Cervus elaphus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cèrvi

Cervus elaphus
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Cèrvi

Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Mammalia
Òrdre Artiodactyla
Sosòrdre Ruminantia
Familha Cervidae
Sosfamilha Cervinae
Genre Cervus

Nom binominal

Cervus elaphus
Linnaeus, 1758

Estatut de conservacion UICN

( LC )
LC  : Preocupacion menora

Estatut CITES

Sus l'annèxe III de la CITES Annèxe III , Rev. del 22/04/1976
Tunisia e ssp.
barbarus uniquement

Estatut CITES

Sus l'annèxe I de la CITES Annèxe I , Rev. del 01/07/1975
ssp. hanglu unicament

Estatut CITES

Sus l'annèxe I de la CITES Annèxe I , Rev. del 01/07/1975
ssp. bactrianus unicament

Reparticion geografica

Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Aira de reparticion en Euròpa e Orient Mejan

Lo cèrvi o cèrvi comun (Cervus elaphus) es una espècia de cervid largament distribuïda per l'emisfèri nòrd. Son documentadas qualquas 27 sospècias diferentas amb una distribucion que s'estend de Magrèb, a Euròpa, fins a una granda part de l'America del Nòrd. Se diferencian per la grandor, talha e color del pèl e la forma de las banas. Las sièis sosespècias de oapitís nòrd-americanas, anteriorament classificadas dins l'espècia Cervus canadensis, se classifican actualament coma sosespècias de Cervus elaphus.

Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]

Lo cèrvi es una mamifèr romiaire erbivòr. Lo cervion a pas cap de banas qu'apareisseràn la primièra annada en doas ramas de cada costat del cap. Lo cervion es pigalhat de tacas blancas duscas 2 o 3 ans. Las espècias mai conegudas en America del Nòrd son lo cèrvi de Virginia (Odocoileus virginianus) e lo cèrvi mul. L'espècia es estada introduita en Colómbia Britanica e se sona lo dam. Se i a ara de cèrvis un pauc pertot dins lo mond, ne trobam sustot dins l'emisfèri Nòrd.

La caça dels cèrvis a fòrça demesida la populacion en França après la Revolucion francesa. Ara los cèrvis que tornam trobar dins los bòsques venon d'accions volontàrias d'introduccion : dins los Alps, los Pirenèus e dins l'oèst.


Los cèrvis se pòdon viure duscas 25 ans mas pauc demest eles despassan 15 o 16 ans.

Sosespècias[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]