0,63.
  • ε Draconis (dicha Tyl) es un sistèma doble format d'una giganta jauna relativament jova (500 milions d'annadas) e d'una naneta aranja. Un telescòpi d'au mens 100 mm de diamètre es necessari per l'observar.
  • ζ Draconis (dicha Aldhibah ò Nodus Primus) es una estela poderosa de magnitud absoluda egala a -1,92. Pasmens, coma es situada a 300 annadas lutz de la Tèrra, sa magnitud aparenta es de 3,17.
  • ι Draconis (dicha Ed Asich) es una estela giganta aranja situada a 100 annadas lutz. Sa magnitud aparenta es de 3,29.
  • µ Draconis (dicha Arrakis) es un sistèma doble format de doas estelas jauna-aranja situadas a 85 annadas lutz. Pòu s'observar amb un pichon telescòpi (60 mm).

Objècts celèsts de remarca[modificar | modificar la font]

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (fr) David Lévy, Guide pratique de l'astronomie, 1995.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]



Las 88 constellacions modèrnas
AglaAltarAndromèdaAqüariAretAusèl de paradísBalançaBalenaBoièrBossòlaBurinCabeladura de BerenitzCameleonCàncerCans de caçaCapricòrneCarenaCassiopèaCefèaCentaureCigneCochièrColombaCompàsCopaCòrbCorona australaCorona borealaCrotz del SudDalfinDauradaDracErculesEridanEscorpionEscultorEscut de SobieskiFènixFlèchaFornGeminisGirafaGrand CanGranda OrsaGruaIdraIdra mascleIndianLausèrtLèbreLeonLinxLiraLopMaquina pneumaticaMicroscòpiMoscaOctantOphiuchusOrionPavonPegàsPeis australPeis volantPeissesPersèuPichon CanPichon CavalPichon LeonPichon RainalPichona OrsaPintrePopaRèglaRelòtgeReticulSagitariSèrpSextantTaulaTaureTelescòpiTocanTriangleTriangle australUnicòrnVelasVerge