Dante Alighieri : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
SieBot (discussion | contribucions)
Xqbot (discussion | contribucions)
m Bot: Removet: zh-classical:但丁; changement de type cosmétique
Linha 1 : Linha 1 :
<!--Article redigit en lengadocian-->
<!--Article redigit en lengadocian-->
[[Image:Dante-alighieri.jpg|thumb|right|250px|Lo retrach mai ancian de Dante]]
[[Fichièr:Dante-alighieri.jpg|thumb|right|250px|Lo retrach mai ancian de Dante]]
'''Dante Alighieri''' o simplament '''Dante''' (Mai/Junh de [[1265]] - [[14 de setembre]] de [[1321]]), foguèt un poèta [[Itàlia|italian]] de [[Florença]]. La seuna òbra màger, la [[Divina Comèdia]] (sonada a l'origina ''Commedia'' puèi pus tard ''Divina'' per [[Giovanni Boccaccio]] per venir ''Divina Commedia''), es considerada coma la mai granda òbra literària compausada en [[italian]] e demòra un trabalh màger de la [[literatura]] mondiala.
'''Dante Alighieri''' o simplament '''Dante''' (Mai/Junh de [[1265]] - [[14 de setembre]] de [[1321]]), foguèt un poèta [[Itàlia|italian]] de [[Florença]]. La seuna òbra màger, la [[Divina Comèdia]] (sonada a l'origina ''Commedia'' puèi pus tard ''Divina'' per [[Giovanni Boccaccio]] per venir ''Divina Commedia''), es considerada coma la mai granda òbra literària compausada en [[italian]] e demòra un trabalh màger de la [[literatura]] mondiala.


En [[Italian]] es conegut coma lo Poèta Suprèm (''il Sommo Poeta'').
En [[Italian]] es conegut coma lo Poèta Suprèm (''il Sommo Poeta'').
Dante, [[Petrarca]] e Boccaccio son tanben apelats : Las Tres Fonts o Las Tres Coronas. Li dison Dante lo ''Paire de la lenga italiana''. La primièra biografia escrita d'el o foguèt per Boccaccio (1313-1375), qu'escriguèt ''[[Trattatello in laude di Dante]]''.
Dante, [[Petrarca]] e Boccaccio son tanben apelats : Las Tres Fonts o Las Tres Coronas. Li dison Dante lo ''Paire de la lenga italiana''. La primièra biografia escrita d'el o foguèt per Boccaccio (1313-1375), qu'escriguèt ''[[Trattatello in laude di Dante]]''.


Es Dante dins lo ''De Vulgari Eloquentia'' (ont pren en consideracion las tres fondamentalas literaturas romanas) qu'es pel primièr còp l'autor de l'expression "Lenga d'Òc" per designar l'[[occitan]] (aquò a partir de l'italian ''lingua d'oc'', un nom donat segon lo biais de dire de òc, per oposicion a la ''lenga de si'' qu'es l'italian e a la ''lenga d'oïl'' qu'es lo francés).
Es Dante dins lo ''De Vulgari Eloquentia'' (ont pren en consideracion las tres fondamentalas literaturas romanas) qu'es pel primièr còp l'autor de l'expression "Lenga d'Òc" per designar l'[[occitan]] (aquò a partir de l'italian ''lingua d'oc'', un nom donat segon lo biais de dire de òc, per oposicion a la ''lenga de si'' qu'es l'italian e a la ''lenga d'oïl'' qu'es lo francés).


