Stephen Hawking : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
 
Linha 7 : Linha 7 :
Demest las nombrosas distincions que li foguèron autrejadas, Hawking a recebut dotze doctorats ''[[honoris causa]]'' e es estat guerdonat de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] (al gra CBE) en [[1982]]. Recebèt lo [[Prèmi Princi d'Astúrias de la Concòrdia]] en [[1989]], la [[Medalha Copley]] en [[2006]] e la [[Medalha Presidenciala de la Libertat|Medalha de la Libertat]] en [[2009]].
Demest las nombrosas distincions que li foguèron autrejadas, Hawking a recebut dotze doctorats ''[[honoris causa]]'' e es estat guerdonat de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] (al gra CBE) en [[1982]]. Recebèt lo [[Prèmi Princi d'Astúrias de la Concòrdia]] en [[1989]], la [[Medalha Copley]] en [[2006]] e la [[Medalha Presidenciala de la Libertat|Medalha de la Libertat]] en [[2009]].


Hawking sofriguèt dempuèi d'ans d'una [[malautiá motoneuronala]] (ligada a l'[[escleròsi laterala amiotrofica]] (ELA) que quitèt pas de agreujar sa condicion fisica long dels ans. Aital foguèt victima d'una paralisi gaireben totala que l'obliga a comunicar gràcias a un generador de votz.
Hawking sofrissiá dempuèi d'ans d'una [[malautiá motoneuronala]] (ligada a l'[[escleròsi laterala amiotrofica]] (ELA) que quitèt pas d'agreujar sa condicion fisica long dels ans. Aital foguèt victima d'una paralisi gaireben totala que l'obliga a comunicar amb a un generador de votz.


== Òbras ==
== Òbras ==


{{DEFAULTSORT:Hawking, Stephen}}
{{DEFAULTSORT:Hawking, Stephen}}
{{datas|1942|2018}}
[[Categoria:Fisician britanic]]
[[Categoria:Fisician britanic]]
[[Categoria:Recipiendari de la Medalha Copley]]
[[Categoria:Recipiendari de la Medalha Copley]]

Version actuala en data del 14 març de 2018 a 17.57

Stephen Hawking

Stephen William Hawking (Oxford, 8 de genièr de 1942Cambridge, 14 de març de 2018) foguèt un fisician teorician, cosmològ e divulgador scientific anglés. Sas realizacions mai importantas son estadas de desvolopar, amb Roger Penrose, de teorèmas per çò qu'es de las singularitats espaciotemporalas dins l'encastre de la relativitat generala, e la prediccion teorica que los traucs negres devián emetre de radiacions, fach qu'es designat actualament jol nom de radiacion de Hawking (o de còps que i a radiacion Bekenstein-Hawking).

Hawking foguèt membre de la Societat Reiala de Londras, de l'Académia Pontifícia de las Sciéncias e mai de l'Académia Nacionala de Sciéncias dels Estats Units. Foguèt titular de la Cadièra Lucasiana de Matematicas (originalament en anglés: Lucasian Chair of Mathematics) de l'Universitat de Cambridge dempuèi 1979 fins que se retirèt en 2009.

Demest las nombrosas distincions que li foguèron autrejadas, Hawking a recebut dotze doctorats honoris causa e es estat guerdonat de l'Òrdre de l'Empèri Britanic (al gra CBE) en 1982. Recebèt lo Prèmi Princi d'Astúrias de la Concòrdia en 1989, la Medalha Copley en 2006 e la Medalha de la Libertat en 2009.

Hawking sofrissiá dempuèi d'ans d'una malautiá motoneuronala (ligada a l'escleròsi laterala amiotrofica (ELA) que quitèt pas d'agreujar sa condicion fisica long dels ans. Aital foguèt victima d'una paralisi gaireben totala que l'obliga a comunicar amb a un generador de votz.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]