Cassiterita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia de cristaus de cassiterita.

La cassiterita es un minerau de color generalament sorna (negre, gris fèrre, brun sorn, avelana ò ròsa). A una duretat de 6-7 e una densitat de 6,9. Es format d'oxid d'estanh (simbòl quimic : SnO2) cristallizat segon un sistèma tetragonau de classa ditetragonala bipiramidala. Dins la natura, forma generalament de cristaus prismatics corts ò de massas fibrosas. Son esclat pòu èsser submetallic, adamantin ò resinós.

Es un minerau dei ròcas intrusivas acidas e dei venas pegmatitas. Gràcias a sa duretat auta, resistís ben a l'alteracion e pòu donc se trobar dins de depaus sedimentaris. Es sovent associat ambé de mineraus caracteristicas deis intrusions e dei venas magmaticas coma lo qüars, la volframita, la tormalina, la topazi, la lepidolita e la fluorina. Son utilizacion principala es aquela de minerau d'estanh mai es de còps utilizat coma pigment.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]