Vejatz lo contengut

Cripton

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
36
bròmecripton-
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ar

Kr

Xe
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro cripton, Kr, 36
Tièra quimica noble gases
Grop, Periòde, Blòc 18, 4, p
Aparéncia incolòr
Massa atomica 83.798(2) g/mol
Configuracion electronica [Ar] 3d10 4s2 4p6
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 18, 8
Proprietats fisicas
Fasa gas
Punt de fusion 115.79 K
(-157.36 °C, -251.25 °F)
Punt d'ebullicion 119.93 K
(-153.22 °C, -243.8 °F)
Calor de fusion 1.64 kJ/mol
Calor de vaporizacion 9.08 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) 20.786 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K 59 65 74 84 99 120
Proprietats atomicas
Estructura cristallina cubica de fàcia centrada
Estat d'oxidacion 0
Electronegativitat 3.00 (Escala de Pauling)
Potencials d'ionizacion
(mai)
1èr : 1350.8 kJ/mol
2nd : 2350.4 kJ/mol
3en : 3565 kJ/mol
Rai atomic calculat 88 pm
Rai covalent 110 pm
Rai de Van der Waals 202 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme nonmagnetic
Conductivitat termica (300 K) 9.43 mW/(m·K)
Velocitat del son (gas, 23 °C, prelim.)
(220) m/s
Velocitat del son (liquid) 1120 m/s
Numèro CAS 7439-90-9
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') cripton
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
78Kr 0.35% Kr es estable amb 42 neutrons
80Kr 2.25% Kr es estable amb 44 neutrons
81Kr syn 2.29×105 y ε - 81Br
γ 0.281 -
82Kr 11.6% Kr es estable amb 46 neutrons
83Kr 11.5% Kr es estable amb 47 neutrons
84Kr 57% Kr es estable amb 48 neutrons
85Kr syn 10.756 y β- 0.687 85Rb
86Kr 17.3% Kr es estable amb 50 neutrons

Lo cripton es l'element quimic de numèro atomic 36, de simbòl Kr. Es un gas nòble, inodòr e incolòr, descobèrt per William Ramsay e Morris Travers lo 30 de mai de 1898[1] en realizant una distillacion de l'aire liquid. Etimologicament, lo nom de « cripton » deriva del grèc ancian κρυπτός (kryptos) que significa « amagat ».

Una de sas proprietats fisicas, la longor d'onda de la raia espectrala iranja de l'isotòp 86Kr, serviguèt per definir lo mètre de 1960 fins en 1983 coma valent 1 650 763,73 fois aquesta longor d'onda dins lo voide[2].

  1.  {{{títol}}}. .
  2. .