Cantabre

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche


Cantabre
cántabru

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en Espanha
Regions * En diversas zonas de Cantàbria, coma Saja-Nansa, valle del Pas e Soba).

Segons unes autors, tamben a l'entorn:

Classament pel nombre de locutors ?ena
Tipologia SVO
Familha lingüistica lengas indoeuropèas > lengas romanicas > iberoromanic > asturleonés> leonés oriental> Cantabre
Grop indoeuropèu
Estatut oficial
Carte dialectale du domaine linguistique astur-léonais et des zones de transition vers le castillan et le galicien.

Lo cantabre (cántabru), o  tradicionalament montanhés[1] (Montaña es lo nom tradicional de la region), constituís l'ensemble de varietats linguisticas romanas autoctònas parladas en Cantàbria, dins lo nòrd de l'estat espanhòl, que se diferencian mai de castelhan estandard[1]. Es abitualament ligat al grop asturleonés.

Presentacion[modificar | modificar la font]

Selon los critèris adoptats, se pòt inclure dins lo grop cantabre de parlars de las zonas termièras de Biscaia, Burgos e Paléncia. Lo dialectològ Francisco García González i inclutz tanben las varietats asturianas de Peñamellera Alta, Peñamellera Baja e de Ribadedeva[2].

Es directament eissit del latin vulgar introduch pels envasidors romans a l'escasença de la conquista de conquista de la peninsula Iberica. Coma l'estremenh, se pòt plaçar dins los parlars de transicion entre lo castelhan e lo diasistèma asturleonés (mirandés, asturian e leonés). Diferents factors coma lo substrat, l'adstrat (contacte amb lo basc e relacion estrecha amb los territòris castelhanofòns) e l'incorporacion precòça de la region a la corona de Castelha a la diferéncia d'autres elements del diasistèma, e tanben l'isolament geografic, an balhat al parlar cantabre de caractèrs unics al sen d'aquela entitat.

En 2000, èra parlat per gaireben 20 % de la populacion de Cantàbria, contra 85 % al començament del sègle XX, e es pro en retirada fàcia a l'espanhòl[1].

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Mapa dels dialèctes de Cantàbria:

Foneticas[modificar | modificar la font]

Lexicalas[modificar | modificar la font]

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0, 1,1 et 1,2 (es) Marín González, Gelu; Atlas de Europa: la Europa de las lenguas, la Europa de las naciones, pp 210-211. Ed. AKAL (2000). ISBN 978-84-7090-395-3
  2. (es) Francisco García González, El asturiano oriental, Boletín Lletres Asturianes nº7 p44-56 [1]

Ligam extèrne[modificar | modificar la font]