Volframita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia d'un tròç de volframita.

La volframita es un minerau de color negre-gris ò negre-brun qu'a una duretat de 5,0-5,5 e una densitat de 7,2-7,5. Es formada de volframat de fèrre e de manganèsi (simbòl quimic : (Fe, Mn)WO4) cristallizat segon un sistèma monoclinic de classa prismatica. Son esclat es fòrça variable (metallic, submetallic, adamantin ò resinós) en foncion dei proporcions respectivas de fèrre e de manganèsi.

Aqueu minerau se troba dins lei venas de pegmatitas, dins lei venas idrotermalas de temperatura mejana ò auta e dins de depaus sedimentaris de tipe placer. Pòu èsser associada ambé la cassiterita, la scheelita, l'estannita ò la lepidolita. Es lo minerau principau de tungstèn.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]