Murtre

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo murtre de sant Thomas Becket, per Joseph Martin Kronheim, sègle XIX.

Un murtre es un omicidi volontari.

En drech francés[modificar | Modificar lo còdi]

En França, lo murtre se definís a l’article 221-1 del còde penal francés. S'agís del « fach de donar volontariament la mòrt a altrú » e se punís de trenta ans de reclusion criminala.

Lo murtre supausa la realizacion d’un element moral e material. L’element moral se caracteriza per un dòl general e un dòl especial.

L’autor deu aver comés de violéncias volontàrias dins l’intencion de provocar la mòrt d'altrú. Se lo resultat capita pas malgrat la volontat de l'autor, i a temptativa de murtre.

Un murtre per autodefensa es un acte volontari mas a causas atenuantas. Es flacament castigat s'i a pròva de l'agression.

S'i a premeditacion, es un assassinat.

Lo murtre general[modificar | Modificar lo còdi]

Lo murtre general se caracteriza per la volontat de cometre un acte de violéncia contra una persona o un animal.

Lo murtre especial[modificar | Modificar lo còdi]

Se caracterisa per la volontat de tuar una persona.

L'element material[modificar | Modificar lo còdi]

Se caracteriza per l'execucion d'aquela volontat. Atal, practicar lo vodó e emmascar es pas considerat coma essent un acte podent vertadièrament abotir a la mòrt. Aquela practica pòr donc pas constituir una temptativa de murtre. E tanben, imaginar l'scenari de la mòrt de qualcun es pas reprensible que relèva de la pensada. A contrari, realizar materialament aquel plan constituís lo crime (es lo resultat efectiu que diferéncia murtre e temptativa de murtre).

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]