Galègoportugués

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Galaicoportugués)
Galègoportugués
galegoportuguês
Grupo_galaico-potugués.png
Parlat enReialme de Galícia
RegionsPortugal, Galícia, Extremadura
Locutorslenga mòrta
TipologiaSVO
Sillabica
Familha lingüisticaLengas indoeuropèas
Sistèma d'escrituraAlfabet latin

Lo galègoportugués o galaicoportugués (nomenat galego-português o galaico-português en portugués, galego-portugués o galaico-portugués en galèc) es una lenga romanica que compren doas varietats tipicas, lo portugués e lo galèc. Se destria dins son utilizacion coma idiòma pròpri de la poesia trobadoresca dins los reialmes ont èra natiu (Portugal e Leon) mas tanben en Castelha e, pontualament, endacòm mai Euròpa.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Origina[modificar | Modificar lo còdi]

La lenga se desvolopèt al nòrd èst de la Peninsula Iberica, dins la nomenada Galècia, en desvolopament del latin vulgar parlats pels conquistadors romans a partir del sègle II. Se pòt pensar que al sègle VIII, èra ja una lenga destriada.

Documents mai ancians en galaicportugués[modificar | Modificar lo còdi]

Alara que de documents escrichs en latin al nòrd èst de la Peninsula Iberica, coma la "Carta de Fondacion de la Glèisa de Lardosa" (882), anoncian ja de formas de lengas vulgars parladas dins la region, lo galaïcoportugués surgís sonque entre las annadas 1170 e 1220, sobretot dins de documents d'importància menora amb de mots o de frasas en romanic inseridas dins un latin de mendre qualitat, coma dins lo Testament d'Alfons II, rei de Portugal, sovent considerat coma lo mai ancian document ecrich se podent considarar coma una lenga novèla, diferena del latin.

Aquesta mena de documents pen lo nom de "Producion Primitiva", que las principalas marcas istoricas son los documents de la lista çaidejós.

Son pas enclusits dins la lista los documents que se coneis pas l'original, mas sonque de copias fachas de decenni o de sègle mai tard

Nom Data Títol Descricion
"Carta de Fundação da Igreja de Lardosa"[1] 882 d.C.[1] Lo mas ancian document original portugués servat, escrich en latin[1] Escrich en latin, en letra visigòta cursiva
"Notícia de Fiadores" 1175[2] Una unica frasa escricha que se paoiriá ja considerar coma una lenga galaicoportuguesa, diferenta del latin[3] Pichona lista de noms que que s'acaba coma una frasa que presenta de sintaxa e morfologia portuguesas: "Istos fiadores atan .v. annos que se partia de isto male que li avem."[4]
"Pacto dos irmãos Pais" c. 1175[5] Considerat per son descobridor coma mai ancian document galaicoportugués (quitament s'es encara mai pròche del latin del portugues), e qu'es pas datat, se supausa qu'es mai ancian que Testamento de Afonso II)[3][5] I a pas de pròva de la data ont foguèt escrich; la data es supausada.[5][6]
"Testamento de Afonso II" 1214[7] Lo mai ancian document en galaicoportugués conegut[8] Frequentement considerat coma lo primièr documento escrich em "portugués"[8] (lenga pas encara destriada del galician)
"Notícia de torto" 1215-1216[9] Benlèu lo segond mas ancian document escrich em galaicoportugués[9] Long raconte de las sofrenças que Lourenço Fernandes da Cunha patiguèt de las mans d'autres senhors[9]
"Foro do bõ burgo de Castro Caldelas" 1228[10] Lo mais ancian document em galaicoportugués escrich en Galícia[10] Dedicacion d'Anfós X de Castelha en abril de 1228 a la vila de Alhariz (Galícia, Espanha)[10]

Totes aquestes documents son servats a l'Arquivo Nacional da Torre do Tombo a Lisbona, levat lo testament reial de 1214, conservat a l'Arquiu de la Catedrala de Toledo (Espanha), e del "Foro do bõ burgo de Castro Caldelas" a l'Arquiu dals Duques de Alba (taneben en Espanha).

Pasmens "Notícia de Fiadores" (1175) e lo "Pacto dos irmãos Pais" (benlèu d'abans de 1175), escrich en latin mas já amb granda de traça de çò que vedrà una lenga novèla, d'autres documents, tanben notarials como o "Testamento de Elvira Sanches", que lo filològ portugués Leite de Vasconcelos estimava escrich en1193.

