Ananàs
L'ananàs es una planta monocotiledonèa de la familha de las bromeliacèas. Los arbres dels ananasses cultivats son de l'espécia Ananas comosus, que compren fòrça varietats. Existisson tanben divèrsas espécias salvatjas, qu'apartenon al meteis genre.
Generalitats
[modificar | Modificar lo còdi]Lo mot ananàs ven del guaraní nanà en passar pel portugués (documentat per primièr còp a la primièra mitat del sègle XVI) o l'espanhòl (documentat en (1578). Semblariá que l'espanhòl o aguèsse manlevat al portugués de Brasil.
L'ananàs es un fruch que simboliza las regions tropicalas e sostropicalas. Coneis una granda acceptacion dins lo mond entièr.
Istoric
[modificar | Modificar lo còdi]
L'ananàs ja èra cultivat pels indigènas dins de vastas regions del continent american, abans qu'arribèsse Cristòl Colomb. A son origina en America tropicala e sostropicala, e semblariá que venguèsse del sud del Brasil actual. Probablament, las varietats actuals que son cultivadas venon dels ananasses selvatges qu'ailà existisson. Non se sap encara, quora, ont e coma essa domesticacion se produsiguèt, mas, a 4 de novembre de 1493, Cristòl Colomb e sos marins descobriguèron l'ananàs en Guadalope, dins las Antilhas.
Caracteristicas
[modificar | Modificar lo còdi]Lo pè de l'ananàs es una planta semiperenna, que pòt aténher 1 m de nautor. D'en primièr fa pas qu'un fruch solet, situat en cima; puèi, amb la ramificacion laterala del talo, apareisson d'autres fruches, de tal biais que la fasa productiva se pòt prolongar pendant maitas annadas. Quand ven adulte, es constituit de rasics, talo (caule), fuèlhas, fruches e mudas. Lo sistèma radicular, del tipe fasciculat, es superficial, pois a màger part de las rasics fica nos primièrs 15 cm de solo. Lo talo apresenta lo format d'una clava, relativament corta e gròssa. Las fuèlhas an la forma de calha e son inseridas dins lo talo, e forman una densa espirala dextrogira e levogira.
L'inflorescéncia es una espiga, formada de flors completas, caduna localizada dins l'axila d'una bractèa. Lo fruch se compausa, del tipe sorose, e resulta de la coalescência d'un bèl nombre de fruches simples (100 a 200), del tipe baga, denominats frutilhos, que son inserits dins un ais central, còr o miolo, amb una disposicion espiralada e intimamente soudats los uns als autres. No ápice del fruch existís un tufo de fuèlhas – la corona – resultanta del tecido meristemático apical que la planta possui dempuèi son origina. A conexão del fruch amb lo talo de la planta se fa a travèrs un pedoncul.
La casca de l'ananàs es formada per la reunion de las bractèas e sépalas de las flors. Logo abaixo da casca, inserits dins la periferia de depressions en forma de tassa, se pòdon encontrar de remasilhas de pétalas e de estames, enquanto de caduna d'aquestas depressions apareis un vestígi d'estilete. A la superfícia d'un fruch descascado d'um modo pas gaire prigond, os restos de estiletes dão idéia de espinhos. Por outro costat, quand lo descascamento es fach d'un biais mai prigond, la superfície mostra-se completament perforada, por ficarem expostas as lojas dos ovários dos frutilhos. Dins de tais lojas, em se tratando de frucha de varietat cultivada, generalament são encontrados apenas d'ovuls abortados, pois la formacion de sementes es rara, por serem las flors auto-esterilas. Pasmens, a travèrs de la pollinizacion manuala amb de pollèn d'una autra varietat, não é rara la produccion de doas mila a tres mila sementes per fruto.
La part comestibla de l'ananàs es sa pulpa, suculenta, formada per las parets das lojas dels frutilhos e pelo teissut parenquimatoso que os une, bem como pela porção externa ou casca del còr. De acordo coma la part de la planta em que son produchas, as mudas do abacaxizeiro son classificadas en quatre tipes:
- a) corona – muda do ápice del fruch;
- b) filhote – muda do pedúnculo;
- c) filhote-rebentão – muda da região de inserção del pedoncul amb lo talo de la planta;
- d) rebentão – muda do talo da planta.
