Scheelita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia d'un tròç de scheelita.

La scheelita es un minerau de color jaune, verd, gris, roginós ò blanc qu'a una duretat de 4,5-5,0 e una densitat de 5,8-6,2. Es formada de volframat de calci (simbòl quimic : CaWO4) cristallizat segon un sistèma tetragonau de classa bipiramidala. Forma de cristaus bipiramidaus ò, pus rarament, tabulars que pòdon agantar de dimensions importantas. Pòu tanben de còps formar de massas granulàrias ò compactas. Son esclat es veirenc ò resinós.

Se forma dins lei venas de pegmatitas de temperatura auta. Pòu èsser associada ambé la volframita, la cassiterita, l'arsenopirita, la molibdenita, l'antimonita ò la calcita. Es utilizat coma minerau de tungstèn.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]