Crim contra l'umanitat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un crim contra l'umanitat es un tèrme de drech internacional que fa referéncia als actes d'assassinat massiu, persecucion contra un pòble, considerat coma lo delicte penal al dessús totes los autres. Lo tèrme foguèt utilizat pel primièr còp dins lo preambul de la Convencion de l'Aia de 1907 e seguentas, e de nòu utilizat mai tard pels Proceses de Nuremberg (de 1945 a 1949), en acusacion d'accions coma l'Olocaust que violavan pas cap de tractat especific mas que se considerava qu'implicavan un castig sever.

Estatut de Roma[modificar | modificar la font]

Tal coma es establit per l'Estatut de Roma de la Cort Penala Internacionala se nomena Crim contra l'umanitat las conduchas caracterizadas coma assassinat, exterminacion, deportacion o desplaçament forçats, empresonament, tortura, viòl, prostitucion forçada, esterilizacion forçada, persecucion per motius politics, religioses, ideologics, racials, etnics o d'autras definits exprèssament, desaparicion forçada o quin que siá acte inuman que causa de greus sofriments o damatges contra la santat mentala o fisica d'aqueles que los subisson, cada còp qu'aquelas conduchas se cometan dins l'encastre d'una ataca generalizada o sistematica contra una populacion civila e amb coneissença d'aquesta ataca.

Caracteristicas d'aquestes delictes[modificar | modificar la font]

  1. Aquel tipe d'accion fa referéncia pas solament  a las atacas militaras. Se pòt se produire tant en temps de guèrra coma lo temps de patz.
  2. Se dirigís contra una populacion civila.
  3. L'ataca deu èsser generalizada o sistematica.
  4. Se los deu cometre en conformitat d'una politica estatala.
  5. Los actes isolats o comeses a l'azard pòdon pas èsser considerats amb aquela caracteristica.
  6. Son imprecriptibles, es a dire, los suspèctes d'aver comés aquete tipe de crim pòdon èsser acusats e de jutjats que lo delicte siá comés a quin moment que siá.

Tipe de delictes[modificar | modificar la font]

Segon l'Estatut de Roma pòdon constituir de crims contra l'umanitat los 11 tipes d'actes seguents:

  • Assassinat: omicidi intencional.
  • Exterminacion: lo fach d'impausar de biais intencional de condicions de vida, coma, la privacion de l'accès a de noiridura o medicament, visant a provocar la destruccion de partida d'una populacion.
  • Esclavatge: exercici dels dreches de proprietat sus una persona, comprés lo trafic de personas, en particular de las femnas e mainats.
  • Deportacion o transpòrt forçats de populacion: percaça de personas de las zònas ont son presentas legitimament sens motius autorizats pel drech internacional, se compren que la deportacion supausa passar de frontièras nacionalas e que non pas lo transpòrt forçat.
  • Empresonament o d'autra privacion greva de la libertat fisica en violacion de las nòrmas fondamentalas de drech internacional.
  • Tortura: dolor o sofriments grèus, fisics o mentales, causats intencionadament a una persona que l'acusat èra jos sa vigiléncia o contraròtle.
  • Viòl, esclavatge sexuala, prostitucion forçada, emprenhament forçat, esterilizacion forçada o d'autres abuses sexuals de gravetat comparabla: lo viòl e d'autres abuses sexuals pòdon constituir tanben d'autres crims de la competéncia de la Cort Penala Internacionala, venent tortura o crim de guèrra.
  • Persecucion d'un grop o collectivitat amb identitat pròpria per de motius politics, racials, nacionals, etnics, culturals, religioses o de genre o per d'autres motius universalament reconeguts coma inacceptables al respècte del drech internacional, en connexion amb quin crim que siá comprés dins l'Estatut: privacion intencionada e grèva de dreches fondamentals contra lo drech internacional a causa de l'identitat d'un grop o collectivitat e ligada a un autre acte que constituís un crim contra l'umanitat, un crim de guèrra o genocidi.
  • Desaparicion forçada de personas: detencion de seguretat o raubament de personas per un Estat o una organizacion politica o amb son autorizacion, consentiment o assentiment, amb la negacion de reconéisser la privacion de libertat o de porgir d'informacions sus l'astre qu'arribèt als «desapareguts» amb l'intencion de los privar de la proteccion de la lei pendent un long periòde.
  • Lo crim d'apartheid: actes inumans comeses dins lo contèxte d'un regim institucionalizat d'opression e de dominacion sistematica d'un grop racial per un autre amb l'intencion de manténer aquel regim.
  • Autres actes inumans de caractèr similar que causan intencionalament de grands sofriments o damatjan l'integritat fisica o la santat mentala o fisica: d'actes inumans de gravetat similara als autres crims contra l'umanitat.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :