Crim d'agression

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La nocion de crim d'agression definís los crims realizats per las personas o Estats avent preparat, complit o promugut un conflicte armat visant a destabilizar un o mai Estats sobeirans.

La definicion du crim d'agression es fixada dins l'Estatut de Roma dempuèi 2010; las personas avent realizat un tal crim poirán èsser perseguidas devant la Cort penala internacionala (CPI).

Origina e denominacion intercambiabla[modificar | modificar la font]

La nocion de crim d'agression es identica a aquesta de crim contra la patz utilizada davant los tribunals militars establits après la Segonda Guèrra mondiala (los Proceses de Nuremberg e lo Tribunal de Tòquio).

Las expressions crim contra la patz e crim d'agression son equivalentas e designan tot parièr una nocion unica. Pas cap de subordinacion categoriala existís pas: lo crim d’agression es pas simplament una forma del crim contra la patz. Es diferent pel genocidi, qu'es a vegada considerat, per exemple en drech intèrne francés (mas non pas en drech internacional public ont los dos crims son plan destriats) coma un crim contra l'umanitat agravat en rason de l’intencion exterminatritz que conten especialament.

Las doas expressions se contenon mutualament e se superpausan. S'agís de dos angles complementaris: l'expression crim contra la patz fa referéncia a l'element intencional de l'infraccion e l'expression crim d'agression a son element material. Per definicion, lo crim d'agression supausa la volontat liura, enlusida e consciéncta de menaçar o de trencar la patz, tanben lo crim contra la patz consistís en la planificacion o l'execucion d'una agression illegala.

Las doas expressions son ancianas que ne foguèt question de codificar los « crims contra la patz e la seguretat de l’umanitat », al primièr reng dels quals « crims d’agression », a partir de 1946 (veire la « confirmacion dels principis de drech internacional penal reconegut pels Tribunals Militars Internacionals », resolucion 95 (I) de l’Assemblada generala de las Nacions Unidas adoptada l'11 de decembre de 1946). La sola nuança es d’òrdre cronologica: lo « crim d’agression » es la formula utilizada fins a la Segonda Guèrra mondiala; lo « crim contra la patz » es l’apellacion mai coneguda dempuèi. Pasmens, l'Estatut de Roma de la Cort penala internacionala, signada lo 17 de julhet de 1998, torna designar la nocion estudiada jol nom de « crim d’agression » (article 5).

Donat la subtilitat de la distinccion, se pòt tenir aquestas ambedoas formulas per identicas e lor accordar una plaça egala.

Plaça escifica al sen del drech internacional penal[modificar | modificar la font]

Lo crim contra la patz o crim d’agression aparten incontestablament a la categoria limitada de las infraccions de drech internacional dichas per natura o per esséncia. Participa a l’identitat istorica, umanista e juridica d'aquesta categoria, ont se plaça tanben lo genocidi, le crim contra l'umanitat e los crims de guèrra.

Les infraccions internacionalas per natura o per esséncia aprant doas valirs fondatritz e primordialas per l’umanitat: la dignitat umana e la patz mondiala. Aquestas valors indissociablas constituisson l fondament e al mèsme temps l’objectiu màger del drech internacional modèrne. En particular, la dignitat umana es aparada pel drech internacional umanitari (jus in bello en latin) qu'encastran la mena de las ostilitats pendent un conflicte armat. La patz mondiala es aparada pel drech internacional del manten de la patz (jus ad bellum o jus contra bellum en latin) qu'encastra l desencadenament dels conflictes armats.

Aquestas valors benefician tanben d’una proteccion internacionala de natura penala: lo jus in bello e lo jus contra bellum recebon alara un aspècte penal. Pel jus in bello, s’agís de las infraccions internacionalas umanitàrias ja citadas que son las violacions mai grevas de drech internacional umanitari: lo genocidi, lo crim contra l’umanitat e los crims de guèrra. Pel jus contra bellum, s’agís precisament del crim contra la patz o crime d’agression ques la violacion del drech internacional del manten de la patz.

Al sen de la categoria de las infraccions internacionalas per natura o per esséncia, lo crim contra la patz o crim d’agression se destria pro per sa natura dobla e complementària. Trapa sa rason d’èsser tant plan dins la necessitat de prevenir la realizacion de violacions grevas del drech internacional umanitari, que dins la repression eficaça de tot recors illegal a la guèrra. Aqueste crim fa la pròva d’una autonomia perfiècha al respècte de las infraccions internacionalas umanitàrias pendent de proceses organizats après guèrra (a Nurembèrg e Tòquio) e tanben dins l’ensemble dels projèctes oficiels e onusians redigits de 1925 a 2002.

