Frontonh (vin)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Lo Frontonh es un vin d'appellacion d'origina contrarotlada (uèi, AOP) produch a caval sus la Nauta Garona e lo Tarn e Garona, entra Garona e Tarn a un trentenat de quilomètres al nòrd de Tolosa, a l'entorn de la vila de Frontonh.

Istòria[modificar | modificar la font]

Antiquitat[modificar | modificar la font]

Fronton es un vinhal ancian. Son lo Romans que plantèron los primièrs pès suls terrens dominant la val du Tarn.

Edat Mejana[modificar | modificar la font]

Al sègle XII, amb la proteccion del papa Calixte II vengut en 1119 consacrar l’glèisa, lo vinhal es la proprietat dels cavalièrs de l’òrdre de Sant Joan de Jerusalèm.

L’Òrdre bastiguèt lo vilatge a l'entorn de la glèisa de Sant Joan Baptista, bastida ont se situa la glèisa actuala. Las donacions piosas venon e l’Òrdre crea a Frontonh una comanderiá. Lo comandaire demorava a Frontonh e n'es lo senhor. Lo vilatge se bastís a l'abric de barris e la vida s’organiza jos la proteccion del castèl senhorial. En 1400, la comandiriá es suprimida e Frontonh ven al grand priorat de Tolosa.

Periòde modèrne[modificar | modificar la font]

La vida de Frontonh es marcada per las guèrras de religion, las demranças de las tropas, la meteorologia e excepcionalament, Frontonh aculhís de personatges important: Felip IV de França le Bel, Charles IX, son cousin Enric de Borbon, Loís XIII que tòca las malautiás de las escròlas en 1632

Al sègle XVI, l’importança de Frontonh merma que las atacas de las protestants li son fatals. De preoccupacions mòblan las oras o los jorns: las guèrras de religion latentas fins a 1628, los passatges e los sejorns de tropas de crentar, la meteorologia e la pèsta, lo mercat e las culhidas, le pan quotidian, lo blat e lo vin.

La renomada dels vins es a son apogèu al sègle XVIII: le protectionnisme que benefician los vins girondins s'acaba e los vins pòdon èsser exportats via Bordèu cap a l’Euròpa entièra. Aquela bèla prosperitat resistís pas, a la fin del sègle XIX, al filoxera. Lo vinhal de Frontonh es tocat en 1878[1].

Periòde contemporanèu[modificar | modificar la font]

Mercés als esforces dels vinharons, los vins de Frontonh tornan al vam, obtenant en 1975 l’apellacion d’origina controtlada.

Dempuèi, la qualitat dels vins de Frontonh totjorn vrn mrlhora. En 2015, un Frontonh es elegit d'entre los 35 Melhors Vins del Mond[1]

(Decanter World Award Gold pour le Bouissel, 2011).

Situacion geografica[modificar | modificar la font]

Orografia[modificar | modificar la font]

Geologia[modificar | modificar la font]

Dins 20 comunas dels departements de Nautas Garona e del Tarn e Garona, lo vinhal de Frontonh s’espandís sus tres laissas fluvialas de la riba esquèrra de Tarn que datan del quaternari. Enseguida de mesclas deguts als depaus irregulars o a l’erosion e als remanejaments superficials, s'encontra una seria de sols fòrça variats. Tres grands tipes se destrian:

  1. Las bolbenas: los alluvions (còdol, gravas, sables e les) venent de las regions del Massís central, drenadas pel Tarn e sos afluents, se caracterizan per una tenor nauta en silici e per l’abséncia de calcari. Forman un mantèl superficial sul substrat molassic (bolbenas blancas, constituidas d’orizonts limono-argilós sens elements grosses, bolbenas sablosas e bolbenas peirosas formadas de gravars e calhau amb un orizont argilenx-limós-peirós).
  2. Los rogets, sols argilo-limós que contenon fins a 30 % d’argila.
  3. Las gravas constituida de peiras e gavas en superfícia e d’argil en prigondor.

Climatologia[modificar | modificar la font]

Bellevue-la Forêt es l'un dels principals domènis d'AOC Frontonh.