Poesia Galaicoportuguesa[modificar | Modificar lo còdi]

Pergamin Vindel (Pierpont Morgan Library, New York, Vindel MS M979)

A son epòca, èra una lenga culta quitament fòra dels dos reialme de Galícia e de Portugal, tanben dins los reialmes vesins de Leon e Castela. Atal, lo rei castelhan Anfós X escriguèt sas Cantigas de Santa Maria en galaicoportugués. Son importància èra tala que es considerada coma la segonda lenga de literatura mas importante de l'Edat Mejana europèa, just après l'occitan.

Lo document de la pesia galaicoportuguesa mas ancian conegut seriá la cantiga satirica "Ora faz ost'o senhor de Navarra" de João Soares de Paiva, per d'unes datat de 1196.

Los recuèlhs lirics medievals galaicportugueses mai importants son:

  • Cancioneiro da Biblioteca Nacional (ancian Colocci-Brancuti)
  • Cancioneiro da Vaticana
  • Cancioneiro da Ajuda (ancian Cancioneiro do Colégio dos Nobres).
  • Cantigas de Santa Maria, de Anfòs X de Castelha

Fragmentacion[modificar | Modificar lo còdi]

Mapa cronologica mostrant lo desvolopament de las lengas del sud-oèste da Euròpa amb lo galaicoportugés.

Lo galaicoportugués, comun a la Galícia e al Portugal, foguèt pendent de sègle la lenga mairala d'una comunautat linguistica del nord-èste de peninsula, mas las desfachas dels nòbles galicians a la fin del sègle XIV e començament del XV, provoquèron l'assimilacion de la noblesa galiciana e la dominacion castelhana, menant a la desaparicion publica, oficiala, literária e religiosa del galician coma lenga de cultura fins a la fin del sègle XIX. Son los nomenats "Sègles Escurs". Lo portugués, de son costat se desvolopèt liuramente dins sa dralha, pel fach de Portugal foguèt lo sol territòri de la peninsula que demorèt fòra de la domicion politica del Reialme de Leon e Castelha e de la dominacion linguistica del castelhan.

Tradicion orala de la cultura galaicoportuguesa[modificar | Modificar lo còdi]

Lo patrimòni cultural imaterial galaicoportugués es present dins las tradicions oralas popularas e es uèi un patrimòni en dangièr d'extincion, çò que menèt a sa candidatura conjunta dels govèrns de Portugal e d'Espanha coma "Masterpiece of Oral and Intangible Heritage of Humanity" en 2005.

Lo folclòre galaicoportugués es ric en tradicions oralas; amb per exemple “cantigas ao desafio” o “regueifas” (mena de tenso), mites e legendas, cantigas, dichas e bonas paraulas. La tradicion orala es ligada a diferentas activitats tradicionalas transmesas oralament, coma las celebracions de fèstas popularas (entrudo, magusto, festas da coca, São João), las festas maritimas, de romavatges, de musica e danças popularas. Los mestièrs coma las activitats de pèsca, l'agricultura e l'artesanat, en mai qu'èsser d'activitats transmesa de geracion en geracion de biais verbal, cada activitat utiliza de un vocabulari especific. Tanben dins los costums, os parlars, las danças, los rituals, la medicina tradicionala e la farmacopèa populara, las arts culinàrias, las supersticions e cresenças, existís un esemble de coneissenças se transment oralamenta.

Referéncia[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 1,1 et 1,2 António Emiliano. O mais antigo documento latino-português (882 a. D.) - edição e estudo grafémico (en Error d'escript : la foncion « nom » existís pas.). Universidade Nova de Lisboa, octobre de 1998. 
  2. Torre do Tombo. . Documentos relativos a Soeiro Pais (...) E Notícia de Fiadores (en portugués).
  3. 3,0 et 3,1  Professor encontra primeiro texto escrito em português (en Error d'escript : la foncion « nom » existís pas.), 29 de mai de 2002. 
  4. Ministério da Educação. . Revisão da Terminologia linguística para os Ensinos Básico e Secundário (en portugués), setembro de 2007.
  5. 5,0 5,1 et 5,2  Descoberto o mais antigo texto escrito em galego-português (en Error d'escript : la foncion « nom » existís pas.), 22 de maio de 2002. 
  6. i.e., por conjectura
  7. Torre do Tombo. . Testamento de D. Afonso II.
  8. 8,0 et 8,1 José Ribeiro e Castro. . Língua portuguesa: porquê 27 de Junho?, 2014.
  9. 9,0 9,1 et 9,2 Torre do Tombo. . "Notícia de Torto" (en portugués).
  10. 10,0 10,1 et 10,2 Henrique Monteagudo. . O Foro do Bo Burgo do Castro Caldelas, dado por Afonso IX en 1228 (pdf) (en galician). Consello da Cultura Galega.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]