Cal esperar 1974 per que l’Assemblada generala de las Nacions unidas adòpta fin finala una definitcion oficiala de l’agression internacionala, al tèrme de decennis d'òbras laboriosas avent subit de blocatges politics. Es la resolucion 3314 que definís oficialament l’agression interetatica, donc dins un sens convencional e non pas encara penal.

Cal pas confondre la definicion convencionala de l’agression interetatica e la definicion penala del crim d’agression. La primièra correspond al penajal convencional del jus contra bellum, la segonda al penjal penal.

Definicion e dintrada en vigor dins l'Estatut de Roma[modificar | modificar la font]

Pasmens se lo crim d’agression figura dempuèi l’origina a l’article 5 de l'Etatut de Roma, que fa la tièra dels crims per que la CPI es competenta, la competéncia de la CPI èran encara abstracha, que en 1998, los Estats an pas trapat de consens al subjècte de la definicion del crim d’agression e de las condicions d’exercici de competéncia de la CPI al respècte del crim. La Carta de las Nacions Unidas especifica en efièch qu'es Conselh de seguretat de las Nacions Unidas qu'es lo sol capable de determinar s'i a òc o non un crim d'agression (veire l'article 39 al capítol VII de la Carta de las Nacions Unidas[1]). Mas, lo 15 de decembre de 2017, l'assemblada general de la CPI a Nòva York, activèt per consens lo crim d'agression, que serà formalizat en julhet de 2018 pendent lo 20n anniversari de la creacion de la Cort Penala Internacionala[2].

Pendent l'elaboracion de l'Etatut de Roma, unes Estats demandèron que la perseguida d'una persona per crim d'agression siá primièr acceptada pel Conselh de securitat de las Nacions Unidas. Mas d'autres Estats e tanben las ONG preferisson que siá sonque lo Procuraire de la Cort penala internacionala que pòsca iniciar una procedura contra un tal crim.

En 2010, a la seguida de la Conferéncia de revision que se debanèt a Kampala, l’article 8 bis[3] foguèt aponduda a l'Etatut de Roma: lo crim d’agression s’espandís de la planificacion, la preparacion, lo desencadenament o la realizacion d’un acte consistent per un Estat a utilizar la fòrça armada contra la sobeiranetat, l’integritat territoriala o l’independéncia politica d’un autre Estat. Los actes d’agression comprenon per exemple l’invasion, l’occupacion militara o l’annexion pel recors a la fòrça e lo blocatge dels pòrts o de las còstas, se per lor caractèr, lor gravetat e lor amplor, aquestes actes son considerats coma des violacions manifèstas de la Carta de las Nacions Unidas. L’autor de l’acte d’agression es una persona qu'es efectivament en mesura de contraròtlar o de dirigir l’accion politica o militara d’un Estat.

Aquesta definicion comola una manca de l'Estatut de Roma mas dobrís pas la possibilitat subta per la CPI d'exercir sa competéncia suls crims d’agression. Las condicions d'exercici d'aquesta competéncia son definits als articles 15 bis e ter de l'Estatut de Roma: la competéncia poirà pas èsser exercida davant 2017 e encara jos resèrva d'una decision que serà presa per una majoritat dels dos terces dels Estats Partidas. Los tèxtes novèls adoptats a Kampala i apondon l'exigéncia qu'al mens trenta Estats Partidas ajan acceptat la competéncia de la Cort e tanben que l'exigéncia d'esperar una annada suplementària après la trentena acceptacion. Son donc pas encara dintrats en vigor.

La Cort serà alara competenta per jutjar los criminals contra la patz en ligam amb totes los Estats Partidas. Cada Estat Partida poirà pasmens refusar la competéncia de la CPI ne fasent la declaracion exprèssa. Mai, la competéncia de la CPI serà ligada a la constatacion pel Conselh de seguretat d’un acte d’agression, o senon deura èsser autorizada per una Cambra preliminària de la CPI.

Enfin se pausa encara la question de l’oportunitat de donar competéncia a las jurisdiccions nacionalas per reprimir aquesta infraccion, eventualament mèsme sul fondament d’un mecanisme de competéncia universala.

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]