Teniá talament l'occitan en consideracion, coma autre còp totes los poètas d'[[Euròpa]], que l'empleguèt dins la [[Divina Comèdia]]. Dins lo poèma, destinat a devenir un modèl jamai sobrat per la literatura en lenga vulgara, Dante emplega sonque tres idiòmas : l'italian : ''favella nova'', es a dire lenga nòva, lo latin : lenga de la poesia classica, e l'occitan, en l'onor dels trobadors.
Teniá talament l'occitan en consideracion, coma autre còp totes los poètas d'[[Euròpa]], que l'empleguèt dins la [[Divina Comèdia]]. Dins lo poèma, destinat a devenir un modèl jamai sobrat per la literatura en lenga vulgara, Dante emplega sonque tres idiòmas : l'italian : ''favella nova'', es a dire lenga nòva, lo latin : lenga de la poesia classica, e l'occitan, en l'onor dels trobadors.
[[Image:Inferno.jpg|thumb|left|200px|Primièra pagina de la ''[[Divina Comèdia]]'', òbra mestressa de Dante]]
[[Fichièr:Inferno.jpg|thumb|left|200px|Primièra pagina de la ''[[Divina Comèdia]]'', òbra mestressa de Dante]]
De fach, dins lo cant XXVI del Purgatòri, lo trobador [[Arnaut Danièl]] ditz :
De fach, dins lo cant XXVI del Purgatòri, lo trobador [[Arnaut Danièl]] ditz :


Linha 29 : Linha 29 :


Purg., cant XXVI, la fin
Purg., cant XXVI, la fin





[[Categoria:Escrivan italian]]
[[Categoria:Escrivan italian]]
Linha 136 : Linha 133 :
[[za:Dante]]
[[za:Dante]]
[[zh:但丁·阿利吉耶里]]
[[zh:但丁·阿利吉耶里]]
[[zh-classical:但丁]]
[[zh-min-nan:Dante Alighieri]]
[[zh-min-nan:Dante Alighieri]]
[[zh-yue:但丁]]
[[zh-yue:但丁]]

Version del 21 julhet de 2009 a 19.35

Lo retrach mai ancian de Dante

Dante Alighieri o simplament Dante (Mai/Junh de 1265 - 14 de setembre de 1321), foguèt un poèta italian de Florença. La seuna òbra màger, la Divina Comèdia (sonada a l'origina Commedia puèi pus tard Divina per Giovanni Boccaccio per venir Divina Commedia), es considerada coma la mai granda òbra literària compausada en italian e demòra un trabalh màger de la literatura mondiala.

En Italian es conegut coma lo Poèta Suprèm (il Sommo Poeta). Dante, Petrarca e Boccaccio son tanben apelats : Las Tres Fonts o Las Tres Coronas. Li dison Dante lo Paire de la lenga italiana. La primièra biografia escrita d'el o foguèt per Boccaccio (1313-1375), qu'escriguèt Trattatello in laude di Dante.

Es Dante dins lo De Vulgari Eloquentia (ont pren en consideracion las tres fondamentalas literaturas romanas) qu'es pel primièr còp l'autor de l'expression "Lenga d'Òc" per designar l'occitan (aquò a partir de l'italian lingua d'oc, un nom donat segon lo biais de dire de òc, per oposicion a la lenga de si qu'es l'italian e a la lenga d'oïl qu'es lo francés).

Teniá talament l'occitan en consideracion, coma autre còp totes los poètas d'Euròpa, que l'empleguèt dins la Divina Comèdia. Dins lo poèma, destinat a devenir un modèl jamai sobrat per la literatura en lenga vulgara, Dante emplega sonque tres idiòmas : l'italian : favella nova, es a dire lenga nòva, lo latin : lenga de la poesia classica, e l'occitan, en l'onor dels trobadors.

Primièra pagina de la Divina Comèdia, òbra mestressa de Dante

De fach, dins lo cant XXVI del Purgatòri, lo trobador Arnaut Danièl ditz :

Tan m'abellis vostre cortes deman,

qu'ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.

Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;

consiros vei la passada folor,

e vei jausen lo joi qu'esper, denan.

Ara vos prec, per aquella valor

que vos guida al som de l'escalina,

sovenha vos a temps de ma dolor !

Purg., cant XXVI, la fin