Tormalina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La tormalina designa un grop de minerals de la familha dels silicats, sosgrop dels ciclosilicatas, de formula quimica XG3Z6(BO3)3T6O18(OH,O)3(OH,F,O) ont X = (Ca,Na,K,[]), G =(Mg,Li,Al,Mn,Fe2+,3+,V,Cr,Ti,Cu,[]), Z = (Al,Mg,Cr,V,Fe3+,Ti), T = (Si,Al,B,Be). La tormalina cristalliza dins le sistèma cristallin trigonal de malhum romboedric en baguetas o agulhas longas de seccion triangulara e fàcia corbas.

Inventor e etimologia[modificar | modificar la font]

Son nom ven de Thuramali (තුරමලි) o Thoramalli (තෝරමල්ලි) en cingalés.

Caracteristicas fisicoquimicas[modificar | modificar la font]

Critèris de determinacion[modificar | modificar la font]

Las tormalinas an un treslús vitroses e de colors plan variats. Lor trach mineralogic es blanc.

La color rosa de las tormalinas de fòrça jaces es lo resultat d’un rai natural contunha. Pendent lor creissença, aquelas tormalinas incorporan de Mn2+ alara qu’a l’origina son per natura fòrça pallas. Lor environament granitic lor impausa una exposicion als rais gammà naturals duguts a la desintegracion duel 40K radioactif, çò que provòca la formacion progressiva dels Mn3+, ions responsables de las colors ròsa a roja.

Las tormalinas forman des cristals prismatics de sièis pans, de fàcia alternativament largas e estrechas, donant una seccion puslèu triangulara.

Son insolublas dins los acids.

Cristalloquimia[modificar | modificar la font]

Las tormalinas forman un grop segon la classificacion de Strunz, notat 9.CK.05: s'agís de silicatas (IX), mai precisament de ciclosilicatas (9.C) contenent d'anèls de sièis membres Si6O18 amb d'anions complèxes insulars (9.CK).

Segon la classificacion de Dana, las tormalinas son divisadas grops en foncion de lor composicion: fan totas partidas dels ciclosilicatas contenent d'anèls de sièis membres Si6O18 ont lo silici pòt èsser substituit per de l'alumini e podent conténer de gropaments idroxil OH (grop notat 61). Se destria las tormalinas deficientas en metals alcalins (grop 61.03a, las lacunas son indicadas per [] dins lors formulas quimicas), aquelas contenent majoritàriament del calci (grop 61.03b), du fèrre (grop 61.03c), du liti (grop 61.03d) e de sòdi (grop 61.03e).

Schorl, varietat de tormalina negra.
Grop de la tormalina
Mineral Formula Grop poncuel Grop d'espaci Classa de Dana
Buergerita NaFe3Al6(BO3)3Si6O21F 3m R3m 61.03c
Cromdravita NaMg3(Cr,Fe)6(BO3)3(Si6O18)(OH)4 3m R3m 61.03e
Dravita NaMg3Al6(BO3)3(Si6O18)(OH)4 3m R3m 61.03e
Elbaïta Na(Li,Al)3Al6(BO3)3(Si6O18)(OH)4 3m R3m 61.03d
Feruvita (Ca,Na)(Fe,Mg,Ti)3(Al,Mg,Fe)6(BO3)3(Si6O18)(OH)4 3m R3m 61.03b
Foitita []Na<0,5(Fe,Al)3Al6(BO3)3(Si6O18)(OH)4 3m R3m 61.03a
Idroxiuvita CaMg3(Al5Mg)(Si6O18)(BO3)3(OH)3(OH) 3m R3m 61.03b
Liddicoatita Ca(Li,Al)3Al6(BO3)3(Si6O18)(O,OH,F)4 3m R3m 61.03b
Magnesiofoitita [](Mg2Al)Al6(BO3)3(Si6O18)(OH)4 3m R3m 61.03a
Olenita NaAl3Al6(BO3)3(Si6O18)(O,OH)4 3m R3m 61.03d
Povondraita (Na,K)(Fe2+,Fe3+)3(Fe,Mg,Al)6(BO3)3(Si6O18)(OH)4 3m R3m 61.03c
Rossmanita []LiAl2Al6(Si6O18)(BO3)3(OH)4 3m R3m 61.03a
Schorl NaFe3Al6(BO3)3(Si6O18)(OH)4 3m R3m 61.03e
Schorl-F NaFe3Al6(BO3)3(Si6O18)(OH)3(F,OH) 3m R3m 61.03e
Uvita (Ca,Na)(Mg,Fe)3Al5Mg(BO3)3(Si6O18)(OH,F)4 3m R3m 61.03b
Vanadiumdravita NaMg3V6(BO3)3(Si6O18)(OH)4 3m R3m 61.03e

Cristallografia[modificar | modificar la font]

Estructura del schorl[1], projetada sul plan (a, b). Roge: Fe, jaune: Si, gris: Al, cian: Na, blau: O, verd: B.

La tormalina cristalliza dins lo sistèma cristallin trigonal, de grop d'espaci R3m (Z = 3 unitats formulàrias per malhum convencional). Sos paramètres de malhum e sa massa volumica varian en foncion de sa composicion quimica.

Son estructura es constituida d'octaèdres ZO6 (Z = Al, Mg, Cr, V, Fe3+ o Ti), de grops G3O13 (G = Mg, Fe, Mn, Li o Al), de triangles BO3 e d'anèls Si6O18.

Jaçament e minerals associats[modificar | modificar la font]

La tormalina es un mineral comun de ròcas magmaticas e metamorficas, tot coma de venas idrotermalas de nauta temperatura. S'agís d'un mineral caracteristica de las pegmatitas.

Expleitacion dels jaces[modificar | modificar la font]

Mapa dels principals païses productors de tormalinas pel mond
Tormalina talhada.

Tot coma pels diamants, las tormalinas possedisson de proprietats practicas.

La tormalina foguèt utilizada alara per netejar las pipas mercé a son efièch piezoelectric. Mai, possedís de proprietats piroelectricas: quand se calfa, sos dos tèrmes comolan de cargas electricas oposadas, çò que pòt traire la posca mejans l'electricitat estatica. Per aquela rason, se trapa tanben aquel mineral dins los fèrres de lissar pels cabèls[2], per tòca d'eliminar l'electricitat estatica.

S'agís tanben d'una pèira fina utilisada en joielariá per las varietats coloradas.

La tormalina es tanben utilisada en exploracion minièra coma signe geologic precursor de la formacion de jaces d'aur.

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. ICSD Modèl:Numéro avec majuscule ; (en) Suzanne Fortier e G. Donnay, « Schorl refinement showing composition dependence of the tourmaline structure », The Canadian Mineralogist, vol. 13,‎ , p. 173-177
  2. « what-are-tourmaline-hair-styling-tools in www.wisegeek.com », sur wiseGEEK

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]