Estanh de Taur : Diferéncia entre lei versions
m robot Ajoute: ru:Этан-де-То |
mCap resum de modificació |
||
Linha 14 : | Linha 14 : | ||
L''''Estanh de Taur''' es l'estanh litoral mai grand de la [[Còsta lengadociana|còsta bassa lengadociana]] e rosselhonesa. Las vilas de [[Seta]] e [[Agde]] se situan a sas extremitats èst e oèst. |
L''''Estanh de Taur''' es l'estanh litoral mai grand de la [[Còsta lengadociana|còsta bassa lengadociana]] e rosselhonesa. Las vilas de [[Seta]] e [[Agde]] se situan a sas extremitats èst e oèst. |
||
L'estanh de Taur es una lòna desseparada de la [[Mar Mediterranèa|mar Mediterranèa]] per una correja d'arena litorala que religa lo [[volcan]] d'[[Agde]] e lo [[Puòg de Sant Clar]]. Comunica amb la mar per lo [[grau]] de las Quilhas a Seta e per lo grau de Pissa-Sauma a [[Massilhan]]. Recep las aigas del [[Canal de las Doas Mars]] al luòc dich [[Los Onglós]]. Es religat al [[Ròse]] per lo [[Canal de Ròse a Seta]]. |
L'estanh de Taur es una lòna desseparada de la [[Mar Mediterranèa|mar Mediterranèa]] per una correja d'arena litorala que religa lo [[volcan]] d'[[Agde]] e lo [[Puòg de Sant Clar]]. Comunica amb la mar per lo [[grau]] de las Quilhas a Seta e per lo grau de Pissa-Sauma a [[Massilhan]]. Recep las aigas del [[Canal de las Doas Mars]] al luòc dich de [[Los Onglós]]. Es religat al [[Ròse]] per lo [[Canal de Ròse a Seta]]. |
||
L'estanh a una superfícia d'aperaquí 7500 ha e una prigondor mejana de 4,5 m (lo punt pus prigond es lo trauc de la Bisa qu'atenh 32 m). Ocupa lo territòri de sèt comunas : [[Seta]], [[Frontinhan]], [[Los Banhs de Balaruc]], [[Balaruc Vièlh]], [[Bosiga]], [[Lopian]], [[Mesa]] e [[Massilhan]]. |
L'estanh a una [[aira|superfícia]] d'aperaquí 7500 ha e una prigondor mejana de 4,5 m (lo punt pus prigond es lo trauc de la Bisa qu'atenh 32 m). Ocupa lo territòri de sèt comunas : [[Seta]], [[Frontinhan]], [[Los Banhs de Balaruc]], [[Balaruc Vièlh]], [[Bosiga]], [[Lopian]], [[Mesa]] e [[Massilhan]]. |
||
Es lo sèti d'una activitat d'elevatge de cauquilhatges ([[ustra]]s e [[muscle]]s) d'una importància economica granda per la region a l'entorn. |
Es lo sèti d'una activitat d'elevatge de cauquilhatges ([[ustra]]s e [[muscle]]s) d'una importància economica granda per la region a l'entorn. |
||
Linha 25 : | Linha 25 : | ||
[[Categoria:Seta|Estanh de Taur]] |
[[Categoria:Seta|Estanh de Taur]] |
||
[[Categoria:Sit natural d'Occitània|Estanh de Taur]] |
[[Categoria:Sit natural d'Occitània|Estanh de Taur]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Resèrva naturala marina]] |
||
[[ca:Estany de Thau]] |
[[ca:Estany de Thau]] |
Version del 9 genièr de 2010 a 19.09
Estanh de Taur | ||
[[Fichièr:|lang=oc|280px|alt=Imatge illustratiu de l'article Estanh de Taur|]] | ||
Administracion | ||
País | Occitània | |
---|---|---|
Geografia | ||
Coordenadas | 43° 24′ 36″ N, 3° 37′ 27″ E | |
Tipe | laguna | |
Superfícia | 75 km2 |
|
Altitud | 0 m | |
Idrografia | ||
Emissari(s) | Mediterranèa | |
modificar |
L'Estanh de Taur es l'estanh litoral mai grand de la còsta bassa lengadociana e rosselhonesa. Las vilas de Seta e Agde se situan a sas extremitats èst e oèst.
L'estanh de Taur es una lòna desseparada de la mar Mediterranèa per una correja d'arena litorala que religa lo volcan d'Agde e lo Puòg de Sant Clar. Comunica amb la mar per lo grau de las Quilhas a Seta e per lo grau de Pissa-Sauma a Massilhan. Recep las aigas del Canal de las Doas Mars al luòc dich de Los Onglós. Es religat al Ròse per lo Canal de Ròse a Seta.
L'estanh a una superfícia d'aperaquí 7500 ha e una prigondor mejana de 4,5 m (lo punt pus prigond es lo trauc de la Bisa qu'atenh 32 m). Ocupa lo territòri de sèt comunas : Seta, Frontinhan, Los Banhs de Balaruc, Balaruc Vièlh, Bosiga, Lopian, Mesa e Massilhan. Es lo sèti d'una activitat d'elevatge de cauquilhatges (ustras e muscles) d'una importància economica granda per la region a l'entorn.