Aur natiu
L’aur natiu es un minerau jaune. D'una duretat situada entre 2,5 e 3 e d'una densitat compresa entre 15,2 e 19,3, es compausat d'aur pur ò d'una associacion d'aur e d'autrei metaus preciós (argent, palladi, ròdi, etc.). Pòu formar de cristaus cubics que son relativament rars dins la natura car, frequentament, l'aur natiu se presenta sota forma d'agregats ò d'arborescéncias. Son esclat es metallic, es insoluble dins leis acids e es pas fluorescent.
Geologicament, l'aur natiu se troba dins de venas idrotermalas associadas a de ròcas volcanicas acidas e dins depaus sedimentaris (placers) eissits de l'erosion d'aquelei ròcas. Dins lei minas, es generalament present en associacion amb la pirita, lo qüars, la blenda e de mineraus pesucs. Lei jaciments e depaus pus importants son situats en Africa dau Sud, ais Estats Units, en Canadà, en Mexic, en Brasil, en Austràlia, en Índia e en Siberia. Son esplechats car l'aur natiu es una fònt importanta d'aur.
Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]
Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]
- (fr) Nicola Cipriani (trad. Marie-Hélène Alfonsi e Catherine Sobecki), Minéraux et Roches, París, Gründ, 1996.