Aque vinhal a la particularitat de se trapar a la joncion de tres tipes de climas temperats: i a un clima temperat oceanic, amb influéncia mediterranèa e continentala, caracterizat per un estat sec e plan caud, un automne plan solelhat, un ivèrn fresc e un printemps marcat ear de fòrta pluèjas e d'auratges violents, amb possiblament de granissa (2008 e 2009). Los vents dominants son, per òrdre d'importança, lo vent d'oèst (menant mai sovent l'umiditat de l'ocean Atlantic), lo vent d'autan (venent del sud-èst) e lo vent del nòrd, fòrça mens frequent e mai sovent freg e sec (menat l'aire de la massas anticiclonicas frejas plaçadas sul nòrd de l'Euròpa)[2][3].

Comparatiu des donadas climatics de Tolosa
Vila Solelhament Pluèja Nèu Auratge Tubas
Niça 2 694 h/an 767 mm/an 1 j/an 31 j/an 1 j/an
Tolosa 2 050 h/an 655 mm/an 4 j/an 26 j/an 44 j/an
París 1 790 h/an 642 mm/an 15 j/an 19 j/an 13 j/an
Estrasburg 1 637 h/an 610 mm/an 30 j/an 29 j/an 65 j/an
Mejana nacionala 1 973 h/an 770 mm/an 14 j/an 22 j/an 40 j/an

Aquel terridor conéis en mejana 24 jorns de fòrta calors e 33 jorns de gelada per an. La temeratura mejana annala es de 14 °C. La temperatura mai cauda jamai registrada a Tolosa de 44 °C lo 8 d'agost de 1923 e la temperature mai freja de –18,6 °C lo 15 de febrier de 1956. Lo jorn mai asagat amb 82,7 mm lo 7 de julhet de 1977 (font Météo-France).

Las temperaturas mejanas son[4]:

Nuvola apps kweather.png Temperaturas a Tolosa
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Dec
Temp. max. mej. (°C) 10 11,5 15 17,5 21,5 26,5
28
28
25
20 13 9,5
Temp. min. mej. (°C) 3 3,5 6 8 12 15,5 17 17 14 11,5 5,5 3
Mejana (°C) 6 7 9 11 15 18 21
21
18 14 9 7
Precipitacions mej. (mm) 76 64 66 66 71 66 53 58 71 86 89 86
Font : Clima de Tolosa sul site Linternaute.com
Températures et précipitations relevées à Toulouse entre 1961 et 1990
Mes J F M A M J J A S O N D An
Temperaturas (jos abric, normalas 1961-1990) °C 5,4 6,8 8,7 11,3 14,8 18,4 21,3 20,8 18,5 14,4 8,9 5,9 12,9
Precipitacions (nautor mejana en mm, periòde 1961-1990) 55,1 55,2 57,5 64,4 73,1 57,8 41 47,4 47,7 51,5 48,8 55,9 655,7
Source: Météo France

Vinhal[modificar | modificar la font]

Vinhal de Frontonh.

Presentacion[modificar | modificar la font]

Lo vinhal s'espandís sus 2 300 ectaras ocupant 20 comunas, coma

Nauta Garona: Bonlòc, Castèlnau d'Estretasfonts, Frontonh, Sent Rostesi, Vacquièrs, Vilamatièr, Vilamur de Tarn, Vilanava de Bonlòc e Vilaudric,

Tarn e Garona: Bessens, Campsàs, Canals, Diupentala, Favars, Grisòlas, La Bastida de Sent Pèire, Montbartièr, Noïc, Orgulh e Pompinhan

Frontonh es lo vinhal mai pròche de Tolosa; es perque lo Frontonh es sovent considerat coma lo vin dels Tolosencs.

Vitatge[modificar | modificar la font]

l'AOC frontonnh es un vin obtengit d'un vitatge vièlh, la negreta, de 50 % minim e de sira cot, cabernet franc, sauvignon, fer servadon, gamai, cinsaut e mauzac. Lo vitatge Negreta est tanben utilizat als EUA jol nom de « Pinot St. George ».

La negreta, l'exclusivitat de Frontonh[modificar | modificar la font]

Fulham d'automne a Frontonh.
Fulham de negreta a Frontonh.

Del vejaire genetic, la negreta es ligada dempuèi de temps pels ampelografs a la granda familha dels « cotoíds », emblematic a çò nòstre. A l'ora d'ara se considèra que l'uajòl fondator d'aquela familha es lo prunelard.