L'abacaxizeiro es una planta plan sensibla al freg, mas resistís plan a las secadas. Embora seja planta tropicala, los jorns de solelhada fòrta, los fruches pòdon patir de cremadas, quand son pas protegits. Pòt èsser cultivat dins tota mena de sòl, desde que seja permeable, isto é, pas sujeito ao encharcamento; preferís, porém, de sòls leves, rics en elements nutritius e amb un pH d'entre 5,5 e 6,0, ainda que tolere los de pH mai bas. Es pro exigent em nutrientes.
En general, o florescimento natural de l'ananassièr se fa per l'ivèrn, pasmens lo comprimento del cicle natural pòt variar entre 10 e 36 meses, pois, além de las condicions climaticas, depend de l'epòca de plantio, del tipe e del pes de las mudas utilizadas, e tanben de las practicas culturalas adoptadas.
Los ananasses son tanben bastant comuns per as pessoas comerem, vist que son fòrça bons e a un gost excellent per ne tirar de chucs.
Cultura
[modificar | Modificar lo còdi]La varietat cultivada principalament dins lo mond es la Cayenne (o tanben Smooth Cayenne). Dona de fruches qu'an una pulpa jauna palle o jauna, rica en acids e sucres, e la planta a de fuèlhas practicament sens espinas. En Brasil, porém, la varietat principala es la Pernambuco (o Pérola), que fa de fruches de pulpa jauna palle, gaireben blanca, de sabor pro doça; sas fuèlhas an de costats armats d'espinas.
La cultura racionala de l'ananassièr demanda fòrça tecnica e trato. Sa propagacion se fa por mudas e son exploradas una o doas safras. Muito útil es lo fach de que a época de produccion de la frucha se pòt contrarotlar artificialament, gràcias a l'emplec de substàncias quimicas, coma lo calci e d'autras. Las culturas grandament racionalizadas pòdon produire, a cada safra, de seissanta a ochanta tonas de fruch per ectara. Na verdade, porém, la produccion d'un ananassièr depend de mantun factor: lo clima e lo sòl; l'epòca de plantio e de colheita; lo temps de la plantacion; la varietat; tipe e talha de la muda plantada; espaçament del plantio; tratos culturals; adubação; estat fitosanitari.
Actualament, lo plantio es fach pel sistèma de linhas duplas e na basa de 45 a 60 mila plantas per ectara. Dins los païses de cultura ananassièra avançada, se fan servir de maquinas que, d'un biais simultanèu, son capablas de porgir de pesticidas e de fertilizants al sòl e, sobre el, de distribuir de faissas de teissut negre de polietilèn, que sus sa cima es fach lo plantio das mudas; além disso, s'emplegan de pulverizaires capacitats per distribuir, ao mesmo tempo, pesticidas e fertilizants sus de linhas diferentas de plantacion, assim como maquinas que possibilitan la colheita que pòt arribar fins a 12 tonas d'ananàs per ora.
Problèmas e malautiás
[modificar | Modificar lo còdi]A Brasil, las marranas principalas de l'ananàs son la broca-do-fruto da lagarta da borboleta Thecla basilides e la cochonilha (Dysmicocus brevipes). Pendent aquestas darrièras annadas, mai que mai dins los Estats de São Paulo e Minas Gerais, tse son produches prejuízos provocats per la gomose, moléstia causada pel campairòl Fusarium moniliforme. A nivèl mondial, cèrtas espècias de nematoïdes figuran demest las plagas d'importància.
