Fresquèl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Fresquèl (fòrma supausada, Fresquel en francés) es una aiga lengadociana, situada principalament dins le departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Fresquèl es un dels afluents d'Aude de riba esquèrra.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Fresquèl (nom supausat) nais al nòrd-oèst de la comuna de Varanha (l'abat Savartés escriu « au-dessus de Baraigne »[1]), a Avinhonet, se dirigís cap al nòrd fins al pas de Naurosa, puèi cap a l'èst e s'escampa dins Aude a Carcassona, après un cors de 63 km.

Fresquèl a Puègnautièr

Comunas traversadas[modificar | Modificar lo còdi]

Avinhonet (Nauta Garona), Varanha, La Bastida d'Anjau, Ricaud, Solhanèls, Castèlnau d'Arri, Sant Martin de La Landa, Las Bòrdas, Las Bòrdas, Vilapinta, Bram, Alzona, Pesens, Ventenac de Cabardés, Puègnautièr, Carcassona.

Idrologia[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Fluvium Fiscavum en 835, Fiscanum en 854, in flumine Fiscovo en 870, Fluvium Fischanum en 908, In flumine de Feschel en 1091, In ripparia de Feschel en 1155, In Flumine Fistuli en 1337, Rivum Fisculi en 1495, Fesquelh en 1495, Fresqueilh en 1495, Fresquel-Varagne en 1774 [1].
Segon Ernèst Negre, Alzona, de l'idronime preceltic *alis ambe'l sufixe gallic -ona, seriá le nom antic de Fresquèl [2].
La sola causa segura es que le nom a patit de l'influéncia de fresc. A l'element fisc, s'ajusta, siá u, siá n, doás letras que se pòdon confondre dins les manuscrits. Fisc representa le latin fiscus ? La finala en -avum representariá fiscal- ? Malaisit. -Avum representariá, per interpretacion, -alum ? Çò que cal constatar es qu'avèm après -èl. L'explicacion demòra fragila.
Autra pista. Las fòrmas ancianas de tipe Fiscanum fan pensar a las de Fécamp (super fluvium Fiscannum en 875), ancian nom d'aiga tanben [3], que F. de Beaurepaire interprèta coma vengut del germanic * fisk(az) « peis » (cf. anglés fish, alemand Fisch) seguit d'un segond element indeterminat. Les noms germanics son rars en idronomia occitana, mes tanben son rars les noms nascuts après l'Empèri roman.

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Notas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 155, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f247.item.texteImage
  2. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, https://books.google.com.ua/books?id=rsNpi7IVulEC&pg=PA25&lpg=PA25&dq=font+d%27alzonne&source=bl&ots=dSLpMfjaQd&sig=silHXg6Fv5mnqz-g9nv0i9oORxI&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwiJ0IOBsqLbAhVEYlAKHSRiDSQQ6AEIRjAE#v=onepage&q=font%20d'alzonne&f=false
  3. F. de Beaurepaire, Les noms des communes et anciennes paroisses de la Seine-Maritime, éditions Picard 1979, p. 77