Cançonièr trobadoresc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Los cançonièrs èran lo mejan per que se transmetèt la poesia trobadoresca.

La poesia trobadoresca (un còrpus de mai de 2.500 poesias d'unes 450 trobadors e trobairitz) se conservèt sonque dins de cançonièrs, recuèlhs de poesias fachs gaireben totes dins als sègles XIII e XIV e copiats en Itàlia (mai de la mitat), Catalonha (una desena), Occitània (una cinquena part) o al nòrd de França (unes 14).[1] Se conservan pas de manuscrits de joglar ni, tampauc, d'autografs. I a tanben a l'escasença de poesias, o simplament d'estròfas, que son presentas solament en citacion dins de gramaticas o de tractats poetics. D'autras poesias, mai sovent sonque de fragments, se conservan dins los tèxtes de las vidas, tanben copiadas dins los cançonièrs. Domoran près d'un centenat de cançonièrs; mas unes son solament de fragments d'unes fulhets qu'a vegada los sabents classifican pas coma cançonièr independent mas que l'associan al cançonièr a que semblan mai. Unes cançonièrs conservan de poesia trobadoresca e de poesia francesa.

Als cançonièrs escrichs sus pergamin se los donan de siglas en letras majusculas e als cançonièrs escriches sus papièr, de minusculas. Lo sistèma de siglas foguèt introdusit per Karl Bartsch.[2] Als cançonièrs descobèrts mai tard se los dona de siglas en seguent l'òrdre alfabetic o en apondent de letras addicionalas en sosindex (vejatz los cases de Sg o VeAg).

Contengut[modificar | Modificar lo còdi]

Los cançonièrs còpian abitualament las poesias ordenadas per genres o per autors. Cal notar qu'a vegada diferents cançonièrs atribuisson una mèsma poesia a diferents autors. Aquò se pòt passar quitament a l'interior d'un quita cançonièr.

Qualques cançonièrs comprenon de vidas, de biografias brèvas dels trobadors, que sovent son de rubrucas inseridas al recuèlh de sas poesias o tanben reculhidas a despart. E tanben rasons, de pichons escrits qu'explican las circonstàncias que s'escriguèt una poesia.

De cançonièrs comprenon d'enluminaduras que fan lo retrach, plan segur pas de biais realista, dels trobadors e trobairitz. Las miniaturas illustran sovent d'aspèctes mencionats dins la vida del trobador; se la vida ditz qu'acabèt sos jorns dins un convent, èra presentat coma monge; se la vida ditz que fasiá de bona musica, se lo representa amb un instrument, eca. Los cançonièrs A, H, E, K contenon d'enluminuras al bòrd de las vidas dels trobadors. D'autres cançonièrs (C, E, M, N, R) contenon tanben d'enluminuras mas sens relacion amb la vida e la seleccion de poesias del quita trobador.

Quatre cançonièrs (G, R, W e X) an conservat, en mai, la notacion musicala de las pèças. Dins l'ensems, se conservan 265 melodias de poesias trobadorescas, es a dire, una desena partida de tot lo corpus trobadoresc.[3]

Taula dels principals cançoners de la poesia trobadoresca[modificar | Modificar lo còdi]

[4]

