Magnitud absoluda

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La magnitud absoluda es una grandor astronomica utilizada per exprimir la luminositat intrinsèca d'un objècte astronomic. N'existís tres definicions :

Coma leis autreis escalas de magnitud, la magnitud absoluda es una foncion afina descreissenta dau logaritme de la luminositat de l'objècte. Quand la luminositat demenís d'un factor 2,5, la magnitud aumenta donc d'una unitat.

Segon aquelei definicions, la magnitud absoluda deis estèlas se situa entre -10 e +17 segon son tipe espectrau e lo Soleu a una magnitud absoluda de 4,8

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]