Unicòrn (constellacion)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Traçat modèrne de la constellacion de l'unicòrn.

Monoceros (Unicòrn en occitan) es una constellacion de l'emisfèri sud definida en 1624 per l'astronòm alemand Jakob Bartsch (vèrs 1600 - 1633). Son nom es la forma latina d'un mot grèc ancian que sa significacion èra unicòrn. Ocupa l'espaci situat entre lei tres estelas dau Triangle de l'Ivèrn (Sirius, Betelgeuse e Procyon).

Istòria[modificar | modificar la font]

Monoceros es una constellacion relativament modèrna que foguèt suggerida per lo premier còp en 1612 ò 1613 per lo Neerlandés Petrus Plancius (1552-1622) e definida en 1624 per l'Alemand Jakob Bartsch (vèrs 1600 - 1633). Aquò èra lo prolongament d'una idèa apareguda au sègle XIII de traçar un cavau a partir deis estelas gaire lusentas situadas au sud dei constellacions dau Càncer e dei Geminis. D'astronòms persans semblan aver agut la meteissa idèa.

Estelas principalas[modificar | modificar la font]

Monoceros es una constellacion malaisada d'observar car totei seis estelas de la constellacion, compres lei pus importantas, an una luminositat febla :

  • β Monocerotis (dicha Cerastes) es l'estela pus lusenta amb una magnitud aparenta de 3,76. Es un sistèma triple situat a aperaquí 690 annadas lutz format d'estelas de color blanca ò blava.
  • α Monocerotis (dicha Lucida ò Ctesias) a una magnitud aparenta de 3,94. Es una naneta jauna situada a 144 al de la Tèrra.
  • γ Monocerotis' (dicha Tempestris) es una giganta arange situada a 645 al. Sa magnitud es de 3,99.
  • δ Monocerotis' (dicha Kartajan ò Kargadan) es una estela blanca de la sequéncia principala que tèn una magnitud de 4,15 e qu'es situada a 375 al.

Objècts celèsts de remarca[modificar | modificar la font]

Monoceros tèn plusors objècts celèsts de remarca :

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]



Las 88 constellacions modèrnas
AglaAltarAndromèdaAqüariAretAusèl de paradísBalançaBalenaBoièrBossòlaBurinCabeladura de BerenitzCameleonCàncerCans de caçaCapricòrneCarenaCassiopèaCefèaCentaureCigneCochièrColombaCompàsCopaCòrbCorona australaCorona borealaCrotz del SudDalfinDauradaDracErculesEridanEscorpionEscultorEscut de SobieskiFènixFlèchaFornGeminisGirafaGrand CanGranda OrsaGruaIdraIdra mascleIndianLausèrtLèbreLeonLinxLiraLopMaquina pneumaticaMicroscòpiMoscaOctantOphiuchusOrionPavonPegàsPeis australPeis volantPeissesPersèuPichon CanPichon CavalPichon LeonPichon RainalPichona OrsaPintrePopaRèglaRelòtgeReticulSagitariSèrpSextantTaulaTaureTelescòpiTocanTriangleTriangle australUnicòrnVelasVerge