Imatge Sigla del cançoner Provenença / Data Localitzacion actuala Signatura Nòtas
A Lombardia,
Segle XIII
Biblioteca Vaticana,
Roma
Latini 5232 Amb 45 minaturas que representan de trobadors e trobairitz
B Occitània,
Sègle XIII
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 1592
C Occitània,
Sègle XIV
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 856 Conté 1206 composicions; es aquel que ne conten lo mai[5] Reproduccion fotografica sus Gallica
D Lombardia,
12 d'agost de 1254 (la primera partida)
Biblioteca Estense,
Modena
Kg.4.MS2=E.45=α.R.4.4 Despartit en quatre, la darrièra es lo florilegi de Ferrarino Trogni da Ferraraa, començement de sègle XV. Disponible en linha
E Occitània,
Segle XIV
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 1749 Reproduccion fotografica sus Gallica
F Lombardia,
Sègle XIV
Biblioteca Vaticana,
Roma
Chigi L.IV.106
G Lombardia o Vènet,
fin del sègle XIII
Biblioteca Ambrosiana,
Milan
R 71 sup. Conten de notacions musicalas
H Lombardia,
fina del sègle XIII
Biblioteca Vaticana,
Roma
Latini 3207 Amb 8 minaturas que representan de trobairitz: Almucs de Castelnòu, Beatritz de Diá (dos retrachs), Iseut de Capio, Maria de Ventadorn, Lombarda, Tibors de Sarenom e una trobairitz anonima.
I Lombardia,
Segle XIII
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 854 Amb 91 minaturas que representan de trobadors e trobairitz. Reproduccion fotografica sus Gallica
J Occitània,
Sègle XIV
Biblioteca Nazionale,
Flornça
Conventi Soppressi F.IV.776
K Lombardia,
Segle XIII
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 12473 Amb 79 minaturas que representan de trobadors e trobairitz. Reproduccion fotografica sus Gallica
L Lombardia,
Sègle XIV
Biblioteca Vaticana,
Roma
Latini 3206
M Lombardia,
Segle XIV
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 12474 Reproduccion fotografica sus Gallica
N Lombardia,
Fin del sègle XIII
Pierpont Morgan,
Nòva York
819 Apartenguèt a Sir Thomas Phillips
O Lombardia,
Sègle XIV
Biblioteca Vaticana,
Roma
Vat. Lat. 3208
P Lombardia,
1310
Biblioteca Laurenziana,
Florença
XLI.42
Q Lombardia,
Sègle XIV
Biblioteca Riccardiana,
Florença
2909
R Regió de Tolosa o Roergue,
Sègle XIV
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 22543 Cançonièr La Vallière. Conten un grand nombre de peças amb de notacions musicalas. Es lo cançonièr que'n conten lo mai. Reproduccion fotografica sus Gallica
S Lombardia,
Sègle XIII
Bodleian Library,
Oxford
Douce 269
Sg Catalonha,
Sègle XIV
Biblioteca de Catalonha,
Barcelona
146 Cançonièr Gil; sigla Z, segon Zufferey
T Lombardia,
fin del sègle XIII
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 15211 Reproduccion fotografica sus Gallica
U Lombardia,
Sègle XIV
Biblioteca Laurenziana,
Florença
XLI.43
V Catalonha,
1268
Biblioteca Marciana,
Venècia
278, fr. App. cod. XI Compilat per R. de Capellades
Veag Catalonha,
Segle XV
Biblioteca de Catalunya,
Barcelona
7, 8 Cançonièr Vega-Aguilon
W benlèu en Artés,
1254–c. 1280
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 844 Conten de notacions musicalas. Conten tanben de poesia francesa (de Trovèrs; conegut com un cançonièr M per la poesia dels trovèrs). Chansonnier du roi benlèu fach per a Carles d'Anjou. Reproduccion fotografica sus Gallica
X Lorena,
Segle XIII
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 20050 ''Chansonnier de Saint-Germain-des-Prés'', que n'èra lo propietari al sègle XVIII. Conten de notacions musicalas. Conten tanben de poesia francesa (de Trovèrs; conegut coma cançonièr U per la poesia dels trovèrs). Reproduccion fotografica sus Gallica
Y França/Lombardia,
Sègle XIII
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 795
Z Occitània,
Sègle XIII
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 1745
a Biblioteca Riccardiana,
Florença
2814 Copia facha per Jaume Teissier de Tarascon d'un cançonièr perdut compilat per Bernart Amoros. Conservat en doas partidas: a e a1.
a1 Biblioteca Estense,
Modena
Càmpori Appendice 426, 427, 494
(olim Gamma.N.8.4.11–13)
b Itàlia,
Segle XVI
Biblioteca Vaticana,
Roma
Barberini 4087 Còpia d'un cançonièr perdut de Miquel de la Tor.
c Itàlia,
Segle XV
Biblioteca Laurenziana,
Florència
XC if 26
f Occitània,
Segle XIV
Bibliotèca Nacionala de França,
París
BN f.f. 12472 Cançoner Giraud. Reproduccion fotografica sus Gallica

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Paden, p. 309
  2. Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Literatur, Elberfeld, 1872, p. 27-31
  3. Riquer, Los trovadores, p. 14: "256 melodías trovadorescas conservadas"
  4. Riquer, Los trovadores, p. 12-13
  5. Paden, p. 310

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • William D. Paden, Manuscripts, in: F. R. P. Akehurst / Judith M. Davis (eds.), A Handbook of the Troubadours, Berkeley, University of California Press, 1995, pàg. 307-333
  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y Tèxtes. Barcelona: Ariel, 1983, vòl. 1, pàg. 12-14 [Listat de cançonièrs]
  • François Zufferey, Recherches linguistiques sur las chansonniers provençaux, París, Droz, 1987 (Publications romanas te françaises; 176)