Cantabre

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca


Cantabre
cántabru

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en Espanha
Regions * En diversas zonas de Cantàbria, coma Saja-Nansa, valle del Pas e Soba).

Segons unes autors, tamben a l'entorn:

Classament pel nombre de locutors ?ena
Tipologia SVO
Familha lingüistica lengas indoeuropèas > lengas romanicas > iberoromanic > asturleonés> leonés oriental> Cantabre
Grop indoeuropèu
Estatut oficial
Carte dialectale du domaine linguistique astur-léonais et des zones de transition vers le castillan et le galicien.

Lo cantabre (cántabru), o  tradicionalament montanhés[1] (Montaña es lo nom tradicional de la region), constituís l'ensemble de varietats linguisticas romanas autoctònas parladas en Cantàbria, dins lo nòrd de l'Espanha, que se diferencian mai de castelhan estandard[1]. Es abitualament ligat al grop asturleonés.

Presentacion[modificar | modificar la font]

Selon los critèris adoptats, se pòt inclure dins lo grop cantabre de parlars de las zonas termièras de Biscaia, Burgos e Paléncia. Lo dialectològ Francisco García González i inclutz tanben las varietats asturianas de Peñamellera Alta, Peñamellera Baja e de Ribadedeva[2].

Es directament eissit del latin vulgar introduch pels envasidors romans a l'escasença de la conquista de conquista de la peninsula Iberica. Coma l'estremenh, se pòt plaçar dins los parlars de transicion entre lo castelhan e lo diasistèma asturleonés (mirandés, asturian e leonés). Diferents factors coma lo substrat, l'adstrat (contacte amb lo basc e relacion estrecha amb los territòris castelhanofòns) e l'incorporacion precòça de la region a la corona de Castelha a la diferéncia d'autres elements del diasistèma, e tanben l'isolament geografic, an balhat al parlar cantabre de caractèrs unics al sen d'aquela entitat.

En 2000, èra parlat per gaireben 20 % de la populacion de Cantàbria, contra 85 % al començament del sègle XX, e es pro en retirada fàcia a l'espanhòl[1].

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Mapa dels dialèctes de Cantàbria:

Foneticas[modificar | modificar la font]

Lexicalas[modificar | modificar la font]

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 et 1,2 (es) Marín González, Gelu; Atlas de Europa: la Europa de las lenguas, la Europa de las naciones, pp 210-211. Ed. AKAL (2000). ISBN 978-84-7090-395-3
  2. (es) Francisco García González, El asturiano oriental, Boletín Lletres Asturianes nº7 p44-56 [1]

Ligam extèrne[modificar | modificar la font]