Consomacion
[modificar | Modificar lo còdi]
Se pòt consomar l'ananàs natural o industrializat, jos la forma de fatias ou pedaços em calda, abacaxizada, pedaços cristallizats, passa, picles, de chuc, de siròp, gelea, de licor, de vin, de vinagre, d'aigardent. Todavia, os principais produches son as fatias o los bocins em calda, e lo chuc. A partir del chuc de l'ananàs se pòdon preparar de bevendas, de sorbets, crèmas, balas e bolos. Coma josproduches de l'industrializacion de l'ananàs, s'obten d'alcòl, d'acid citric, d'acid malic, acid ascorbic, bromelina (enzim proteolitic que dintra dins la composicion de medicaments divèrses) e rações pels animals; del demai de la planta, son aproveitados industrialament las fibras e l'amido. Lo chuc de l'ananàs conten aperaquí 12% de sucre e 1% d'acid organic (principalament d'acid citric); es considerat coma una font de las bonas de vitaminas A e B1, e tanben coma font rasonabla de vitamina C.
Produccion
[modificar | Modificar lo còdi]Los principals païses productors d'ananasses son los Estats Units d'America (gràcias a las plantacions hawaianas), Brasil, Malàisia, Taiwan, Mexic e las Filipinas. La industrializacion es fach, principalament, en Hawaii. Taiwan, Malásia, Africa del Sud, Austràlia e la Còsta d'Evòri tanben son grands productors. Los Estats Units, Alemanha, Japon, Reialme Unit, Canadà e França son de consomaires bèls de frucha industrializada. Paraíba, São Paulo, Pernambuco, Rio de Janeiro, Rio Grande do Sul e Minas Gerais son dels principals Estats brasilians productors.
Las tecnicas de cultivacion a Brasil per la produccion d'ananasses son puslèu rudimentàrias e es plan flaca la quantitat de frucha producha per ectàre. Un autre fach tipic de la cultura ananassièra brasiliana es la deslocalizacion constanta dels airals de produccion, deguda a l'aparicion de problèmas fitosanitaris. La part màger dels ananasses produches a Brasil se destina a la consomacion intèrna, coma frucha fresca. São Paulo absorbís una bèla part de las produccions d'ananasses de Paraíba, Pernambuco e Minas Gerais.
Autras espècias
[modificar | Modificar lo còdi]Vesin del genre Ananas existís lo Pseudo-ananàs, que conten pas qu'una unica espècia, P. Sagenarius, designada comunament coma gravatá-de-rede o pseudo-ananàs, que sos fruches tenon pas de corona. Son peculiaras d'aquesta espècia la preséncia de estolhos ligats a la basa de la planta e l'absência de mudas ligadas directament al talo da planta o al pedúnculo del fruch. Demest las autras características, pas exclusivas d'aquesta espècia, son las espinhos bastante agressius de la part inferiora de la fuèlha, voltados para enbàs, e los dos apendices sus la fàcia superiora de las pétalas, amb forma de prega, os quais, no genre Ananas, a la forma de funil.
Las espécias salvatjas d'ananasses e sas varietats principalas son: l'Ananas ananassoides, var. nanus (ananàs d'Amazonia) e var. typicus (ananás-do-campo); A. bracteatus, var. albus (ananás-branco-do-mato), var. rudis (ananás-vermelho-do-mato), e var. tricolor; A. fritzmuelleri e A. lucidus (curauá-da-amazônia). Todos têm as margens de las fuèlhas vestidas d'espinhos, franc de la darrièra, sus la que, practicament, sonque existís un acúleo terminal.
L'ananàs-do-campo constitui padrão de tèrra seca e paura; las siás fuèlhas produsisson de fibras tan bonas coma las do caroá; lo fruto apresenta uns 10 cm de compriment e considerable nombre de sementes. Las fibras de las fuèlhas del curauá tanben son de qualitat excellenta; lo fruch sonque a aperaquí 6 cm de comprimento; es una planta que s'adapta fòrça plan als climas imes. Lo fruch de l'ananàs d'Amazonia arriba amb pena a 3 o 4 cm. A. fritzmuelleri a coma ambient natural lo litoral sud de Brasil e produsís de fruches d'aperaquí 20 cm de comprimento, enquanto a de l'ananás-do-mato es leugièrament mai grand.
Ligams extèrnes
[modificar | Modificar lo còdi]- (en) Levins