D’autres vitages de la region s’i ligan: mérille, valdiguié, tannat, etc. La genetica establís pas encara la parentat exacta de la negreta, que de « cadenons mancants » figuran pas en colleccion, mas la valor dels diferents marciares genetics permeton amb una bona probabilitat de ligar la negreta aquela granda familha.

Dins l’ampelografia de Viala e Vermorel (1902-1910), la negreta es senhalada dins lo vinhal de Galhac « de memòria perduda », abant de s’espandre lo long de la val de Tarn. Al començament del sègle XVI, se fa mencion a Galhac de « vins negres » (en oposicion als clarets), compausats de prunelard e de «negremal» (negreta). E, regularament, lo « negret de Galhac » es citat dins la literatura coma essent de negreta. E ne foguèt trobat, çò que permetèt de lo confirmar.

Una legenda dich que la negreta seriá estat portada de Chipre pels espitalièrs de l’òrdre de Sant Joan de Jerusalèm, qu'avián establit una comandariá a Frontonh a partir del sègle XI. Aquel vinhatge auriá estat nomenat Mavro a Chipre (« negre » en grèc). Es verai que l'òrdre aviá son sèti a Chipre, ont existís un vinhatge Mavro uèi encara.

Metòde culturalas[modificar | modificar la font]

Vinificacion[modificar | modificar la font]

Terridor e vins[modificar | modificar la font]

La negreta, dins son terridor, fa un vin roge sople e pauc acid possedissent una personalitat pròpria marcada per d'aròmas de violeta e de regalissa.

Estructura de las expleitacions[modificar | modificar la font]

Tipes de vins e gastronomia[modificar | modificar la font]

La negreta conferís als vins fruchat e finesa caracteristicas. Los roges venon a lor plenitud entre 4 a 7 ans. Los rosats, caracterizats per una fèble aciditat, subretot quand la negreta es plan presenta, se bevon joves.

De vins roges gormands e elegants

Los vins roges de Frontonh son elegants, soples, amb de tanins velosats. Se caracterizan per d'aròmas de fruchs negres (cassís, amora), de flors (peuna, violeta) e d’espècia (regalissa, pebre). Los vins de garda, plus corsats e fustas, son complèxes, rics e armonioses, amb a vegada de nòtas animalas, de cuèr e de fruchs confits.

Des rosas plaser, frescs e aromatics

Plan fruchada e sopla, la negreta va plan per realizar de rosats. Mai sovent d'una bèla color, los rosats de Frontonh donan una bèla intensitat aromatica, una longor en boca inabituala e un polit gras.

Comercializacion[modificar | modificar la font]

Son una centenat de membre viticultors a la cava cooperativa e 40 chais particulars que produson unes 65 000 ectolitres amb 65 % de vin roge et 35 % de vin rosat.

Produccion 2014[modificar | modificar la font]

  • 9 milions de botelhas/an
  • 65 % de roge, 35 % de vin rosat
  • 15 % a l'exportacion

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 et 1,1 http://www.leparisien.fr/economie/vinexpo-de-bordeaux-huit-francais-parmi-les-meilleurs-vins-du-monde-14-06-2015-4861889.php Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:0» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. modèl {{Ligam web}} : paramètre « url » mancante paramètre « titre » mancant
  3. Climat d'Avignonet-Lauragais (voir section sur le vent d'autan)
  4. modèl {{Ligam web}} : paramètre « url » mancante paramètre « titre » mancant

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

  • Negreta

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Guy Lavignac, Cépages du sud-ouest, 2000 ans d'histoire/Mémoires d'un ampélographe, Éditions du Rouergue, INRA éditions, 2001. ISBN 2841562891 et ISBN 2738009743.
  • Paul Strang, Vins du sud-ouest, Éditions du Rouergue, 1997, (ISBN 2841560546).
  • Pierre Casamayor, L'école des alliances, les mets et les vins, Hachette pratique, octobre 2000, (ISBN 2012364616).
  • Jules Guyot, Étude des vignobles de France, pour servir à l'enseignement mutuel de la viticulture et de la vinification françaises, Tome 2, Éditions Jeanne Laffite, collection=Bibliothèque de l'œnophile, 1868, publication 1982, ISBN 9782734800736 - Lire en ligne, consulté en ligne le 26 mai 2010.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]