Economia de Turcmenistan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de Turcmenistan
[[Imatge:|250px]]
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud
Moneda manat turcmèn
Organizacions de comèrci OMC, CEI, OCE
Estatisticas[1]
PIB US$ 36,64 miliards (2010)
reng PIB 101ena granda[2]
creissença del PIB 11% (2010)
PIB per cápita 7400 (2010)
PIB per sector agricultura 10,2%, industria 30%, comèrci e servicis 59,8% (2010)
Inflacion 12% (2010)
Populacion jol lindal de pauretat 30% (2004)
Fòrça de trabalh 2,3 milions (2008)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 48,2%, industria 14%, comèrci e servicis 37,8% (2004)
Caumatge 60% (2004)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 9 672 milions (2010)
Partenaris Ucraïna 22,3%, Turquia 10,27%, Ongria 6.75%, Emirats Arabis Units 6,25%, Polonha 6,16%, Afganistan 5,79%, Iran 5,17% (2009)
Impòrts (US$) 4 888 milions (2010)
Partenaris Republica Populara de China 18,03%, Turquia 16,49%, Russia 16,45%, Alemanha 5,91%, Emirats Arabis Units 5,81%, Ucraïna 5,67%, Estats Units 5,41%, França 4,39% (2009)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 5 miliards (2010)
Revenguts (US$) 1 970 milions (2010)
Despensas (US$) 1 878 milions (2010)

Turcmenistan es un país cobèrt principalament pel desèrt, amb una agricultura intensiva en oasis irrigats, e amb grandas resèrvas de petròli e gas natural. Mitat de las tèrras irrigadas son cultivadas amb coton. Lo país arribèt a èsser lo 1en productor mondial de coton, mas de culhidas pauras en ans recents portèron a una diminucion de 50% en la produccion[1].

Amb un govèrn autoritari ex-comunista al poder e una estructura sociala tribala, Turcmenistan fa una lenta aproximacion a las refòrmas economica e cerca d'utilizar las rendas d'exportacion de gas natural e coton per manténer la siá ineficienta economia. Las tòcas de privatizacion son encara timidas[1].

Malgrat que Turcmenistan foguèt un dels païses de la zòna èuro-asiatica de l'anciana URSS que mens sofriguèt las consequéncias economicas de la desintegracion sovietica, las malaisidas relacions amb las ancianas republicas sovieticas, portèron al non pagament de part del deute contractat amb aquel país e al boicòt de las siás exportacions, principalament per Ucraïna. Aquel procès se vegèt pas clarament superat per la transformacion economica amb lo passatge d'un sistèma comunista a un capitalista, e doncas l'Estat manten fins a uèi una politica d'escassas privatizacions e una tecnologia minaira e industriala fòrça retardada.

Entre 1998 e 2005 Turcmenistan sofriguèt de l'abséncia de vias adequadas d'exportacion de gas natural e per encausa d'obligacions amb deutes de cort tèrme. Malgrat aiçò, las exportacions comencèron a créisser gaireben 15% a l'an entre 2003 e 2008 principalament a causa de l'aumentacion dels prèses internacionals del petròli e del gas. Nòus gasoducts cap a la Republica Populara de China e Iran comencèron a foncionar a la fin de 2009 e al començament de 2010 e provoquèron dins lo país nòvas rotas d'exportacion, malgrat aquelas nòvas vias compensèssen pas entièrament la casuda d'exportacions de gas cap a Russia en 2009.[1].

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 The World Factbook. Consultat lo 24 de març 2011
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html