Asturleonés
Astur-leonés  | |
| Parlat en | Espanha, Portugal |
|---|---|
| Region | Euròpa Occidentala |
| Locutors | 100 000 |
| Tipologia | SVO |
| Classificacion lingüistica | |
| Estatut oficial | |
| Oficial de | Portugal (Miranda do Douro) |
| Estatut de conservacion | |
|
Classada coma lenga menaçada (DE) per l''Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond
| |
| Còdis lingüistics | |
| Glottolog | astu1244 e astu1245 |
| Linguist List | asle |
| Mapa | |
 | |
L'asturleonés (autonim: asturlleonés[1][2] o asturllionés[3]) es una lenga iberoromanica, nomenada amb divèrses glotonims —coma asturian (asturianu), cantabre (cantabru), leonés (llionés), o mirandés (mirandés)—, segon lo territòri ont es parlada. La lenga compta tanben divèrsas varietats con lor pròprias denominacions, fruit de l'isolament de las populacions (coma cabreirés, sanabrés, berciano, paḷḷuezu, pixueto, etc.).[4]
La distribucion d'aquela lenga s'espandís dins lo nòrd-oèst d'Espanha, en Astúrias e la part occidentala de las províncias de Leon e Zamora; e, dins lo nòrd-èst de Portugal, a Miranda do Douro,[5][6] formant lo domeni lingüsitic asturleonés.[7]
Aparegut dins la region de Douro al sègle ix, lo leonés ancian deriva directament del latin tardiu. L'evidéncia documentària remonta a la diplomacia de l'Auta Edat Mejana, ja qu'a partir del sègle xii es enregistrat un usatge plen e conscient d'aquel idiòma, espandit demest los notaris a partir de la mitat del sègle xiii.[8]
D'une militants lingüistics prentendon de manière exagerada que la varietat lingüistica eonaviega (o galèc-asturian), parlada dins l'extrèm oèst d'Astúrias, seriá una forma d'asturleonés. En realitat, es clarament un dialèctes galèc que ten qualques traits de transicion cap a l'asturleonés.
-
Aira lingüistica de l'asturleonés. -
Usatge de l'asturleonés.
Articles connèxes
Referéncias
- ↑ Academia de la Llingua Asturiana. Diccionariu de la Llingua Asturiana [1a. ed. 15 de decembre de 2000]. ISBN 978-84-8168-208-3.
- ↑ Gómez Turiel, Pedro «Algunos antecedentes del concepto de leonés de Menéndez» (en asturian). Lletres Asturianes, 107, p. 105. Academia de la Llingua Asturiana. ISSN: 0212-0534.
- ↑ Bartolomé Pérez, Nicolás «Los rexímenes xurídico-lingüísticos del asturllionés: estudiu comparativu del tratamientu legal del mirandés, el llionés y l’asturianu» (en asturian). Revista d’Estudios Llioneses, 2, decembre de 2020, p. 97-114. ISSN: 2695-8643.
- ↑ Menéndez Pidal, Ramón (2006). El dialecto leonés (Edición conmemorativa con relatos y poemas en leonés). El Búho Viajero. ISBN 978-84-933781-6-5.
- ↑ Cruz, Luísa Segura da; Saramago, João; Vitorino, Gabriela «Os dialectos leoneses em território português: coesão e diversidade». Variação Linguística no Espaço, no Tempo e na Sociedade, 1994, p. 281-293. Lisbòna: Associação Portuguesa de Linguística/Edições Colibri.
- ↑ Metzeltin, Michael (2004). Las lenguas románicas estándard: (historia de su formación y de su uso). Academia de la Llingua Asturiana, p. 83, 93.
- ↑ García Gil, Hector (2010). El asturiano-leonés: aspectos lingüísticos, sociolingüísticos y legislación. (25): 49.
- ↑ Ministèri de la Cultura. «Asturiano-leonés: el asturiano-leonés en los Archivos Estatales» (en espanhòl). www.cultura.gob.es.