Cauna de Nhaus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Niaux Cave Entrance.jpg

La cauna de Nhaus, en Lengadòc, dins lo País de Fois e lo departament d'Arièja, embarra un grand nombre de representacions parietalas magdalenianas (Paleolitic Superior). Se dobrís a mièja penda de la val de Vic de Sòs. Fa partida del malhum de caunas francocantabricas.

Regularament visitada a partir del sègle XVII, coma ne testimònian las multiplas inscripcions que s'i tròban, l'ocupacion preïstorica se reconeguèt e s'estudièt a partir de 1906. Venguèt monument istoric lo 13 de julhet de 1911. Fa partida d'un malhum sosterranh de 13 km inclusent la cauna de Lombrives situada sus l'autre versant de la montanha.

Embarra un art parietal fòrça ric inclusent la màger part de las espècias pròprias de la fauna preïstorica del massís pirenenc. Los animals son pintats quasiment tostemps amb una matèria negra identificada amb lo carbon de fusta o lo dioxid de manganès, de còps amb una matèria roja obtenguda a partir del trissatge d'ematites.

La sala principala, ont se tròban las representacions animalas pus espectaclosas, s'apèla lo Salon Negre. Atanben la cauna embarra de signes coma punts o traches de colors roja e negra, siá isolats sobre las parets, siá associats a las representacions d'animals. Las pinturas del Salon Negre contenon de carbon de fusta, donc se poguèron datar pel metòde del carbòni 14; lor atge es d'aperaquí 13 000 ans.

Las bèstias pus representadas son los bisonts de las estèpas (54), los cavals (29), los boquetins (15), los cèrvis e los peisses (3). La morfologia dels cavals evòca la del pottoka actual, caval endemic dels Pirenèus encara present al País Basc. Atanben se trapa l'esbòs d'una mostèla, animal rarament representat dins l'art parietal magdalenian. Solament los animals de dimensions grandas i semblan representats, mai que mai los erbivòrs. L'ors o lo lop i son pas representats alavetz que èran presents dins la region.

Bisont

La tòca de l'art de Nhaus, coma l'art preïstoric en general, es pas de representar de païsatges. Res d'element del païsatge (astres, flòra, montanhas...) es pas present. Exceptat un pichon boquetin que sembla s'apiejar amb sas patas de devant sobre una fenda del ròc en tot poder figurar una linha de sòl, los animals semblan flotar sus las parets de la cauna, en s'adaptar a la forma d'aquelas.

Motius de la frequentacion de la cauna[modificar | modificar la font]

Mantuna ipotèsi explica las rasons de l'ocupacion de la cauna pels òmes preïstorics. Un sègle de cèrcas dins la region permetèt d'atestar de campaments sasonièrs, establits per de grops umans del Paleolitic Superior. Sembla que la cauna èra pas un luòc d'abitacion: se tròba pas res de vestigi domestic, siá a l'intrada o al fons de la cauna. Nhaus fa partida d'un ensems de caunas ondradas, presentas dins la val de Vic de Sòs o dins las vals vesinas que foncionèron pas tanpoc coma luòc d'abitacion (Cauna de Vedelhac, malhum de caunas de la Val d'Ussat...). Totun, qualques caunas dins la region (cauna de la Vaca, cauna de las Glèisas) si que foguèron de site d'abitat.

Los magdalenians utilizavan probablament doas intradas per la cauna de Nhaus, l'una per accedir al Salon Negre, l'autra per accedir al Malhum « Clastres ». Lo passatge sosterranh entre las doas partidas es uèi negat per d'unes sifons.

L'òme preïstoric penetrèt prigondament dins la cauna per i pintar: i a pas res de pintura parietala identificada a l'intrada de la cauna, e lo Salon Negre se situa a pus de 700 m de l'intrada preïstorica presumida. Aquel darrièr donc aviá pas res de foncion domestica (abitat) ni practica (resèrva).

Los mainatges se poguèron afonzar dins la cauna estant que daissèron de pesadas sus son sòl limonós.

Visitas[modificar | modificar la font]

La cauna es dobèrta al public. La visita, per grops maximum de 25 personas, es guidada, se fa dins lo respècte de règlas precisas per fin d'assegurar la conservacion de las òbras parietalas e s'efectua sul meteis sòl que lo dels magdalenians.

Totun, qualques passatges estreches pòdon pausar qualques dificultats a d'unas personas. I a pas de sistèma d'esclairatge permanent installat dins la cauna; cada grop li cal percórrer 800 m amb l'ajuda de lampas electricas portablas fins al Salon Negre, que embarra la majoritat de las pinturas visiblas.

L'autra partida ondrada de la cauna, apelada Malhum « Clastres », es pas dobèrta a la visita.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]