Cantabre

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
lenga pas reconeguda :  
Carte dialectale du domaine linguistique astur-léonais et des zones de transition vers le castillan et le galicien.

Lo cantabre (cántabru), o  tradicionalament montanhés[1] (Montaña es lo nom tradicional de la region), constituís l'ensemble de varietats linguisticas romanas autoctònas parladas en Cantàbia, al nòrd d'Espanha, que se diferencian mai de castelhan estandard[1]. Es abitualament ligat al grop asturleonés.

Presentacion[modificar | modificar la font]

Selon los critèris adoptats, se pòt inclure dins lo grop cantabre de parlars de las zonas termièras de Biscaia, Burgos e Paléncia. Lo dialectològ Francisco García González i inclutz tanben las varietats asturianas de Peñamellera Alta, Peñamellera Baja e de Ribadedeva[2].

Es directament eissit del latin vulgar introduitz pels envasidors romans a l'escasença de la conquista de conquista de la peninsula Iberica. Coma l'estremenh, pòt se plaçar dins los parlars de transicion entre lo castelhan e lo diasistèma asturleones (mirandés, asturian e leonés). Diferents factors coma lo substrate, l'adstrate (contacte amb lo basc e relacion estrecha amb los territòris castilhanofòns) e l'incorporacion precòç de la region a la corona de Castelha a la diferéncia d'autres elements del diasistèma, e tanben isolament geografic, balhant al parlar cantabre de caractèrs unics al sen d'aquel.

En 2000, èra parlar unes 20 % de la populacion de Cantàbria, contra 85 % al començament del sègle XX, e es pro en retirada fàcia au castelhan[1].

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Mapa dels dialèctes de Cantàbria:

Foneticas[modificar | modificar la font]

Lexicalas[modificar | modificar la font]

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0, 1,1 et 1,2 (es) Marín González, Gelu; Atlas de Europa: la Europa de las lenguas, la Europa de las naciones, pp 210-211. Ed. AKAL (2000). ISBN 978-84-7090-395-3
  2. (es) Francisco García González, El asturiano oriental, Boletín Lletres Asturianes nº7 p44-56 [1]

Ligam extèrne[modificar | modificar la font]